La Fira del bestiar d’Ordino
Aquest diumenge passat vaig anar a la Fira del Bestiar d’Ordino que es va celebrar, com cada any des que es va recuperar el 2021, a l’aparcament Camp de la Tanada. La Fira estava força concorreguda, encara que el temps no acabava d’acompanyar, amenaçava pluja, com finalment, va succeir.
Hi havia força animals a la Fira: vaques, bous i vedelles, mules, rucs, gallines i ovelles. Fa goig veure la cara de sorpresa i plaer que fan els més petits quan veuen una vaca alletar la seva cria o quan s’apropa a ells per menjar, perquè li estan oferint herba! I, a més, em va cridar l’atenció una estàtua de fusta de la Fira que estaven tallant amb el cap d’una vaca i a sobre la d’un cavall.
A més a més, en aquesta edició hi havia un bar amb taules per tal de poder beure alguna cosa i menjar productes típics: torrades, embotits andorrans, formatges, pernil, etc. Jo, com sempre que ho fan, m’he pres un brou amb mandonguilles. M’agrada molt aquest àpat ben calentet!
Especialment, el que més em va agradar de tot va ser l’adaptació de «L’última ossa d’Ordino» que va ballar l’Esbart de les Valls del Nord amb música del compositor i director artístic de la Jonca, Albert Gumí i coreografia a càrrec de Lluís Calduch i Jordi Rubio i que havia estat estrenada dissabte a l’Auditori Nacional d’Andorra. Encara que, a causa de la pluja, fins i tot va començar a caure calamarsa, l’espectacle es va haver d’aturar i es va reprendre després d’assecar bé l’escenari perquè els ballarins no rellisquessin.
En acabar la representació, vam anar a veure les paradetes del Mercat de productes artesans i agroalimentaris on hi havia, entre altres coses, mel d’Andorra, salses, embotits, formatges, sabonets naturals, etc. Finalment, vam pujar fins a l’Era Rossell per veure el documental «Ramaderia a Ordino, passat, present i futur» i l’exposició «Vides de muntanya» que mostrava les escasses cases andorranes de pagesos que resten a diferents parròquies del Principat d’Andorra.
Ja només ens restava la part del centre del poble. Allà vam tastar un tupí fet amb aiguardent i un altre fet amb Patxaran elaborats tots dos a la mateixa parròquia i que realment estaven boníssims. Finalment, vaig decidir comprar un pot de cadascú per menjar alguna torradeta en ocasions especials.
Després d’acabar de veure la Fira i mentre plovia vam anar a prendre alguna cosa al Tòpic que estava ple de gom a gom, com sempre que se celebra algun esdeveniment especial a aquesta parròquia. Una llàstima que no hagi pogut anar dissabte a veure xollar les ovelles, però l’any que ve no se m’escapa.