Amics, no coneguts
Pedro Calderón de la Barca va dir: «És parentiu sense sang, una amistat veritable». Els amics són la família no sanguínia triada per nosaltres mateixos. En moltes ocasions una amistat veritable pot superar obstacles que altres llaços familiars no aconsegueixen.
L’amistat és un tresor extraordinari en les nostres vides. És un vincle humà especial i profund, basat en la confiança, la lleialtat i l’afecte mutu. Els amics són companys de viatge en aquest camí anomenat vida, i ens brinden suport emocional, alegria i sentit de pertinença positiva. No obstant això, a vegades, aquesta relació tan preuada pot veure’s defraudada, la qual cosa pot generar doloroses conseqüències.
L’amistat és més que una simple connexió social. És una elecció conscient de compartir les nostres vides amb una altra persona, de confiar en ella i de ser de confiança al seu torn. Quan establim un vincle d’amistat, dipositem la nostra confiança en l’altre. Esperem que els nostres amics siguin honestos, respectuosos i estiguin amb nosaltres quan els necessitem. Els amics, aquells que es compten amb els dits d’una mà, i sobren dits, no els coneguts, afalagadors.
Carlos Hilsdorf, investigador del comportament humà, diu: «Un veritable amic mai et diu el que tu vols escoltar, et diu la veritat. Arrisca l’amistat pel teu bé».
La confiança és el fonament de l’amistat, i quan aquesta confiança es trenca, les conseqüències poden ser devastadores. Les cicatrius emocionals són profundes. Ens sentim enganyats i vulnerables. El resultat sacseja la nostra fe en les relacions humanes.
El dolor d’una amistat defraudada és indescriptible. La confusió i la incredulitat es barregen amb una sensació de decepció aclaparadora i les preguntes davant aquest acte sorgeixen sense parar. Les emocions oscil·len entre la tristesa, la ira i la traïció.
Les conseqüències d’una amistat traïda poden transcendir l’àmbit emocional i afectar altres aspectes de la vida. La desconfiança pot instal·lar-se en les nostres relacions futures, dificultant la capacitat per a confiar plenament en els altres. Ens tornem més cautelosos i reservats, tement que qualsevol nova relació pugui portar-nos novament al dolor d’un trencament. Això pot dificultar i limitar les nostres connexions socials. O tot el contrari, el que és molt pitjor perquè ens transforma en ninots de fira a l’abast de qualsevol. Perdem l’equilibri del comportament.
A més de l’impacte emocional i psicològic, la decepció també pot tenir repercussions en els cercles socials compartits. Les ruptures d’amistat poden portar a una sensació de solitud i aïllament, ja que perdem a algú amb qui solíem compartir moments molt significatius i confidències.
Per sanar d’una amistat trencada és crucial poder processar les nostres emocions i treballar en la reconstrucció de la confiança. Cada experiència negativa pot servir com una lliçó que ens ajudi a identificar els senyals d’advertiment d’una amistat tòxica i a establir límits saludables en les nostres relacions.
En una amistat sana s’estableix un equilibri en els esforços i l’atenció que es brinden mútuament. En una amistat tòxica la falta de reciprocitat és un factor determinant. La relació es torna desigual quan una de les parts no rep una compensació equilibrada a allò que dona. Això genera el sentiment de sentir-se utilitzat, ignorat, maltractat o menyspreat.
En resum, l’amistat és un vincle valuós i profund, un bé molt preuat. No obstant això, la confiança trencada i la traïció poden deixar profundes cicatrius emocionals i afectar la nostra capacitat per a confiar en els altres. Malgrat les conseqüències negatives, cal recordar que l’amistat veritable i sana existeix, malgrat que, com tot el que és valuós, no és fàcil de trobar. A tal fi, algunes pautes de pensament són essencials.
«L’amistat que acaba, no havia començat». Aquesta frase atribuïda a Publio Siro, al segle primer abans de Crist, resumeix que quan el vincle amb una altra persona no és tan fort com per a suportar els inconvenients que sorgeixen al llarg de la vida, llavors no estem davant un veritable amic. L’amistat veritable és capaç de superar els problemes, les discussions, les diferències, tot allò que pot fer-la trontollar però mai enfonsar-la.
El prestigiós professor de Psicologia, Mihaly Csikszentmihalyi, opina que qui s’envolta d’»amics» (els «amigatxos», els coneguts de sempre) que simplement li reafirmen la seva imatge pública, que mai el qüestionen ni el forcen a provar noves maneres de ser, malmet les oportunitats que presenta la veritable amistat.
És complex transmetre el valor més personal i inefable d’aquest regal del comportament, però, tres frases d’experts en l’anàlisi del factor psicològic il·luminen la seva essència:
«Els amics són la sustentació per a suportar l’insuportable de l’existència.», diu la psicoanalista Helen Kaplun.
El professor especialitzat en psicologia evolutiva, Robert Kurzban, diu: «El valor d’un amic no és tant que pot fer per mi, si no quant li importo.»
I, pot ser, la més encertada l’aporta l’escriptor Leo Buscaglia quan diu: «Una sola Rosa pot ser el meu jardí. Un sol Amic, el meu món.». Hi estic absolutament d’acord amb el Leo... I tu?