Alcalá de Henares
En aquesta ocasió vaig a invertir la narració del meu viatge durant el pont del 29 de maig parlant-vos primer del que vaig fer a la meva petita escapada a Madrid, però realment em vaig allotjar al Parador d’Alcalá i primer vaig visitar aquesta ciutat també pertanyent a la comunitat de Madrid.
El Parador és una meravella, especialment el SPA i les habitacions. No havia estat mai en un hotel on tot estava automatitzat: els llums, les persianes, la calefacció... A més, tenia un quart vestidor a l’entrada de l’habitació separat de la resta. També estaven separats el bidet i el vàter de la resta de la cambra de bany on al final, al fons, sota una finestra hi havia una banyera, però just davant hi havia també una dutxa. Mai no havia estat en un hotel on tinguessin les dues opcions de neteja personal. I no s’escapava ni una gota d’aigua quan et dutxaves. Meravellós!
La veritat és que no vam poder entrar a l’habitació fins a les 2 del migdia, cada cop l’horari d’entrada es retarda més als hotels. Això m’enfada una miqueta. Finalment, vam deixar les maletes a la recepció de l’hotel i vam anar a visitar la Universitat d’Alcalá i la capella de San Ildefons. El costum manava que en aquesta capella fossin enterrats els professors més il·lustres de la Universitat Complutense. Allà es troben lingüistes com Antonio de Nebrija, Diego López de Zúñiga, Juan de Vergara, Demetrius Ducas, Fernando Pinciano, Alfonso de Zamora, Pablo Coronel, Alonso de Alcalá. Els metges Francisco Vallés i Antonio de Cartagena. Els arquitectes del Col·legi Major, Pedro de Gumiel i José Sopeña. A més alberga el cenotafi del Cardenal Cisneros.
Com que faltava una hora per a la visita, vam anar a comprar unes coses i a esmorzar alguna cosa. Jo vaig triar un pa torrat amb tomàquet, alvocat i llavors de rosella amb oli d’oliva.
Pel que fa a la Universitat d’Alcalá fundada pel Cardenal Cisneros com a Universitat Complutense, encara que després va tancar i Madrid va adoptar aquest nom per a la seva universitat de manera que en reobrir la d’Alcalá ja no van poder reutilitzar-lo. Aquesta antiga Universitat Complutense estava organitzada en col·legis i acollia tant alumnes il·lustres com alumnes pobres oferint-los sempre les mateixes oportunitats.
A les seves aules van ensenyar i estudiar grans mestres, i homes il·lustres, com Antonio de Nebrija, Sant Tomàs de Villanueva, Juan Ginés de Sepúlveda, Ignasi de Loiola, Diumenge de Soto, Ambròs de Morals, Benito Arias Montano, Francisco Suárez, Juan de Mariana , Francisco Vallés de Covarrubias, Antonio Pérez, Sant Joan de la Creu, Mateu Alemany, Lope de Vega, Francisco de Quevedo i Villegas, Pedro Calderón de la Barca, Melcior Gaspar de Jovellanos, Andrés Manuel del Riu, Fra Diego Morcillo, Blas Ortiz , etc. A més a més, al saló d’actes magistrals s’entrega cada any el premi Cervantes.
A la sortida vam dinar en un hindú del carrer major cèrcols de ceba arrebossats amb farina de cigrons i arròs amb xai al curri. Estava tot molt bo. I ja us continuaré explicant la meva visita en la propera ocasió.