És el temps, estúpid!
El temps és un dels recursos més valuosos que tenim. No obstant això, és també un dels que més malgastem. Des que Virgili va pronunciar la seva famosa frase «Tempus fugit», fa més de dos mil anys, el temps no ha deixat de ser un tema recurrent en la reflexió sobre la vida humana. Però, quina és la relació entre el temps, el benestar i la catàstrofe social que estem sofrint?
Des d’una perspectiva filosòfica, les paraules de Virgili sobre el temps tenen una gran rellevància en la societat contemporània. El temps és un recurs finit i irreemplaçable, que condiciona la nostra existència i la nostra percepció del món. Com a éssers humans, estem immersos en el temps i l’experiència temporal, la qual cosa ens fa conscients de la nostra mortalitat i de la fugacitat de la vida.
Però a aquest intangible hem afegit el material, i la fina línia entre supervivència i pobresa està marcada per la quantitat de diners que, la immensa majoria, guanya en períodes que solen ser mensuals, la qual cosa indica que, en la nostra societat, òbviament, el temps i els diners estan estretament relacionats.
La pressió econòmica que patim en l’actualitat es deu precisament a la falta de temps per a pensar en alguna cosa més que no sigui sobreviure. La majoria de les persones han de treballar llargues hores per a guanyar un mínim que els permeti cobrir les seves necessitats bàsiques, i a penes els queda temps per a dedicar a altres activitats que puguin millorar la seva qualitat de vida.
Però, per què s’ha arribat a aquesta situació? Ens han atrapat, com a ovelles en un tancat, i han calculat al cèntim com transformar-nos en les maquinetes productives més rendibles. Qui? Una elit econòmica que es beneficia de la nostra falta de temps i ens obliga a treballar com a esclaus per a enriquir-se ells mateixos.
El temps s’ha convertit en un recurs escàs i altament valorat, la qual cosa ha donat lloc a una cultura de la pressa, l’eficiència i la productivitat. Aquesta cultura del neguit constant ha generat una enorme quantitat de problemes socials, com l’estrès, l’ansietat, la depressió i l’esgotament, que afecten notablement la salut i el benestar de les persones.
D’altra banda, la relació entre el temps i l’espai també és una qüestió important que afecta la nostra percepció del món i a la nostra manera de relacionar-nos amb l’entorn. A vegades, i generalment en contra de la màxima «ni un pas enrere» que ens han ensenyat amb tanta insistència com a eina, falsa eina, de superació, sí que és necessari fer un pas enrere per a poder fer un salt endavant, la qual cosa implica un replantejament de les nostres prioritats i una valoració més profunda del nostre temps i els nostres recursos.
En l’actualitat, l’anàlisi del temps s’ha convertit en un camp interdisciplinari que aborda qüestions fonamentals sobre la seva pròpia naturalesa i la seva relació amb la realitat i l’experiència humana. La filosofia del temps s’ocupa de temes com la percepció temporal, la causalitat, la durada, la simultaneïtat, la temporalitat dels objectes i la relació entre el temps i la ment. I, sobretot, el vehicle que, de manera inexorable, ens transporta fins a l’última parada de la fugida: la mort, de la qual, com a darrera expressió de l’esgotament del temps, també se’n fa un negoci més que suculent.
En conclusió, la reflexió sobre el temps i la seva relació amb el benestar i la catàstrofe social que estem vivint és un tema cabdal en la societat contemporània. Com a recurs finit i irreemplaçable que condiciona la nostra existència i la nostra percepció del món, és necessari replantejar-lo com a prioritat i valorar-lo més profundament, per a poder construir una societat més justa i equitativa.
En la seva complexitat, la solució a aquest problema sembla senzilla: si disposéssim de més temps per a pensar, els enginyers d’aquesta maquiavèl·lica trama no podrien dominar la massa en què ens hem transformat a poc a poc. En altres paraules, si tinguéssim més temps lliure, podríem dedicar-nos a activitats que ens permetessin millorar la nostra qualitat de vida i escapar del parany de la pobresa i la dependència econòmica.
La frase actualitzada, en boca de Virgili, seria: «Tempus fugit et pecúnia ens servitutes facit.» Però, emulant a James Carville a la campanya presidencial de Clinton el 1992, potser s’entendria millor així: «És el temps, estúpid!»