Alarmant augment de la morositat
Espanya pateix un alarmant augment de la morositat interempresarial. Segons l’Estudi de Risc de Crèdit en el qual han participat els gestors de prop de 800 empreses de totes les grandàries i sectors -que impulsen la companyia asseguradora Crédito y Caución, i la seva filial d’informació empresarial Iberinform-, el 55% de les empreses pateix els impactes negatius de la morositat en el seu compte de resultats. A més, el 20% de les empreses espanyoles confirma que ha patit impagaments significatius, fet que suposa un deteriorament de quatre punts enfront dels nivells d’impacte de la morositat de fa un any. Més encara, el 9% de les empreses entrevistades afirma que corre el risc de tancar per l’impacte dels impagaments. Així mateix, d’acord amb el citat estudi, el 47% de les empreses espanyoles afronta pèrdues d’ingressos significatives a causa de la morositat, i el 26% de les companyies mercantils registra un increment dels seus costos financers per culpa dels impagaments de factures. A més, el 14% de les empreses es veuen obligades a frenar la seva expansió comercial, i l’11% a limitar les seves noves inversions.
D’altra banda, el citat estudi de Crédito y Caución i Iberinform patentitzar que el 73% de les empreses ha d’acceptar terminis de pagament superiors als desitjats per poder mantenir la seva cartera de clients, a més, que un 11% del teixit productiu treballa per sobre dels 90 dies de termini, un valor similar a 2019. I el 51% de les empreses opera amb terminis per sota dels 60 dies. Convé especificar que la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials inclou un precepte que estableix que el termini de pagament que ha de complir el deutor, si no hagués fixat data o termini de pagament en el contracte, serà de 30 dies naturals després de la data de recepció de les mercaderies o prestació dels serveis i, així mateix, conté una norma que dicta que les parts no podran allargar els aplaçaments de pagament per sobre dels 60 dies naturals a comptar des de la data de recepció efectiva de les mercaderies o de la prestació dels serveis. De més a més, l’estudi revela que el millor comportament quant a terminis de pagament es registra en el sector públic, i el pitjor entre les pimes i la gran empresa. Al seu torn, només el 9% de les empreses ha d’acceptar una extensió indesitjada dels terminis de pagament per part de l’Administració, un percentatge sensiblement inferior al registrat a la crisi de 2008. La capacitat dels autònoms per imposar terminis de pagament també es redueix al 17%. En el cas de la pime i la gran empresa aquest valor assoleix el 42 i el 43%, respectivament. Tant els autònoms com les petites, mitjanes i grans empreses registren pitjors xifres que al 2022, fet que implica un empitjorament del seu comportament com a clients, i una major necessitat d’imposar terminis amplis als seus proveïdors. Igualment, el mencionat estudi revela que un 59% de les empreses percep problemes financers en els seus clients, 12 punts percentuals més que fa un any. Aquesta manca de liquiditat torna a ser la raó més citada per explicar la morositat empresarial, per endavant del retard intencionat (51%), la complexitat del procediment de pagaments (16%), l’emissió de factures incorrectes (8%) o les disputes sobre la qualitat dels béns i serveis subministrats (8%).
Segons els autors del citat estudi, la manca de control sobre la morositat és un risc per a l’activitat empresarial. L’incompliment dels pagaments acordats genera importants tensions de liquiditat, i és especialment desestabilitzador en l’operativa de les empreses de menor grandària. Si s’arriba a l’impagament d’una venda a crèdit comercial, la pèrdua equival als costos de producció del producte. L’impacte d’un impagat comercial s’accentua quant menor sigui el marge de beneficis, doncs multiplica el número de vendes amb clients solvents necessàries per compensar la pèrdua. Si una societat amb un marge comercial del 10% pateix un impagament de 10.000 euros, haurà de generar nou negoci per 100.000 euros per compensar l’impacte dels 9.000 en costos de producció. Estic totalment d’acord amb les conclusions que s’obtenen del Estudi de Risc de Crèdit per la qual cosa les empreses han d’adoptar tècniques de prevenció de riscos de crèdit comercial i incorporar procediments per a la gestió de les factures impagades.
