El futur del treball híbrid
He estat jugador professional de bàsquet durant molts anys a l’elit de l’esport, i per això segurament, estic acostumat a adaptar-me a diferents entorns, a l’alt rendiment i a l’orientació a resultats. Des que em vaig retirar com a esportista, i després de formar-me en programació, finances i administració d’empreses, vaig descobrir que per triomfar has de tenir capacitat d’adaptació. En aquesta segona etapa de la meva carrera professional, primer com a assessor d’esportistes en diverses banques privades, com a emprenedor fundant diverses companyies i «startups» tecnològiques, i com a assessor empresarial, ja vaig visualitzar la necessitat d’optimitzar la manera d’accedir als llocs de treball i com amb una millor organització del temps, podíem ser més productius, i amb millor benestar personal, al disposar de més hores de qualitat. Veia les noves tendències a Silicon Valley, quant a la manera de treballar dels seus empleats a empreses com Google, Twitter, Twitch o Slack. Ara que hem normalitzat la tornada a les oficines després de l’experiència del teletreball «forçat» per la pandèmia, les companyies han entès que això, combinat amb la feina remota ha de ser la tendència a mitjà termini. Afortunadament, moltes organitzacions ja replantejaven la seva cultura empresarial abans, però després de l’experiència viscuda, on hem incrementat el temps davant de l’ordinador provocant un lògic «cansament digital», ja s’està donant prioritat a l’optimització de la productivitat, adoptant a la implantació de models híbrids de treball. Els que estem acostumats a treballar remotament sabem de la importància de disposar d’eines que facilitin la connectivitat i monitorització dels nostres equips, coneixent en temps real la disponibilitat dels «desk» a les nostres oficines, i més quan venim del sector tecnològic o «fintech». La resta dels sectors també avança cap a aquest model. Actualment, ja s’estan creant estratègies per flexibilitzar l’accés físic a les oficines i es desenvolupen eines tecnològiques SAAS que permeten estalviar costos, ja que moltes grans i mitjanes empreses no arriben ni al 50% de la capacitat d’ocupació mitjana. També s’està invertint en infraestructures, espai i tecnologia per unir de manera òptima el món físic i el digital. S’està democratitzant l’accés al talent (ja no es busca necessàriament a prop de la ubicació física), i això suposa una oportunitat perquè hi puguin accedir utilitzant plataformes digitals i altres recursos. Les empreses tindran més nivells de digitalització en els seus processos interns i en les cadenes de subministraments (blockchain suposarà una gran disrupció en aquest apartat també), cosa que permetrà a la tecnologia passar de ser un suport clau del negoci a convertir-se en el propi negoci. Aquí a Andorra també s’estan creant estratègies d’atracció de nòmades digitals d’arreu del món, i han nascut nous espais de «coworking» que augmenten la interacció entre els emprenedors, les companyies o el sector inversor. Segons un estudi sobre les tendències laborals («work trend índex») de Microsoft, les companyies que tinguin clara la seva visió respecte d’aquests canvis tindran més avantatge competitiu, i no em refereixo únicament a la modernització o la innovació en general, sinó a la manera de fomentar la col·laboració entre els empleats i el treball en equip entre els diferents departaments. Aquests estudis parlen de la conveniència de mantenir opcions flexibles de treball remot. Com a dada i després de les enquestes a més de 30.000 treballadors de 32 països, gairebé el 73% voldria treballar a distància almenys un 60% del seu temps, mentre que un 45% es planteja canviar a feines que els permeti alternar la presencialitat a les oficines amb la feina des d’altres llocs, com coworking, o des de casa, altres oficines, etcètera.