Ser mare als 40 (o més)
És cert que si atenem només a qüestions físiques, l’edat reproductiva òptima de la dona probablement se situa entre els 20 i els 30 anys. Per aquesta raó, en acostar-me als 40 anys, la meva major preocupació era si encara podia ser mare, i aconseguiria concebre un nen o una nena sana. Recordo que quan ho vaig parlar amb el meu ginecòleg, ell tenia les idees més clares que jo. Si bé físicament la dona es pot trobar en el seu punt més fèrtil en edats més primerenques, la maduresa mental que s’adquireix amb els anys, fa que l’edat òptima per tenir fills es desplaci, i abasti des dels 30 fins als 40, i en molts casos, una mica més enllà. Aquesta maduresa relaciona les edats en què la dona encara és fèrtil, amb l’equilibri i la pau mental que comporta l’edat adulta. És a dir, tenir els fills quan biològicament s’està sa i socialment és més fàcil conviure amb ells.
De fet, als països del primer món, l’edat de maternitat s’ha anat incrementant de manera progressiva en els darrers temps. I el desig de la dona de ser mare als 40 anys (o més) ha passat de ser una cosa excepcional a ser un autèntic fenomen social.
Una dona pot portar un embaràs als 40 anys, i fins i tot més tard, sempre que gaudeixi de bona salut. La dificultat a aquesta edat pot residir més aviat a quedar-se embarassada que a portar l’embaràs una vegada s’aconsegueix, però aquesta és una qüestió que ara no abordarem. Avui ens ocuparem de com es viu la maternitat en passar dels 40. I el primer que diré és que tenir fills en aquesta edat et renova per dins, i fins i tot, t’allarga la vida, i aquesta afirmació no és una sensació meva, sinó que ho diuen els metges. Fins i tot, i això sí que és de collita pròpia, et rejoveneix l’esperit, perquè cal sentir-se jove per poder sentir-te connectat amb el teu fill o filla.
Aquests no són els únics avantatges. Quan un es planteja tenir un fill passats els 40, ja té clar que aquest fet no és tan idíl·lic com t’havien fet creure de jove. De fet, un fill no deixa de ser un estrany a la família, un tercer a la parella, que arriba per trencar moltes coses. Però en aquesta edat, tots els amics ja t’han posat al dia de tots els inconvenients que comporten, i per tant no arribes a cegues. Ja tens clar que un fill ve per trastocar-te tots els plans i posar-ho tot cap per avall, així que tens menys perill d’embogir, si has arribat sense fer-ho, és clar.
Tanmateix, tens una edat en què t’importa menys el que diguin de tu, i ja no et fa res si se’t considera o no una bona mare. Ets la mare que ets, i punt.
Als 40 ja has anat a totes les festes, has fet la volta al món com en Willy Fog, has improvisat moltes aventures (algunes millor no recordar-les perquè no han acabat tan bé com pintaven), has conegut diverses parelles i has triat amb més argument, el que et dona l’experiència. Perquè ara ja et coneixes millor, i encara que no saps tot el que vols, tens claríssim el que no vols. I si arribat a aquest punt, has decidit ser mare, ja tens tots els pros i contra estudiats, que no vol dir que arribis amb la lliçó apresa, però sí que el teu fill o filla és un nadó molt desitjat.
Un altre punt positiu és que probablement arribes a la maternitat amb una major estabilitat econòmica i laboral, que et permeti una millor conciliació entre situació física i la feina, encara que això no passi en tots els casos.
Evidentment, però, que «no tot són flors i violes», i no podem sobrevalorar el fet de ser mare en edats més tardanes.
Com a punt important, cal destacar que si el desig de ser mare ens ha vingut prop de la quarantena d’edat, serà molt més difícil quedar-nos embarassades de manera natural, ja que la reserva ovàrica i la qualitat dels òvuls és menor. Això sense obviar que la possibilitat de patir un avortament és sensiblement més alta. Per sort, la medicina ha avançat molt, i existeixen alternatives de les quals ja n’opinarem un altre dia.
D’altra banda, les nits sense dormir passen una factura molt més gran, perquè el nivell d’energia ha minvat. I no parlem de la mandra de canviar bolquers, no poder quedar amb els amics i tenir aquelles xerrades fins hores intempestives que tant ens agraden, arrossegar un cotxet quan sovint tens mal d’esquena o haver de canviar el cotxe que tant et va costar d’aconseguir. I no em vull ni plantejar, viure l’adolescència d’un fill als 50 i escacs, perquè aquesta guerra no m’ha arribat encara.
En darrer lloc, ens trobem amb la por de poder faltar, de no saber si arribarem a viure l’edat adulta dels fills, i l’angoixa que existeix la possibilitat que no coneixem els nets i netes. Encara que aquestes qüestions és millor no plantejar-les, i viure el regal de la vida cada dia. En qualsevol cas, l’edat cronològica de cada persona és relativa, perquè hi ha gent vella a la vintena i hi ha qui se sent molt jove als 40, tot depèn dels hàbits de vida i la manera de pensar. I, per tant, cadascú és lliure de decidir a quina edat vol ser mare, perquè com ens deien les iaies citant el refranyer popular, «cada família és un món, i cada persona un misteri».
Enginyera de camins i cap d’obra