Un cap de setmana molt cultural
A Andorra hem tingut un cap de setmana atapeït d’esdeveniments culturals: la visita a la Cova d’Alí Babà del Bici lab per commemorar el Dia Internacional dels Museus i la mostra gastronòmica i folklòrica de la Setmana de la Diversitat Cultural a Andorra la Vella, Andoflora a la Massana i l’Enfirart a Encamp.
Per començar, dissabte, després d’anar al gimnàs, que és essencial per a mi, vaig anar al Bici lab per veure les bicicletes que estan emmagatzemades en el que es coneix com a la Cova d’Alí Babà i que encara no han estat exposades. El cert és que són moltíssimes i n’hi ha més guardades en una altra ubicació. Totes aquestes bicicletes procedeixen de la col·lecció Riberaygua començada cap al 1970. Però, no només vam visitar aquest recinte on s’emmagatzemen, sinó que vam tenir la possibilitat de fer una visita per la mostra temporal «La dona i la Bicicleta» i tota la resta del museu del qual em van sorprendre molt aquesta mena de rodes gegants en què no m’imagino que perillós resultaria seure i manejar-les.
A més, vam poder experimentar amb el simulador les sensacions de fer un descens en un bikepark i ens vam riure molt amb una experiència de realitat virtual en què passaves per una mena d’arc i et podies veure reflectit de diferents i estranyes formes a les pantalles lateral i frontal.
D’allà, vam anar a la plaça Guillemó, no sense abans passar per la plaça del Poble on hi havia un circuit per conscienciar els més petits sobre els beneficis de la bicicleta i vam tastar un tros de pizza que estaven oferint.
A la plaça Guillemó, o de les Arcades, com jo sempre l’he coneguda, vam anar a les paradetes de menjar portuguès. M’encanta el menjar portuguès i, en aquesta ocasió, vaig triar unes patanisques, que ja gairebé eren les últimes, perquè es van acabar molt aviat, i una ració de moelas.
Pel que fa a diumenge, primer va tocar el torn d’anar a Andoflora. La veritat és que només em vaig comprar un gerani de pensament de color rosa fúcsia per posar-lo a la meva finestra. Després vam prendre alguna cosa i vam veure algunes de les actuacions dels esbarts.
Tot seguit vam anar a Encamp. Em va semblar molt xulo que les persones es poguessin pujar a la grua de Mauco, però al final hi havia tanta cua que no em vaig esperar per pujar.
La millor part de l’Enfirart i la més plena era la gastronòmica. La popada era tot un èxit i les persones buscaven taules on seure per tal de poder menjar. Nosaltres vam menjar pop i carn o caldeiro acompanyats d’un pa molt calentet, acabat de sortir del forn. Per les postres un pastís de coco que estava deliciós i mira que a mi no m’acostuma a agradar gaire el dolç. I, bé, amb això s’acaba un cap de setmana molt mogut.