Calma després de la tempestat financera?
Estem a la primavera i, com és d'esperar, amb un temps molt inestable igual que als mercats. De moment, seguim estancats en màxims mentre no se solucioni o tinguem més claredat en el tema dels bancs regionals i la resolució del Sostre de Deute als Estats Units. El primer sembla que està una mica més controlat de moment, el del sostre de deute no tant en tant que el Govern esgota el límit apurant gairebé fins a l'últim minut. En aquesta ocasió sembla que el risc de tensió política és major però, fins i tot, si la història es repeteix i es puja en l'últim minut com ja va passar en altres ocasions, els riscos per als mercats segurament s'amplificaran.
D'altra banda, si mirem un dels focus d'incertesa que subjeu ja des de fa molt temps, la pressió inflacionista, veiem que la dada d'inflació nord-americana corresponent al mes d'abril va plantejar una nova desacceleració de l'índex general i subjacent fins al 4,9% i el 5,6%, respectivament, mantenint la dinàmica baixista dels anteriors mesos. De fet, això suposa l'excusa perfecta perquè els mercats aprofundeixin en una visió dovish per part de la Reserva Federal americana, donant com a resultat l'anhelada pausa després de la forta i ràpida pujada de tipus que hem tingut.
Un altre dels principals temors, que portem arrossegant de fa temps, és la possible desacceleració/recessió, que de moment sembla que es posposa en el temps.
La Comissió Europea revisa les dades de creixement
El passat 15 de maig, la Comissió Europea va anunciar que elevava fins al 1,1% la dada de PIB de l'Eurozona per a enguany i l’1,6% el 2024, una mica millor que les seves anteriors previsions, amb el que no veuen recessió en l'horitzó. Respecte a la inflació van confirmar que es reduiria a un ritme inferior del qual esperaven situant-la en el 5,38% per a enguany i en el 2,8% l'any vinent 2024, a nivells superiors, respectivament a l'estimat en les seves últimes projeccions. Amb el que sembla que el pessimisme amb el qual comencem l'any s'ha anat suavitzant, ja que les dinàmiques sembla que són millors i els països continuen aguantant. La qual cosa no deixa de sorprendre'ns ja que les restriccions monetàries han estat molt fortes i podria tenir sentit que ja ens trobéssim en un entorn recessiu, en la majoria dels països.
La reobertura de la Xina, en la qual tothom tenia posades les seves esperances com una cosa positiva, segueix sense donar els seus fruits com a dades d'activitat i creixement. Les últimes dades conegudes tant de vendes al detall com de producció industrial es continuen mantenint en nivells per sota de l'esperat. I si parlem de la balança comercial, més del mateix, unes importacions inferiors a l'esperat, al costat d'unes exportacions menors. De moment, la Xina no serà el factor diferencial que faci decantar els mercats cap a la recuperació tal com esperaven la gran majoria de cases d'anàlisi a l’inici d'any.
Molt bona temporada de resultats del 1r trimestre 2023
La temporada de resultats del primer trimestre del 2023, està resultant ser molt millor del que es preveu, els beneficis empresarials de tots els sectors han sorprès a l'alça, i quant a les vendes, molt millor de l'esperat tant a Europa com als Estats Units.
Podria ser que el pitjor del cicle de revisions a la baixa de beneficis de la borsa americana per a aquest exercici ja hagi quedat enrere? Aquesta és la pregunta del milió de dòlars sens lloc a dubte, que de ser cert animaria encara més al mercat americà. Recordem que a Europa, per contra, ja portem temps amb revisions de beneficis a l'alça que és el que justifica aquest millor comportament de la borsa europea amb un Euro Stoxx 50 +13% contra un S&P500 +7%.
Davant aquestes publicacions excepcionals que hem tingut, ens quedem sorpresos ja que sembla que la majoria de les empreses han pogut traslladar les pujades de preus als seus productes.
