L’omnipresència dels aliments insans
No cal pujar al Pic de Casamanya per obtenir-los, els aliments insans estan arreu. I si no, només cal que obris la nevera o el rebost de la gran majoria de cases, abans d’entrar al cinema, a les gasolineres, al gimnàs col·locant-nos una màquina de vending amb snacks que en lloc de donar-nos força ens la treuen, en festes infantils d’aniversari, etc.
I el més greu, és que els tenim normalitzats dins la societat, i els que volem menjar de veritat ens fan sentir qüestionats!
Anem a dinar al restaurant i a l’arribar a les postres, el cambrer ens recita tot un seguit innumerable d’opcions començant pel flam amb nata i acabant amb el coulant de xocolata, si a algú se li acut demanar amb la veu «baixa» si tenen fruita fresca, no només el miraran amb cara estranya sinó que a més dubtaran si en tenen, en el cas contrari, és probable que la que l’hi portin no sigui amb la presentació més adient. Per no parlar, del menú especial per nens, un exemple clar del que és un àpat desequilibrat! Nuggets i escalopes sempre acompanyades de patates fregides, macarrons, canelons i gelats. Si continuem així, com volem que els infants mengin sa...???
A banda, ens bombardegen contínuament a través de la publicitat i el màrqueting, amb tot d’estratègies per incrementar les vendes i consumir més. Abans que arribis a llegir els ingredients, ja t’han convençut amb el «packaging» a través dels colors, dibuixos i reclams que ens acaben convencent que aquell producte fins i tot és recomanable! I sobretot de cara a la població infantil, que és la més vulnerable. Segons un estudi, presentaven més obesitat infantil el grup que mirava més hores la televisió que el grup que utilitzava altres dispositius (tabletes, ordinador...), simplement per una major exposició a anuncis de menjars malsans. Ja que no només els volen i en mengen més al veure’ls per televisió sinó que s’ha observat, que també els influeix en la percepció del gust, és a dir, que inconscientment els hi agradin més.
En canvi, us heu fixat que els aliments de veritat no tenen pràcticament cap etiqueta que promocioni el seu consum??? Potser caldria replantejar-ho, i presentar un mànec de bledes, unes pomes, unes carxofes... de la mateixa manera oi?
A Xile, actualment el país amb més percentatge d’obesitat de tot llatinoamericà, han començat a implantar tota una sèrie de mesures per fer-hi front. Com la prohibició de dibuixos en cereals d’esmorzars, brioixeria, galetes..., implantar unes etiquetes «negres» amb avisos, incrementar els impostos a les begudes ensucrades i prohibir l’emissió d’anuncis amb aquests productes de les 6h a les 22h, limitant així la franja horària infantil.
I només l’embolcall és el que ens porta a consumir-ne més, també l’elevada intensitat de sabors, provocats pel carregament de sucre que porten, greixos de baixa qualitat, però irresistibles al paladar, sal i additius alguns com els colorants i aromes innecessaris, que ens condueixen a menjar més del que necessitem, convertint-se en addictius i inhibint-nos el senyal de sacietat. I clar, després dona-li als teus fills una fruita fresca o un iogurt natural sense sucre..., ens ho rebutgen d’immediat en estar habituats a aquests nivells de sabors tan alts!!!
Tots aquests factors com el tipus de publicitat, l’elevada accessibilitat (tant en adquirir-ho com la rapidesa en preparar-ho i menjar-ho), l’alta palativitat i si a més li sumem l’excés de sedentarisme, son els que ens condueix a tenir entorns obesogènics que promouen l’obesitat i les malalties no transmissibles que se’n deriven (diabetis tipus 2, resistència a la insulina, malalties cardiovasculars...).
És, per tant, cada vegada més important i imprescindible actuar, i crear entorns saludables. És cert, que les estratègies per fer un canvi són globals, on cal la intervenció dels governs, la indústria alimentària, les entitats públiques i privades..., però nosaltres a petita escala, també podem fer molt, rodejant-nos en els nostres entorns més propers (a casa, a la feina...) d’aliments saludables i disponibles. Per exemple, a casa, tenir sempre un fruiter damunt la taula o dins la nevera, per tal que ens sigui fàcil i accessible agafar-la i menjar-la, al calaix del despatx canviar les galetes per fruita, infusions i fruits secs. Perquè si has d’escollir entre fruita i galetes, és més probable que triïs la segona opció!
Així que recorda que les decisions alimentàries depenen de l’entorn, la compra sana, inculcar bons hàbits ja des dels primers anys de vida, com més triguis menys probabilitats d’èxit i deixem de normalitzar d’una vegada per tots els aliments malsans!