Jaime Mesas

Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la sentencia número 4-2023 de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia en relació a la validesa de la notificació practicada a una persona autoritzada prèviament per un obligat tributari.

La representació processal de l’entitat P. SLU va interposar demanda contra el Govern d’Andorra, en què impugnava l’acord de 29 de juny de 2020 de la Comissió Tècnica Tributària (CTT), que havia desestimat el recurs formulat contra una anterior resolució de 9 de desembre de 2019 de la Direcció adjunta de Gestió i Atenció al Contribuent, que va aprovar la liquidació provisional subsegüent a la comprovació de valors corresponent a l’Impost General Indirecte dels exercicis 2016 i 2017.

La sentència de 21 de març de 2022 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va acordar la inadmissió de la demanda, en considerar que s’havia presentat de forma extemporània, un cop transcorregut amb escreix el termini d’un mes que establia l’article 36 de la Llei de la jurisdicció administrativa.

La representació de la Societat agent va interposar recurs d’apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamentava en les següents al·legacions:

• No és vàlida la notificació realitzada el 31 de juliol de 2020 a la Sra. MPY, ja que la mateixa no disposava de cap tipus d’autorització ni de poder de representació en aquest expedient administratiu. Les autoritzacions que s’havien atorgat a aquesta senyora es referien a dos expedients anteriors dels quals s’havia declarat la caducitat.
• Tampoc és cert que s’hagués notificat la resolució impugnada a la Sra. TPZ el 2 de setembre de 2020, ja que en aquella data se li va entregar còpia de la liquidació provisional de 9 de desembre de 2019, però no de la resolució de la Comissió Tècnica Tributària que aquí es recorre.
• - La Sra. TPZ tampoc disposava d’autorització o de poder de representació per rebre notificacions en aquest expedient.

La representació del Govern d’Andorra es va oposar al recurs i va sol·licitar que es confirmés la sentència apel·lada, d’acord amb els següents arguments:

• L’actual expedient T-00XXXXX/19 va incorporar totes les actuacions dutes a terme en els anteriors procediments caducats, on constava la representació atorgada a la Sra. MPY.

• En aquest mateix expedient T-00XXXXX/19 la Sra. MPY va rebre notificacions, amb el segell de l’empresa, de manera que estava degudament autoritzada per a fer-ho.
• No hi ha constància de cap altra notificació de la resolució de la CTT, de manera que el dia 2 de setembre de 2020 la recurrent ja era coneixedora d’aquesta resolució.

En aquest sentit. l’objecte del recurs d’apel·lació es va circumscriure a examinar si es va presentar o no de forma extemporània la demanda formulada per la Societat agent contra la resolució de 29 de juny de 2020 de la Comissió Tècnica Tributària, relativa a la liquidació provisional subsegüent a una comprovació de valors respecte de l’Impost General Indirecte dels exercicis 2016 i 2017.

El nucli de la qüestió litigiosa versa sobre la validesa de la notificació practicada el 31 de juliol de 2020 en la persona de la Sra. MPY, que la part recurrent considera que no disposava de cap autorització ni de poder de representació en aquest procediment tributari.

Pel que fa al segon argument en què es basa la sentència impugnada, l’examen de les actuacions permet apreciar que el 2 de setembre de 2020 es va entregar a una altra persona, la Sra. TPZ, una còpia de la liquidació provisional emesa el 9 de desembre de 2019, però no de la resolució de la CTT de 29 de juny de 2020, i així ho admet la representació del Govern d’Andorra. En conseqüència, no es pot considerar l’esmentat 2 de setembre de 2020 com a dies a quo del termini d’interposició de la demanda.

D’aquesta manera, com abans s’ha exposat, el thema decidendi queda reduït a examinar la validesa de la notificació practicada el 31 de juliol de 2020 a la Sra. MPY.

Sobre aquest punt, la recurrent admet que havia atorgat la seva representació a la Sra. MPY en el marc de dos procediments anteriors (T000YYYY/17 i T-000TTTT/18), els quals van ser declarats caducats, però nega que aquesta representació es pugui estendre a l’expedient que és objecte d’aquest procés (T-00XXXXX/19), que considera independent dels anteriors.

Aquesta al·legació no es compartida per la Sala ja que cal tenir en compte que els tres expedients referits es refereixen als mateixos fets. El primer a la liquidació de l’Impost General Indirecte del segon semestre de 2016, el segon es va ampliar a la liquidació del segon semestre de 2017 i el tercer correspon a aquests mateixos exercicis.

A més, quan es va iniciar l’expedient T-00XXXX/19, es va acordar expressament la incorporació de tota la documentació que constava en els procediments anteriors, ja que l’objecte era el mateix i l’arxiu dels dos primers s’havia produït per caducitat. En conseqüència, en no haver-se revocat la representació concedida inicialment, la mateixa seguia sent vàlida en el nou expedient, d’acord amb el principi de conservació dels actes i tràmits que no incorrin en invalidesa, atesa la identitat d’objecte amb el procediment anterior.

En conseqüència, es conclou que la Sra. MPY estava autoritzada per rebre les notificacions corresponents a l’expedient T00XXXX/19.

A més de les consideracions anteriors, no es pot deixar de banda que la Sra. MPY va rebre el 18 de juliol de 2019 la notificació de la proposta de liquidació emesa en aquest mateix procediment el 5 de juny anterior, i va utilitzar en aquest acte el segell de l’empresa, tal com resulta del foli 96 de les actuacions.

L’empresa es va donar per notificada d’aquest acte sense cap obstacle, ja que al foli següent (foli 97) consta una compareixença davant del Departament de Tributs i de Fronteres de la Sra. TPZ, en què, en relació amb la referida proposta de liquidació, fa constar que està d’acord amb el seu contingut.

No hi ha dubte, doncs, que la Sra. MPY havia rebut anteriorment altres notificacions per compte de la recurrent, sense cap reserva per part d’aquesta, de manera que la notificació discutida de 31 de juliol de 2020 s’ha de considerar vàlida, en aplicació de la doctrina dels actes propis de la part agent.

En darrer terme, s’ha de considerar que, d’acord amb els articles 108 del Codi de l’Administració i 38.5 de la Llei de bases de l’ordenament tributari, per als actes i gestions de tràmit es presumeix la representació. En conseqüència, en no tractar-se de la notificació d’un dels actes que requereixen acreditar la representació mitjançant document públic o oficial, s’ha de concloure també des d’aquest punt de vista que la Sra. MPY va rebre la notificació de la resolució de la CTT per compte de la recurrent en data 31 de juliol de 2020.

En conseqüència, quan va interposar la demanda el 9 d’octubre següent, ja havia transcorregut el termini d’un mes que preveia l’article 36 de la Llei de la jurisdicció administrativa de 1989, per la qual cosa es desestima el recurs d’apel·lació i confirmar la sentència impugnada en els seus propis termes.