Xarxes socials, a favor o en contra, aquesta és la qüestió
Avui dia és molt difícil, pràcticament impossible, trobar algú que no tingui una xarxa social instal·lada al seu mòbil. Sé que n’hi haurà de rebels que diran que no estan a favor i per això no es pensen obrir cap perfil en una xarxa, però la majoria d’aquests tenen un compte en WhatsApp, o si m’apures els més radicals, el tindran a Telegram, que en el fons no són més que xarxes socials camuflades en un sistema de missatgeria. I és que les xarxes socials han canviat la manera en què ens comuniquem, fem negocis, obtenim la nostra actualització de notícies diàries i moltes altres coses.
El què passa és que quan esmentem el terme «xarxa social» sempre tendim a pensar que es tracta només d’aplicacions d’entreteniment, i en una societat com la nostra en què tots ens queixem de la manca de temps, no està ben vist reconèixer que les xarxes socials ens roben una estona, més o menys llarga, al dia d’aquest tresor tan valuós. En qualsevol cas i si som sincers, molts de nosaltres haurem d’admetre que tenim un perfil obert en Facebook, Instagram, Tiktok, Twitter, Linkedln, Skype, YouTube i d’altres, o potser en totes elles, encara que ingressem amb diferent freqüència en cadascuna.
El que està clar és que quan parlem de xarxes socials, el debat està servit i s’ha convertit en una de les principals discussions del nostre temps. Tothom en té una opinió, els pares, els amics, els companys de feina. Des de professors fins a mitjans de comunicació, i alguns dels millors sociòlegs i filòsofs del nostre temps, intenten donar-nos consells aportant arguments, sigui a favor o en contra.
A parer meu, cal tenir present que la societat ha anat evolucionant i cal anar adaptant-se al moment en què vivim. Recordo que quan era més joveneta, sovint el meu pare em feia comentaris del tipus «quan jo era petit, anàvem caminant a, o escrivíem amb o ...» i això es podia estendre en un sense fi de coses que feien als anys de la postguerra. La meva resposta sempre era la mateixa, «i a l’edat prehistòrica s’encenia foc fregant dues pedres, papà, però bé que ara fas servir mistos o un encenedor, no?». El que vull dir amb això és que hem evolucionat i l’evolució comporta moltes coses, que ben enteses ens poden ajudar molt i que, com amb tot, mal fetes servir ens poden complicar la vida, i en aquest paquet de coses, hem d’incloure les xarxes socials.
Les xarxes tenen objectius ben variats, a banda de l’entreteniment, i sobretot, són unes vies de comunicació molt interessants. Aquestes plataformes socials són uns grans altaveus per fer arribar projectes i idees, una fantàstica eina de comunicació i difusió a escala mundial que, per a més inri, podem tenir al nostre abast des de qualsevol dispositiu tecnològic (ordinador, tauleta, o Smart TV, i especialment des dels nostres telèfons mòbils que sempre portem a sobre). Amb les xarxes es pot arribar a persones, empreses o països propers, però també podem establir connexions a llargues distàncies. I no podem oblidar-nos del fet que permeten una comunicació directa i, fins i tot, la interacció. D’aquest intercanvi poden sorgir nous contactes i, fins i tot, col·laboracions. I és que la immediatesa és un altre dels seus punts forts.
Tots tenim present en un record no massa llunyà, com la pandèmia de la COVID-19 ens va afectar en molts aspectes, i un paper important i a destacar durant aquesta etapa d’història recent el van jugar les xarxes. La necessitat social d’estar connectat amb altra gent en el període d’aïllament, va esdevenir el creixement de l’ús d’aquestes plataformes, moltes de les quals van veure incrementar de forma gairebé exponencialment el seu nombre d’usuaris, i és que, qui més qui menys va practicar un dels balls del moment a Tiktok, o va cuinar una recepta d’aparença senzilla a Instagram, sense menysprear els vídeos que se’n varen pujar a YouTube. I tot això sense oblidar com van resultar de pràctiques per promoure el debat entre la comunitat científica, per compartir amb celeritat les crítiques a les dades o els articles erronis i per difondre ràpidament resultats útils.
Les xarxes també serveixen per compartir experiències o sentiments de la nostra vida privada i, d’altra banda, ens permeten estar al cas de les tendències i conèixer el que fan els altres. Si poso com a exemple la meva vida, mare, però també filla, i sobretot amiga, desplaçada a un nou país per motius laborals, haig de dir que les xarxes són la via més important de comunicació que mantinc amb tota la meva gent. Gràcies a les seves històries, i a les meves, que cada dia es pengen a Instagram, puc estar al dia de les novetats rellevants, de què ha passat el cap de setmana, de les bones noves i de qualsevol esdeveniment que tindrà lloc ben aviat.
D’aquesta manera quan veig «la meva gent» n’estic al dia i no em sento desplaçada, és com si parléssim cada dia. I evidentment que això no va en contra de què ens truquem sovint, però podem obviar el «posar-nos al dia» i parlar de coses més valuoses. També citaré que és al món de les xarxes on he conegut persones que més tard han entrat a formar part de la meva vida o en altres casos, és en aquest medi que la relació ha evolucionat.
No obstant, no podem obviar que cada cop més experts mostren la seva preocupació per les possibles conseqüències negatives que poden comportar l’ús de les xarxes socials. El debat sobre les xarxes socials no té una fàcil solució, tot i que, probablement, el veritable debat està en l’ús que es fa d’elles. I encara diria més, com passa en altres àmbits de la vida, potser la controvèrsia no està tant en l’ús, com en l’abús. I és en el nombre d’hores que li dediquem al dia on potser hem de fer l’èmfasi.
El que ens queda clar, és que, malgrat que puguin tenir tant aspectes positius com negatius, la veritat és que moltes persones ja no podem entendre el món sense l’ús de les xarxes socials, i jo postulo clarament a favor.