Tornar a començar
La vida és canviant, res és per sempre encara que ens agradaria que fos així. Davant d’aquest fet de manera conscient o inconscient ens anem adaptant al llarg de la nostra vida. Tot i així, de vegades ens veiem obligats a tornar a començar, ja sigui en la vida personal o professional, o simplement necessitem recomençar per trobar-nos a nosaltres mateixos o fer allò que realment volem.
La vida ens canvia el nostre ordre, les nostres prioritats, la nostra manera de pensar, de sentir, tot depenent de la situació i del punt en què ens trobem.
Si hi pensem, tots ens hem trobat en aquest moment de canvi obligat i si no, segur que aquest moment arribarà i cal estar preparats, ser flexibles i resilients, per a poder encarar-ho com un repte (en positiu) i no com un problema (en negatiu). Veient les oportunitats que hi ha al darrere, tot i que el més segur és que no l’identifiquem fins passat un temps, quan mirem enrere.
Pot ser per un canvi de treball, de situació personal/familiar, però el denominador comú per a avançar en tots aquests canvis, especialment en els que ens veiem obligats, és de fer-ho des de l’acceptació.
No es tracta d’estar-hi d’acord, ni de jutjar-nos, sinó de veure que ens està passant i com ens està afectant per poder veure cap on anar (opcions) i què necessitem per poder passar a l’acció.
De vegades ho podem fer sols i d’altres necessitem ajuda, algú que ens doni les eines per a poder sortir del bucle, per a posar llum al futur, per retrobar l’energia necessària. Però la clau és enfocar-nos en el positiu. És el moment de no buscar culpables, d’afrontar i perdonar tot allò que va passar, doncs només així ho podrem superar i avançar. La negativitat fa quedar-nos quiets i ens impedeix avançar i viure realment.
Es fa imprescindible deixar de pensar en el que no tenim i buscar alguna cosa nova que ens apassioni, que ens ompli i que gaudim.
Al principi, possiblement pensarem que no hi ha res més a la vida. Això és part del procés, del dol, però no podem quedar-nos allà. Cal avançar.
Però, com fer-ho? Com tornar a començar de zero? Doncs és més fàcil parlar sobre tornar a començar que fer-ho.
Sabem que la vida pot no ser fàcil, és un camí amb pujades i baixades, un trajecte en què és possible que ens trobem amb un carrer sense sortida, un punt on no puguem o no vulguem avançar més i haguem de canviar de camí per seguir endavant. No ens hem de resignar, i per més que ens pot fer por deixar la nostra vida actual hem de plantejar-ho com una acció per millorar.
La incertesa, el no saber què pot passar, ens causa terror, i ens pot portar a deixar d’esforçar-nos per arribar als nostres objectius per por del que pot venir. Però quan no podem canviar la realitat, no estem a gust amb la nostra situació de vida, ja no som feliços o ens adonem que ens hem equivocat, canviar és l’única opció que ens pot ajudar a recuperar el benestar.
I és que un cop hem ACCEPTAT, decidit canviar, tornar a començar només es tracta de dibuixar l’estratègia a seguir. Reflexionant en què és el que no volem, el que volem i què canviarem. Trossejant el nostre objectiu en petites accions, visualitzant-les. Tenint sempre molt present que el camí que iniciarem serà un procés complex i difícil al qual anomenarem repte, per visualitzar-lo en positiu.
Cal evitar ser impulsius, cal reflexionar, tenir paciència, buscar el bon moment. És important saber esperar i prendre’ns el temps per fer el canvi. Fluint, confiant en un mateix i deixant-se portar per la intuïció.
També analitzant les nostres emocions, sentiments, pensaments i comportaments. Expressant com ens sentim, doncs això, és el que ens permetrà entendre, conèixer-nos, veure el per a què de tot plegat, i el que ens donarà l’energia per sortir de la zona de confort i buscar el camí, una direcció.
Essent flexibles en tot moment. Doncs està bé i cal tenir una estratègia, un pla, uns objectius fixats que volem assolir, però si veiem que l’estratègia utilitzada no funciona, no ens podem quedar fixes en aquest punt. Hem de variar i provar una altra manera de fer front a la situació, trobar un altre camí, i potser ho haurem de fer més d’una vegada.
Som nosaltres els que hem d’acceptar i fer el canvi, els que hem d’estar convençuts i vulguem fer-lo. La vida accelerada que vivim de vegades no ens permet actuar tal com volem o ens deixem influir per altres persones, permetent que el temps passi sense fer realment el que desitgem i sense sentir-nos bé.
Al final nosaltres som els únics responsables de les nostres decisions, de la nostra actitud davant del que ens passa.
Per aquest motiu és clau que aquestes decisions siguin elecció nostra, encara que després sentim que ens hem equivocat. Val més arriscar-se prenent una decisió pròpia de la qual estem «convençuts», que anar vivint seguint les decisions dels altres.
Aquest procés suposa un dels majors esforços que podem fer a la nostra vida. És dur i difícil acceptar una cosa que no entenem, que no hem escollit, amb què no comptàvem, veure com algú se’n va abans d’hora de la nostra vida ...
No obstant això, tornar a començar ens ensenya moltes altres coses que al principi no es veuen i que ens fan créixer. L’esforç que arribem a fer quan ens toca viure una cosa així acaba transformant-se en una recompensa positiva, en forma d’experiència i benestar.
I és que sempre podem tornar a començar, passi el que passi. A cada nou clarejar podem resetejar-nos i preparar-nos per a un nou dia, per a un nou començament. Perquè la màgia es troba allà, als nous començaments.
Així que recorda: El primer pas no et porta a on vols anar, però et treu d’on ets. Així que res t’aturi. AVANTI !! SEMPRE AVANTI!