Omar el Bachiri Psicòleg clínic

Tenir un aspecte físic atractiu o una cara bonica, però estar mentalment trastornats no té molt sentit socialment, és més aviat una situació estèril atès que no és fructífera. Hi ha persones que hipnotitzen amb el seu aspecte físic, però quan les coneixem una mica fugim d’elles, mentalment estan trastornades. Viuen en l’ansietat contínua, tenen pors irreals, gelosia malaltissa, deliris de grandesa, complexos físics, etc. Pitjor encara, viuen en el passat, estan rancunioses amb la societat, s’han enfadat amb el món i, per tant, si ens quedem al seu costat el nostre caràcter es transforma per complet, perdem la nostra pròpia essència per a adquirir la seva. Deixem de costat la nostra vida, creences i costums inclosos per a mimetitzar-nos amb la seva, ens absorbeixen. Entès això, vull afegir que no hi ha res pitjor que intentar agradar als altres de manera forçosa, volent agradar com sigui, però malauradament, quan som dependents emocionals o no tenim suficients recursos econòmics se’ns fa bastant difícil per no dir impossible apartar-nos d’elles o encara pitjor, busquem gent d’aquest perfil. Persones dominants que els agrada marcar el camí a seguir i que si no els obeïm ens humilien i fins i tot ens degraden com a éssers humans.

Aleshores, si tu ets una d’aquestes persones trastornades i vols deixar de ser-ho, abans de res has d’analitzar el teu comportament. Buscar el motiu dels teus pensaments tan tòxics perquè una cosa és certa, els pensaments condicionen per complet el nostre comportament. Comencen guiant unes certes conductes i acaben per controlar tot el repertori, és a dir, el comportament. Ens poden convertir en mal pensats, orgullosos, víctimes socials, o tot el contrari, ens poden influenciar per a ser optimistes, alegres i valents. Llavors, igual que hi ha cremes per a rejovenir o aliments i exercicis físics per a mantenir la silueta en l’estat desitjat també hi ha maneres de pensar i raonar per a mantenir la salut mental en un estat òptim, allunyat de l’ansietat i la depressió. És una metodologia denominada ABC, la primera lletra fa referència als pensaments, la segona a com ens afecten i la tercera a la conducta emesa. Aquesta metodologia ens està dient que no són les circumstàncies o situacions les que ens afecten, sinó, com les interpretem: com a dolentes, desastroses, indiferents, bones o genials. És un fet que la realitat és igual per a tots, només que podem adaptar-nos a ella i acceptar-la però canviant la seva interpretació o negar-la i així mantenir una lluita constant amb ella.

Per exemple: les paraules grassa, gros, obès, lleig, inútil tenen un significat negatiu, però, no obstant això, la seva interpretació és subjectiva i, per tant, el seu significat pot modelar-se. És a dir, qui les emet s’està referint al que està veient i interpretant, però qui les escolta els està donant un significat emocional personal, segons les seves creences i, per tant, donant uns sentiments en concret. Amb la qual cosa, s’està deixant condicionar per la seva interpretació, està permetent que el seu estat anímic s’alteri per les paraules utilitzades per l’altra persona. Està deixant en mans alienes el seu comportament, està sent reactiu en comptes de ser proactiu, està reaccionant segons les seves emocions del moment, sense qüestionar-se en com el poden afectar en el futur. Així que una metodologia per a deixar de comportar-se compulsivament és utilitzant la regla de mesurar els successos. Es tracta de valorar les sensacions percebudes sense arribar als extrems immediatament perquè no sempre són tan dolents com semblen.

Encara més, rarament són discapacitats, per tant, seran: desastroses – molt dolentes – dolentes – «neutres» – bones – molt bones – magnífiques. Després, a partir d’aquí triem quines sensacions adjudicar-los i segurament el sentiment de frustració o ràbia serà bastant inferior al que pensàvem en un principi. Més encara, moltes vegades s’acaba triant la indiferència perquè una vegada analitzada la situació veiem que no és tan greu i a més a més, tot és temporal perquè o trobem una solució o simplement arriba la seva fi, s’acaba sense més explicacions. No obstant això, dramatitzant el sofriment dura molt més i a vegades es torna crònic. Amb aquestes dues últimes frases he definit el pensament positiu, el que sorgeix de manera instantània perquè a força d’utilitzar-lo s’ha instal·lat en el nostre repertori cognitiu. Això es deu a haver raonat tant les situacions que hem comprès la funció de les emocions i no és més que la de proporcionar els sentiments més adequats per a afrontar les situacions de la manera més productiva. Dit de manera resumida, la ment sempre juga al nostre favor amb la qual cosa, segons quines emocions li fem arribar, així interpretarà les situacions i, per tant, així ens fa sentir: depressius, tristos, melancòlics, alegres, eufòrics, etc.

No és màgia, sinó, ciència en estat pur, està demostrat que segons pensem, així actuem i, per tant, així ens sentim. D’altra banda, un factor important és el reflex que transmetem als altres perquè indubtablement, la conducta no verbal (gestos i mirades) diu més que la verbal, aquesta segona pot camuflar els sentiments, no obstant això, la no verbal és explícita i incontrolable. A tall d’exemple perquè s’entengui millor això últim deixo aquesta frase: si ens fa mal el genoll podem no dir-ho, però quan ens vegin caminar sabran que ens fa mal doncs amb les emocions és exactament igual. El nostre cervell ens farà coixejar o córrer segons la informació que li enviem, així que sempre és més productiu no exagerar o dramatitzar les situacions tret que estigui en joc la nostra vida. Amb això vull dir que no podem controlar el nostre ambient, però si com ens afecta mentalment i sobretot, que posant de la nostra part fins i tot podem modificar-ho al nostre favor. La idea és comprendre per què ens afecten les paraules escoltades, quines emocions i sentiments ens fan sorgir.