Un altre punt és que, segons l’Estadística del Procediment Concursal, publicada recentment pel Col·legi de Registradors d’Espanya, el número de deutors concursats va assolir en el primer trimestre de l’any la xifra de 4.895, que suposa un increment del 67,6% respecte el mateix període de l’any anterior. Per tipus de concurs, són voluntaris 4.738 (un 196,6% més que en el primer trimestre de 2022), consecutius 486, i necessaris 31 (un 138,5% més que en el primer trimestre de 2022). Per classe de procediment, hi va haver 3.440 concursos sense massa activa, el que suposa que han augmentat un 234% respecte al mateix període de l’any anterior. Els concursos sense massa activa són una modalitat de concurs de creditors per a empresa en situació d’insolvència definitiva, sense béns ni actius, i amb deutes que fan inviable la seva continuïtat. Conseqüentment, els creditors afectats per un deutor que presenta un concurs sense massa el més segur és que no aconsegueixi recuperar ni una petita part del seus crèdits impagat. S’ha d’assenyalar que aquest fort increment dels procediments concursals a Espanya ha obligat a les autoritats comunitàries de Brussel·les a reaccionar i a enviar un senyal d’alerta a Espanya, atès que el número d’insolvències creix a major ritme de la Unió Europea.
D’una altra banda, a l’Informe Europeu de Pagaments d’Intrum posa de manifest que el 46% de les empreses es mostra a favor d’establir una nova legislació que resolgui el problema dels retards en els pagaments. Aquest informe detecta que les empreses busquen solucions per evitar retards en els pagaments, entre elles, demanen una nova legislació per aconseguir solucionar el problema dels impagaments. A més, també proposen altres alternatives com fixar les condicions de pagament per llei, una mesura recolzada pel 42% de les empreses; una major transparència al voltant del comportament de pagament corporatiu, mesura recolzada pel 32% de les organitzacions o millorar l’aplicació de la legislació vigent, una cosa que reclama el 320% de les companyies. Així mateix, l’Informe d’Intrum detalla que perseguir la morositat costa al conjunt de les empreses europees uns 275.000 milions d’euros a l’any, i les empreses triguen una mitjana de 74 dies a l’any en resoldre els problemes de cobrament de factures impagades. França és el segon país en el qual les empreses dediquen més temps a buscar els diners que els deuen els seus deutors, seguit de Polònia, Alemanya i Grècia. Més encara, el cost mitjà per a una empresa a Europa s’estima en 9.194 euros a l’any; principalment causat per les despeses administratives derivades del personal que ha d’assignar i les hores de feina necessàries per cobrar els deutes. Segons el mencionat estudi, més de la meitat de les empreses europees afirmen que cada vegada els resulta més difícil arribar a acords de pagament amb els clients que siguin mútuament beneficiosos, el que dona lloca llargues negociacions i a l’incompliment dels terminis de pagament contractuals. La mateixa proporció d’empreses -la meitat- s’han sentit frustrades perquè els clients els demanen que posposin la data en què emeten les factures i a partir de la qual -generalment- comença el compte enrere del termini per pagar; gràcies a aquesta estratagema, els compradors obtenen un major aplaçament de pagament. Així mateix, l’informe d’Intrum explica que quasi tres cinquenes parts de les empreses europees emprenen accions legals per cobrar els seus deutes, mentre que un terç compta amb processos interns clars de recuperació de deutes. Entre les que dediquen més de 10 hores setmanals a perseguir els impagats, aquestes xifres descendeixen al 53 i al 28, respectivament. Al propi temps, quasi dos terços de les empreses afirmen també que cobrar més ràpidament podria ajudar-los a donar prioritat als seus resultats en matèria de sostenibilitat, contribuint així a una economia més forta i ecològica, en lloc d’haver de centrar-se en l’eficiència.
Així doncs, els impagats suposen un increment significatiu de les despeses financeres i despeses, i una notable pèrdua d’ingressos. A mes, els impagaments poden posar en perill els beneficis d’una empresa proveïdora, i poden provocar una situació d’insolvència que, amb freqüència, origina el tancament del negoci per fallida. Val la pena subratllar que el credit management és la disciplina que minimitza els impagaments, augmenta el flux de caixa i evita les pèrdues per factures incobrables. Així mateix, s’ocupa de gestionar el crèdit comercial atorgat als clients, s’encarrega de protegir un dels actius més importants de les empreses, i aconsegueix que les vendes siguin més rendibles.