La regulació «Mica», una bona notícia
Finalment, el Parlament Europeu va aprovar, després de quatre anys de treballs, el Reglament de Mercats de Criptoactius (MiCA) que estableix un marc regulador per al mercat de criptoactius als estats membres de la Unió Europea, amb l’objectiu de proporcionar un nivell de protecció adequat per als consumidors i usuaris, alhora que es fomenta la innovació i la competitivitat al mercat. Això és una bona notícia també per Andorra, que ja va anticipar i aprovar fa menys d’un any la seva llei d’actius digitals (Llei 24/2022), que regula les criptomonedes i la tecnologia blockchain, amb la finalitat de posicionar el Principat com a referent en noves tecnologies, i que tindrà en MICA una referència i marc d’actuació que doni seguretat a l’ecosistema. El Reglament MiCA no s’aplicarà, però, fins als 18 mesos després de la data d’entrada en vigor, a excepció de la normativa sobre l’emissió de tokens referenciats a actius, que s’aplicaran 12 mesos després.
Des que vaig entrar en el món del blockchain, per allà l’any 2014 gràcies a la curiositat que em va despertar la possibilitat de fer transaccions descentralitzades, encriptades, segures i inalterables (se’n parlava als Estats Units, però aquí a Europa no era massa conegut), han passat moltes coses. Des de volatilitats impressionants del bitcoin, alguns «crash» del món de les criptomonedes, fallides d’entitats com FTX, o crisi de les ICOs (Initial Coin Offering). També coses positives, com l’evolució de l’ecosistema aquí a Andorra, amb el grup Andblockchain, on de la mà de l’Alex Armengol i molts altres, el 2016, vàrem començar a parlar i debatre sobre aquesta tecnologia. Han passat els anys i sembla que a poc a poc, els estats també han posat «fil a l’agulla» amb aquesta regulació. Per posar-nos en context, MiCA defineix un «criptoactiu» com qualsevol representació digital de valor o dret que pot ser transferit i emmagatzemat electrònicament, utilitzant tecnologies de registre distribuït (DLT). Això inclou les criptomonedes, però també els anomenats «security tokens», que proporcionen als seus titulars drets de propietat o drets equivalents als derivats de la tinença d’accions o als valors financers tradicionals. També regula els «utility tokens» que són aquells que atorguen als seus titulars el dret d’accés a una aplicació, un producte o un servei concret que es proporciona a través d’una infraestructura blockchain, és a dir, proporciona o dona dret a una utilitat concreta. MiCA també introdueix un marc regulador per als stablecoins, que són criptoactius dissenyats per a mantenir un valor estable vinculat a una moneda fiduciària o a un actiu subjacent.
Els emissors de stablecoins hauran de complir els mateixos requisits que els emissors d’altres criptoactius, però també estaran subjectes a requisits addicionals. Els «exchanges» i les carteres digitals o «wallets» també estaran subjectes a requisits específics, com ara la implementació de mesures de seguretat i la verificació de la identitat dels clients. A més, els intercanvis de criptoactius hauran de complir els requisits d’autorització i supervisió i hauran d’establir mesures per prevenir i detectar el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme. En general, l’objectiu de MiCA és fomentar la innovació i la competitivitat al mercat de criptoactius, alhora que es protegeix els consumidors i es prevenen els riscos associats amb la tecnologia. Aviat veurem també com la intel·ligència artificial s’utilitzarà en les cadenes de blocs per analitzar grans quantitats de dades emmagatzemades en la blockchain, proporcionant informació molt valuosa sobre els patrons i els comportaments dels usuaris, o com els anomenats agents autònoms descentralitzats (DAA), que són programes informàtics impulsats per IA, prendran decisions sense intervenció humana, convertint-los en poderosos gestors criptogràfics, però d’això ja parlaré en un proper article.