Natalia Mena

Que la majoria dels mortals aspirem a viure bé i a poder gaudir d’un poder adquisitiu envejable que ens permeti assaborir les mels del luxe i l’exclusivitat és un fet que s’ha donat al llarg de tota la història de la humanitat, però actualment ha adquirit un protagonisme desmesurat i fora de tota lògica. L’acceleració vertiginosa que ha envaït totes les facetes de la nostra existència s’ha traslladat també a l’esfera econòmica. Evidentment, la gent sempre ha volgut progressar i millorar les seves condicions professionals, socials i personals, però ho feia des d’una perspectiva molt diferent a la que es dona ara. Existia una cultura de l’esforç, una vàlua del talent, de la meritocràcia, d’arreglar allò que s’espatllava i no rebutjar-ho a la primera de canvi, perquè no satisfà els nostres capricis. La filosofia vers a la prosperitat avui dia és radicalment diferent, es busca la immediatesa; es té la concepció que és un dret i no quelcom que t’hagis de guanyar; no es creu en la preparació ni en la formació, sinó en els impactes, els likes o les visualitzacions; proliferen com a bolets els gurus de les inversions digitals, i l’eufòria desenfrenada és tal que el nivell d’adeptes no para d’augmentar, provocant que de sobte gran part de la població sigui broker virtual amb l’afany de fer-se milionari en tres i no res. El Forex Trading, conegut com el mercat financer més gran a nivell mundial, és el pa de cada dia que alimenta una ambició sense límits per fer-se ric per art de màgia; el social selling és escandalós, tothom ven de tot; els influencers no deixen de ser comercials digitals del que sigui que les marques els hi paguin; l’entusiasme ha arribat fins a l’extrem que inclús les relacions s’han convertit en un producte de consum amb l’aparició de plataformes on els individus s’exhibeixen com si d’un catàleg de moda es tractés, i on la seva cotització depengués de la qualitat de la fotografia i la quantitat de matchs obtinguts. Els valors espirituals, ètics o morals no apareixen en cap lloc, ara el que es porta són els principis mediambientals, el feminisme i l’alimentació bio, detox o qualsevol altra variant de les quals de ben segur haureu sentit a parlar. Aquestes noves religions es professen amb un cinisme fascinant, més que com una conducta real, vaja, es tracta de practicar la hipocresia en tota regla, perquè de cara a la galeria s’ha d’aparentar que un es preocupa per aquests assumptes, encara que després agafem el cotxe a totes hores, el sostre de vidre segueixi dificultant que les dones tinguin accés a llocs d’alta direcció o la indústria del menjar ultraprocessat envaeixi bona part dels hipermercats i grans superfícies, per posar alguns exemples. Però el discurs és atractiu i bonhomiós malgrat ser un postureig descarat, incoherent i hipòcrita. Per tant, aquest nou estil de vida tan exposat públicament ha desembocat en què les persones necessitin demostrar constantment que bé que els hi va i la de coses que fan, per la qual cosa, la cerca per revelar el misteri de com fer diners s’ha convertit en una absoluta obsessió. A més el camí per aconseguir aquesta fita ha de ser fàcil, ràpid i que no requereixi gaires sacrificis, perquè el corrent de pensament que s’ha instal·lat és que tinc dret a disposar del meu temps, a treballar des de qualsevol indret del planeta, a què la rutina no domini la meva vida, a anar als millors restaurants, a viatjar cada cap de setmana, a comprar articles de les firmes més prestigioses del món, a circular amb un vehicle d’alta gamma, i a tenir una casa de somni.

Aquesta faula ha calat tan profundament en l’imaginari de la societat que es fa molt difícil trobar ambients que no els moguin altres passions que no siguin els diners. El joc de paraules que s’ha utilitzat per persuadir al personal també resulta molt interessant; el que abans eren els autònoms ara són emprenedors i empresaris; les start-ups s’escampen com bolets quan no deixen de ser negocis basats en idees innovadores recolzades per la tecnologia; les rondes de finançament venen a ser el que antigament era trobar inversors per la teva empresa; els creadors de continguts són el paradigma de l’intrusisme en la professió periodística, en definitiva, circula un vocabulari molt exuberant, no obstant això, ser més del mateix camuflat amb un nom pompós perquè sembli més modern i avantguardista. Però el cert és que en general la gent ha lluitat en algun moment de la seva trajectòria contra l’estrès financer, de fet arribar a final de mes és una de les principals preocupacions en la majoria de les llars. Viure a crèdit, els deutes i la falta de suficients ingressos acaben passant factura a un sistema capitalista que ha consumit de tot i força, per damunt de les seves possibilitats i pensant que això donava la felicitat. Per aquest motiu és essencial fomentar una relació sana amb els diners, perquè guanyis el que guanyis pots atresorar una vida de luxe, aprenent a administrar-te bé, a no fixar-te en el que tenen o fan els altres, a donar importància i sentit al que has aconseguit, a ser agraït i conscient que el que tens ho pots perdre i alhora adonar-te que la pau i la tranquil·litat t’aportaran més beneficis que les possessions. Si continuem emmirallant-nos en la multitud de farsants que diàriament fan ostentació del seu èxit o estatus estrident i estrafolari, caurem en el parany d’una de les estafes més contagiosa i global mai vista.

No existeixen fórmules miraculoses per multiplicar el capital de ningú, a no ser que et toqui la loteria, les cartes estan repartides i l’únic que depèn de nosaltres és com les juguem. La nostra actitud és primordial per afrontar els vaivens econòmics i que aquests no ens defineixin ni determinin el nostre valor. No hi ha cap enigma a esbrinar, tan sols un munt de xerraires explicant el que a molts els agrada escoltar, però la realitat és tossuda i en un instant o un altre obrirem els ulls per entendre que la riquesa pot ser de molts tipus, i que centrar-nos únicament en la material és un error que al final del viatge no ens podrem perdonar.