Amadeu Gallart Economista

La presentació a la Seu d’Urgell de l’entitat AUTEA —Associació del Trastorn de l’Espectre de l’Autisme— va ser realment un èxit. La sala de la Immaculada —l’antiga església de les monges de Lestonnac— es va emplenar d’un públic atent i interessat en el tema. Tal com varen exposar els portaveus de l’entitat, aquesta és impulsada per cinc famílies afectades per aquestes conductes. Tres coses em van agradar: la primera, el coratge de les mares que varen presentar la reunió; la segona, que dissenyessin com a marc d’actuació l’Alt Pirineu, és a dir, les comarques de l’Alt Urgell, la Cerdanya, els Pallars i l’Alta Ribagorça i la tercera, la coordinació directa i intensa amb l’entitat andorrana, que, des de fa força anys, es dedica a lluitar contra les conseqüències negatives de l’autisme.

Aquestes situacions de trastorn i en un altre nivell, les malalties que, d’alguna manera o altra, es poden qualificar d’arrel mental, són molt cruels si són greus i poden permetre una vida normalitzada si són lleus o de graus de gravetat que permeten tractaments eficaços. En qualsevol cas, és molt difícil per a les famílies ubicades en comarques com la nostra de trobar les assistències i els tractaments més adients, malgrat l’actuació de professionals ben preparats i plens de bona voluntat. Una intervenció em va arribar a l’ànima, la de la presidenta de la Federació Autisme de Catalunya, que va manifestar, de manera ben directa, que el seu fill podia fer una vida normalitzada gràcies als bons tractaments que havia rebut. Queda ben clar que a les grans ciutats les possibilitats d’aconseguir aquesta fita són molt més altes que en les àrees de baixes densitats demogràfiques com és el cas de l’Alt Pirineu.

A part de la presència i la intervenció de la representant de l’entitat AUTEA Andorra, va ser molt significativa la presència de l’arquebisbe Joan-Enric Vives ben acompanyat de dos alts càrrecs curials com l’Ignasi Navarri i el David Codina. Significativa aquesta presència del copríncep d’Andorra, tant pel seu càrrec com pel fet que el bisbat té molt a punt la posada en funcionament d’un centre de salut mental ubicat al seminari d’Urgell. Tot plegat, reforça la prevista línia d’unió entre l’entitat andorrana i l’altpirinenca. De fet, les professionals que varen intervenir van subratllar les intenses relacions ja establertes en aquest sentit entre els dos territoris.
Se’ns presenta, doncs, aquesta actuació que es preveu centrada en el tractament de l’autisme, com a exemplar i com a iniciativa que marca un camí que no gosaré pas de qualificar com a fàcil. Cal un enorme esforç de coordinació dins de les comarques de l’Alt Pirineu per poder fer un treball de solidaritat no només en l’autisme sinó en tota l’àrea que comprèn el concepte «salut mental». Una necessitat que es ben palesa en qualsevol àmbit econòmic i social, però que arriba a la màxima intensitat quan ens endinsem en aquesta àrea tan delicada, amb els seus matisos i varietats.

Ara acabem de passar uns períodes electorals, generals a la part andorrana, locals a l’Alt Pirineu. És un moment excel·lent per tal que, tant els càrrecs locals com els territorials s’imbueixin de la necessitat de coordinar tots els serveis existents. Penso, pel meu lloc de residència, que la regidoria municipal de salut de la Seu hauria de ser un centre coordinador de totes les iniciatives locals que sorgeixin en aquest àmbit. Que el conseller de la mateixa àrea del Consell Comarcal actuï també així. I ja seria l’ideal que la delegació de serveis sanitaris de l’Alt Pirineu ho fes dins del perímetre d’aquest territori. Igualment, podríem dir dels serveis d’ensenyament i d’afers socials, tan relacionats amb totes les circumstàncies derivades de la conducta humana.

Com ja he dit, AUTEA ens marca un camí. Davant de l’angoixa que senten per solucionar la seva problemàtica personal i familiar, a la reunió de la Seu, les mares afectades van presentar tot un pla d’actuació que ha de ser recollit per autoritats i per les més diverses entitats. Per a AUTEA i per a totes les entats similars, ens calen professionals i serveis però sobretot ben coordinats. Cal incrementar, i optimitzar, tots els elements en joc a Andorra i a l’Alt Pirineu.