Marta Albert Psicòloga Infanto-Juvenil. Membre del Copsia.

Dins el marc dels drets humans dels infants i la igualtat de gènere, l’educació sexual ha de ser un aspecte prioritari per prevenir la violència contra la infància. La violència infantil posa en perill el seu desenvolupament mental, emocional i físic i és una vulneració als seus drets fonamentals. El dret a la vida i al ple desenvolupament és un dels principis fonamentals de qualsevol actuació amb infants i adolescents.

L’erradicació de tota forma de violència i l’existència de relacions afectives sanes són condicions imprescindibles per garantir el dret a un desenvolupament segur, sa i amorós. Se sap que l’educació sexual és un factor protector envers els abusos sexuals als nens, nenes i adolescents. L’objectiu és endinsar els infants en el coneixement del propi cos, sense estigmes ni tabús, dient les coses pel seu nom, sense ruboritzar-se, amagar-se o posposar i, ni molt menys, delegar-ho a les pantalles. Els infants són éssers sexuats, tenen afectes, sentiments, el seu cos canvia i percep sensacions i els seus desitjos els acompanyen allà on van. És una experiència vital que no se’ls ha de negar, ja que voler mantenir en silenci la seva creixent sexualitat provocarà que ho considerin com quelcom conflictiu. L’educació sexual com a forma de prevenció s’entén com una responsabilitat que comença a casa els primers anys de vida, i continua al llarg de molts més anys. I no només ha de ser tasca dels centres educatius, sinó també s’hi poden implicar els agents socials i de salut. Actualment, els mitjans de comunicació i les xarxes socials tenen gran influència en els joves i per aquest motiu és tan important assumir la responsabilitat de començar una educació sòlida des de la llar, les escoles, els espais de lleure i la comunitat que acull els nens i nenes generant espais segurs. L’estudi realitzat el 2022 sobre l’impacte de la tecnologia en l’adolescència per UNICEF Andorra, posa de relleu dades sobre quin és l’ús de les pantalles que fa una mostra representativa dels joves del país per arribar a la sexualitat en la seva versió més violenta i coercitiva, la pornografia. Veiem que a Andorra els joves fan ús de les pantalles per veure pornografia un 47,7% dels nois i un 13,7% de les noies entre 10 i 18 anys. Malauradament, l’adolescent sovint es troba contingut pornogràfic en qualsevol xarxa social sense buscar-la, perquè hi és sense filtre. Aquest contingut tan accessible pot provocar que es banalitzin les pràctiques violentes. Els experts en educació sexuals asseguren que el primer pas per educar en la sexualitat comença ja al naixement a través del modelatge de l’entorn, la família, l’escola, les consultes de pediatria i les activitats de lleure, mitjançant una comunicació afectuosa. L’educació sexual pretén donar resposta a la normal i esperada curiositat que és conseqüència dels processos fisiològics que experimenten en cada etapa evolutiva. És per això que els primers 7 anys de vida són els millors per fer educació sexual, la confiança i l’aferrament i el deure com a pares i mares i com a educadors, provoca que els i les menors esperin respostes que afavoreixin una preparació adequada que els atorgui coneixement, eines i actituds que els i les empoderin per tenir cura de la seva salut corporal, el seu benestar i la seva dignitat. Posteriorment, fomentar l’actitud crítica vers aquestes pràctiques des de l’empatia i la presa de consciència del dolor aliè així com la possibilitat de decidir i escollir la parella i la pràctica sexual.

La generació X i en alguns casos els mil·lenials, encara vam ser educats sota l’estigma i el tabú de la nostra cultura. Les nostres mares, i alguns pares, ens van parlar molt poc d’aquest tema, per ells incòmode i difícil. Per això, abans de poder parlar amb els infants i joves, i crear un clima de seguretat, on puguin preguntar lliurement, on no es reprimeixi la seva curiositat normal i sana, també necessitarem, afrontar i traspassar el model de vergonya, potser culpa i por, que tenim interioritzat de les generacions anteriors.

Aquest Sant Jordi, s’han proposat llibres de lectura obligada sobre educació sexual per adults i també pels infants. Encara se’n veien pocs quan passejàvem per les parades del país. És important donar a conèixer que existeixen molts contes i llibres que inicien els petits i ajuden als adults, als professionals i les famílies a acompanyar-los en l’aprenentatge de les normes que regeixen les relacions i els jocs sexuals quant a edat i consentiment, a guiar-los en el respecte del propi cos i el dels altres i a tenir l’oportunitat de llegir i parlar sobre sexualitat. En aquests escrits, relats amb imatges i guies educatives, els i les ajuden a saber com establir relacions socials i sexuals respectuoses partint d’eleccions de parella que no els generin malestar ni patiment sinó seguretat i plaer. A partir del coneixement, de posar sobre la taula la realitat silenciada de tantes menors violentades sexualment podem encaminar el futur de la nostra societat cap a la protecció. Només d’aquesta manera afavorim una eina de prevenció a la violència, donant als infants el coneixement dels seus drets des de ben petits/es perquè els defensin i protegeixin.

De ben segur que les llibreries del país estaran amatents a poder apropar-vos a lectures còmodes, didàctiques i alliberadores sobre educació sexual per a petits i petites lectores.

Psicòloga Infanto-Juvenil. Vocal del Comité d’Andorra per UNICEF