Albert Areny Politòleg

Les eleccions generals han dictat sentència; majoria «absoluta» taronja i 4 anys més de Xavier Espot com a Cap de Govern. Sembla a ser que l’electorat andorrà no ha volgut cap canvi polític, però estem realment davant d’una majoria absoluta? Què en podem treure d’aquestes eleccions? Quines oportunitats polítiques s’han presentat? Quin ha estat el taulell de joc d’aquestes eleccions?

Com diu Joan López Alegre, els passos per a guanyar les eleccions son; imposar el màxim de temes possibles a l’agenda pública i campanya, tenir un candidat famós o que sigui més notori que els altres, encertar en els tons i rivals i realitzar una campanya (precampanya inclosa) permanent o molt llarga. Demòcrates ho ha fet tot bé. Demòcrates ha gestionat els temes i ha imposat alguns temes a l’agenda pública. Demòcrates té el candidat més famós i més ben valorat. Demòcrates ha escollit de forma precisa els temes clau i s’ha fet fort en aquests. Demòcrates ha escollit perfectament qui eren els seus rivals a batre i quins tons usar contra ells, mentre que ha fet una campanya permanent espectacular.

Podem dir que els taronges ho han fet tot per a guanyar les eleccions. Cal tenir en compte que tenien el taulell de joc molt en contra; des dels temes que s’anaven imposant (habitatge, construcció, especulació...) fins a les oportunitats polítiques; unió dels partits progressistes (PS i SDP).

La unió dels partits progressistes i el fet que Tercera Via no es presentés a les eleccions van sacsejar el taulell i panorama polític. Espais que han quedat vuits han anat a altres partits emergents (Concòrdia) i s’ensumava una possible alternativa de Govern a Demòcrates.

Malgrat tot les oportunitats polítiques no ho son tot i cal portar-les a la pràctica. Cal adaptar-se al taulell de joc i a les seves normes. Cal aprendre a jugar amb les normes del sistema a favor i no queixar-se d’elles. Cal saber dirigir-se a l’electorat andorrà i entendre la seva manera de votar i de comportar-se.

Només hi ha dos partits que han connectat amb missatges claus amb el seu electorat. Per una part Demòcrates, que entén com pensa l’electorat a cada racó del país i actua segons li permet el sistema electoral; sap que ni a La Massana ni a Escaldes es podia guanyar en solitari i efectua pactes per assolir els objectius. En segon lloc, Concòrdia. Aquest partit entén que la conducta i el votant andorrà no és revolucionari, sinó més aviat conservador (no a nivell ideològic). Concòrdia parla en llenguatge clau per atraure a un votant fins i tot demòcrata, usa una tonalitat i una moderació que atrau un públic ampli a la vegada que envia missatges contundents (construcció, Unió Europea...). Pocs temes i un posicionament molt clar.

Dir que hi ha una Majoria taronja és una mica atrevit. S’ha d’analitzar el sistema de pactes demòcrates i veure que hi ha 3 partits que han sumat amb DA; Ciutadans Compromesos, Acció per Andorra i Liberals. DA té un poder influent, però no definitiu. Té una dependència dels altres per a governar.

Pel resultat electoral podem extreure algunes conclusions;
La primera és que l’electorat andorrà ja no vol una dispersió del seu vot; partits com Acció o Liberals a causa de les seves decisions polítiques no han tret representació de la llista nacional. S’han dibuixat 4 espais polítics, i la tendència és que es redueixin els partits polítics representats al Consell. La segona és que el partit que millor s’adapti al taulell de joc polític andorrà assoleix els seus objectius.