Alice Dénoyers Dietista i nutricionista

S’estima que entre un 4 i un 20% de persones té alguna malaltia autoimmune. És difícil establir un percentatge exacte, perquè moltes persones no estan diagnosticades.

A vegades, les malalties autoimmunes circulen dins les famílies: tenen un component genètic o hereditari. Per exemple, si una dona pateix d’hipotiroïdisme autoimmune, hi ha més probabilitats que les seves filles i els seus fills n’estiguin també afectats.

Per motius que són difícils de determinar, però en part degut a causes hormonals, les dones són més propenses que els homes a tenir una patologia autoimmune: entre les persones afectades, el 75% són dones i el 25% són homes.

Quan més grans ens fem, més riscos correm de patir alguna malaltia autoimmune.

Les causes són múltiples. Poden ser genètiques i també epigenètiques o ambientals: una alimentació deficient, un estil de vida sedentari, una infecció, una malaltia, el contacte amb productes tòxics o contaminants o altres factors desencadenants.

Quan el sistema immunitari funciona bé, ens protegeix contra possibles atacs externs i interns, per exemple contra microorganismes patògens.

A vegades, i per causes complexes, el sistema immunitari es torna disfuncional: en lloc de protegirnos, ens ataca.

Aquest atac pot dirigir-se contra algun òrgan o teixit en concret, com la pell (vitiligen, psoriasi), la tiroide (hipotiroïdisme o hipertiroïdisme autoimmune), les articulacions (artritis reumatoide), el sistema nerviós (esclerosi múltiple) o les cèl·lules del pàncrees (diabetis mellitus de tipus 1).

Algunes malalties autoimmunes afecten tot l’organisme, de manera sistèmica, com és el cas del lupus.
Existeixen més de 80 malalties autoimmunes! Algunes són freqüents, com les que hem esmentat, d’altres tenen una prevalença molt inferior.

Els símptomes de les malalties autoimmunes poden ser molt variats: dolor, inflamació, cansament, augment o reducció de pes, depressió, ansietat, pèrdua de funcionalitat o mobilitat...

Els tractaments també són diversos i s’adapten a cada patologia i símptoma.

Ens podem preguntar si existeix alguna relació entre el procés d’autoimmunitat i l’alimentació.
Tots coneixem la dita «ets el que menges», oi?

Des de fa unes quantes dècades, els científics estudien amb molt interès la relació entre les malalties autoimmunes, la microbiota, el sistema digestiu, les hormones, la inflamació crònica i l’alimentació.
Alguns autors han establert relacions bidireccionals de causa-efecte entre l’estat de la microbiota intestinal i del sistema digestiu amb la inflamació crònica de baix grau, que pot ser un factor desencadenant per a l’aparició de les malalties autoimmunes (o bé un factor agreujant, quan ja existeix la malaltia).

Les persones amb alguna malaltia autoimmune haurien de tenir una cura especial de la seva alimentació i del seu estil de vida?

Tots sabem que per mantenir una salut òptima hem de cuidar la nostra alimentació, practicar exercici físic, dormir bé i gestionar l’estrès.

Degut a un estat d’inflamació més elevat, les persones amb alguna malaltia autoimmune s’haurien de cuidar encara més!

Existeix un protocol alimentari creat específicament per a elles. És tracta del protocol autoimmune o AIP.
La part d’eliminació consisteix a descartar alguns aliments o categories d’aliments coneguts per ser proinflamatoris, al·lèrgens o lleugerament tòxics.

S’introdueixen aliments amb alta densitat nutricional, com ara moltes verdures fresques, proteïna animal de qualitat com carn ecològica i peix salvatge, i greixos saludables com l’oli d’oliva.

Al cap d’unes sis setmanes, es comencen a reintroduir aliments de manera progressiva i s’observa si la persona nota més energia, menys símptomes, una millor qualitat del son...

Una part fonamental del protocol són les pautes d’estil de vida. Si seguim una alimentació saludable però som sedentaris, no ens estem cuidant.

Es recomana practicar exercici físic de manera regular: caminar almenys 30 minuts cada dia, 5 dies a la setmana, i introduir exercici de resistència o força un parell de dies a la setmana, per mantenir la massa muscular i la salut òssia.

S’ha d’augmentar també l’activitat física, que són tots els moviments que es fan a la vida diària, com netejar la casa, anar a comprar caminant, portar els nens a l’escola, pujar i baixar escales...

S’aconsella establir rutines del son, limitar l’ús de pantalles, establir relacions socials, fer activitats d’oci, buscar el contacte amb la natura i treballar en la gestió de les emocions i de l’estrès.

Tots sabem que la salut no es limita a menjar de manera saludable, ni molt menys. És igual o més important moure’s, relacionar-se, dormir bé, tenir una vida laboral, social i emocional satisfactòria...

Si les persones amb alguna o diverses malalties autoimmunes canvien d’hàbits i apliquen aquestes recomanacions –sempre de manera adaptada a les seves circumstàncies vitals i al seu estat de salut–, podran experimentar més qualitat de vida, menys dolor, menys inflamació i més esperança!