Albert Areny Politòleg

Durant la dècada dels anys vuitanta ningú s’imaginava que avui dia tindríem problemes per a poder pagar les pensions dels nostres jubilats. Malgrat tot els estils de vida del principat no son gaire diferents als dels veïns, cada cop tenim més gent que es jubila i amb menys garanties de poder-ho fer.

Les pensions son un tema important de l’agenda pública  des de fa un parell de legislatures. És evident que hi ha un problema en el sistema de pensions actual, però quin és? D’on ve aquest problema? Què hi podem fer? 

Un dels principals motius pels que el sistema actual no dona resposta a les necessitats d’avui és simple; l’esperança de vida ha augmentat i cada vegada és més comú veure a gent superar l’edat de jubilació. Això implica que cada vegada hi ha més despesa pública que han d’assumir els que avui en dia treballen i cotitzen. La població s’envelleix, això implica que una gran part de les persones que entraran dins l’edat corresponent tindran difícil poder gaudir d’una prestació amb garanties. 

En segon lloc cal esmentar que el sistema públic ha crescut de forma desmesurada els darrers vint anys. Aquest sistema públic s’ha de mantenir gràcies al treball i aportacions que venen del sector privat, que no ha crescut al mateix nivell. Ni al principat ni als països veïns hi ha hagut una col·laboració publico privada  per a solucionar aquests problemes. 

En darrer lloc és que el sistema de benestar de les pensions s’ha construït (en general a occident) a partir dels anys seixanta. En aquell context el sistema familiar tradicional era la base de les societats, cosa que avui ja no esta en vigor. Avui en dia l’estructura social predominant ja no son les famílies, sinó els individus. Els Andorrans cada vegada allarguen més l’edat per a ser pares, el que implica un envelliment social. Tenim un sistema que es basa en un concepte caducat. 

No hi ha una solució màgica per a resoldre-ho tot plegat. Malgrat tot hi ha un seguit de passos i objectius que podem anar fent per tal de trobar la solució

En primer lloc cal modernitzar i actualitzar els conceptes de família. Si canviem l’enfoc de la família tradicional i posem èmfasi en l’individu podrem dotar de drets i obligacions més precises als ciutadans. Cal veure-ho com si tot el treball que fem com a individus el dipositéssim en una motxilla. Aquesta motxilla que omplim durant els anys de treball es consumeix durant la jubilació. 

El segon concepte que ajudaria a solucionar-ho és evitar les polaritzacions entre sector privat i públic. Andorra pot ser un referent mundial a l’hora d’establir acords a nivell polític i empresarial per a garantir drets i obligacions als ciutadans. Cal que els nostres treballadors puguin tenir assegurat un fons de pensió publico – privat. Cal que empreses, assegurances i estat estableixin unes bases que respectin les necessitats ciutadanes a la vegada que son sostenibles econòmicament, sense que calgui incrementar taxes o impostos de més. 

En tercer lloc i el més important cal un ampli consens polític. És fonamental que gran part dels espais polítics col•laborin a l’hora de construir les bases de l’estat del benestar actual i de futur. Cal un nou pacte social i empresarial que permeti el creixement individual a la vegada que es dona certa seguretat i estabilitat als ciutadans.