En molts sectors si que és cert que els volums són més febles, però que han estat àmpliament compensats per pujades de preus i d'aquesta manera com a resultat unes millors vendes comparativament. Sens dubte s'han produït augments excessius de preus per part de les empreses, i d'aquesta manera fins i tot arribant a millorar en marges de venda. Això és el que es coneix com Greedflaion, és a dir, augments excessius de preus, però no se sap perquè el consumidor ha romàs passiu. De fet, ja comencen els primers indicis que els consumidors nord-americans s'estan donant compte del fet que han estat pagant de més pels productes consumits.
D'aquesta manera, una gran part de companyies no sols han protegit els seus marges a causa de les pujades dels costos, sinó que fins i tot els han millorat molt més de l'esperat. La pregunta és, fins quant pot durar aquesta situació?
Una possible explicació és que a conseqüència de la pandèmia que vam viure el 2020 els nivells d'estalvi segueixen en nivells històricament alts, i això és el que podria explicar que el consumidor disposi d'una major capacitat de consum a pesar que els preus hagin pujat tant.
Millors empreses amb previsió de vendes
Si ens fixem en el comportament d'empreses i sectors, partint que l'escenari que es dibuixava a l’inici d'any era de total prudència, perquè les polítiques monetàries ens portaven directament a una recessió, podem comprovar que sectors que acostumen a denominar-se defensius, com la farmàcia i el consum estable, que en teoria són els que cal tenir en una situació de recessió/desacceleració, ens trobem amb la sorpresa en negatiu que el seu comportament en relatiu des d'inici d'any ha estat dels pitjors . D'altra banda, si ens fixem en les empreses anomenades growth, veiem que han tingut molt bon comportament en detriment a les empreses value. Les d'estil qrowth al final estan poc endeutades, si bé és cert que cotitzen a múltiples més exigents, però també tenen una major previsió en les seves xifres de resultats. Per contra, les empreses denominades value acostumen a tenir un component més cíclic amb el que són menys predictibles i algunes d'elles, a més, amb nivells d'endeutament alts atesa la ciclicitat del seu negoci.
Al final, el mercat està premiant les empreses amb previsió de resultats, i més amb aquest entorn de tipus d'interès alts, encara que penso que ens hem de centrar més en les empreses que tenen l'habilitat de mantenir els marges o, fins i tot, millorar-los i no tant a continuar projectant creixement de beneficis.
Seguim en màxims a les borses
A nivell general, les borses continuen estant en nivells de màxims històrics, sembla que les bones notícies que hem tingut per part dels beneficis empresarials i les successives baixades en les dades d'inflació, ja s'han anat descomptant al llarg de l'any. Una de les coses que em continua sorprenent és el dispar comportament de l'índex S&P500, i en concret si ens fixem en els seus constituents, veiem que coexisteixen dos mons. El primer, les set empreses que lideren en els seus negocis: Meta, Apple, Amazon, Alphabet, Nvidia, Microsoft, Tesla, cadascuna amb una capitalització per sobre dels 500B USD i que actualment suposen el 25% de l'índex. Doncs bé, enguany aporten el 90% del rendiment que està donant el S&P500 del +7%, la qual cosa indica que de mitjana estan pujant l'any un +30%. Si les llevéssim de l'índex segurament l'efecte que generaria seria que l'índex passaria a estar en pèrdues. I després està la resta del món. Aquesta distorsió de l'índex no és nova d’enguany si no que més aviat ja porta succeint molt temps, amb el que al final la salut de l'índex el marquen aquestes 7 empreses que lideren el mercat.
La millor fórmula de cara a afrontar aquests temps convulsos continua sent centrar-se en empreses de qualitat amb capacitat de mantenir marges en aquest entorn de pressions de preus i a poder ser líders en el seu sector amb barreres d'entrades a competidors. Que al seu torn cotitzen a múltiples raonables ajustades pel seu potencial creixement de beneficis.