La infidelitat no és cosa de tres
«Estic començant una relació amb una noia, i la veritat és que m’agrada molt. M’entenc molt bé amb ella i encaixem genial. El problema és que no hem parlat dels límits de la relació, del que vol cadascú, de cap on anem... Això fa que em senti insegur i que no sàpiga què puc demanar, què està bé, si m’amaga alguna cosa. Els meus amics em diuen que si no té sexe amb un altre, no hi ha infidelitat, però jo no estic d’acord. Què en penseu vosaltres?». A grans trets, aquesta és la pregunta que en Marc llança a un «foro» demanant consell i que jo m’he trobat per casualitat, però estic convençuda que n’hi ha més d’un o d’una que es troben amb circumstàncies semblants, que es plantegen situacions que no admetrien, introduint així la inseguretat a la parella.
La veritat és que quan parlem d’infidelitat se’ns obre un món de comportaments. Per què, creieu que un coqueteig és infidelitat? Què passa amb els missatges privats que tenim per Whatsapp amb persones alienes a la parella? I si consumim porno? O si fem servir aparells per satisfer les nostres necessitats sexuals quan estem sols o soles? Avui dia és cada vegada més freqüent que una parella discrepi en si un comportament és o no infidelitat. I és que abans era molt més senzill: si no hi havia hagut sexe, no havia estat realment infidelitat. Per contra, actualment s’acostumen a qualificar d’infidels comportaments que van des de consumir pornografia fins a haver conformat dues famílies alhora, amb tot el que hi pugui cabre dins aquest enorme ventall.
És un fet conegut que la tecnologia i les xarxes socials han posat molt fàcil les connexions amb persones que no són les parelles. No és estrany que tinguem un contacte amb una persona a Facebook, Instagram o WhatsApp, que cada dia ens diu bon dia. Tot comença d’una forma casual, i, no saps per què, però et fa especialment il·lusió i tu li vas dient bona nit i fins demà. O potser hi ha una persona de qui esperes la seva trucada en sortir de la feina mentre va conduint amb qualsevol excusa sobre el que li ha passat aquell dia, o la trobada amb aquell noi o noia tan «simpàtic/a» fent el cafè al bar on vas a esmorzar i que et trobes cada dia «només» perquè treballeu al mateix carrer.
En realitat, en totes aquestes circumstàncies no ha passat res, i probablement no passarà, però tu no li has explicat a la teva parella , t’enganyes dient que ho fas perquè s’enfadarà, però en realitat li amagues perquè és un moment teu al dia que et fa sentir especialment bé, i no el vols perdre. Això és infidelitat?
Si fem cas al que ens diu la Wikipedia (que faríem avui en dia sense internet...), la infidelitat es defineix com l’incompliment d’un compromís de fidelitat. En la seva accepció més comuna, el terme fidelitat fa referència al respecte mutu entre els membres d’una parella, en particular al respecte i compliment d’un pacte, explícit o implícit, d’exclusivitat. En aquest context, ser fidel significa pensar en la persona que tenim al costat, que quan aquesta persona ens necessiti serem amb ella, en no ocultar res respecte d’altres persones i en només tenir relacions íntimes amb la nostra parella. Per tant, en l’accepció més comuna, la infidelitat és trencar aquest pacte tàcit de mantenir relacions sexuals exclusivament amb la persona que hem triat lliurement com a parella.
En els últims anys, però, el concepte de parella ha canviat. Les relacions tradicionals estan donant pas a nous models que no estan basats en la monogàmia. Les relacions de tres o més persones entre si, amb condicions similars a les de les parelles convencionals, cada vegada són més habituals. I és que el darrerament tan anomenat poliamor, consisteix a mantenir una relació sentimental entre dues o més persones alhora i amb el consentiment de totes elles. És a dir, es tracta d’un grup de persones que mantenen una relació afectiva, íntima, emocional i sexual entre elles i ho fan de forma duradora i simultània. El poliamor forma part de la nova realitat, i avui en dia, moltes persones decideixen practicar aquesta anarquia relacional, que probablement també exigeix respecte, sinceritat i complir unes normes establertes entre tots els integrants. Però, que passa en aquest cas amb la famosa infidelitat?
I per mi, aquí trobem la «mare dels ous». La clau de la infidelitat no està en mantenir sexe amb una persona que no és la teva parella, tampoc no està en el que fas, o en el que deixes de fer quan en realitat tindries ganes de fer-ho, la infidelitat rau en el que fas sense haver-ho acordat abans. Perquè la fidelitat, amic s i amigues, és cosa de dos. És no trencar el pacte que puguis tenir amb l’altra persona, i aquest pacte pot abastar moltes coses, independentment del que n’opini la resta.
Per tant, la fidelitat és un concepte que cal construir en parella, que cal parlar-ne, de la mateixa forma que es parla de moltes altres coses que ens resulten més obvies. Cal fixar els límits en els quals cadascú cregui que no es transgredeix la seva moralitat (i aquesta serà diferent per a cada persona). I hem de fer aquest pacte essent conscients que estimar també vol dir deixar volar la persona que estimes, és a dir, cal marcar els límits no només pensant en un mateix sinó pensant en la felicitat de l’altre. Perquè amics i amigues meves, sempre cal estimar de tal manera que la persona que estimis se senti lliure. I acabarem dient, que fidel en els orígens del terme, és la persona que guarda fe, o és constant en els seus afectes, en el compliment de les seves obligacions i no defrauda la confiança dipositada en ell, i aquesta confiança, és un regal pactat que hem de definir en cada parella.