• Ampliar la mida de les places fa que l'Església perdi la seva orientació

Les darreres intervencions en l'espai públic d'Escaldes han estat desafortunades. Ho dic des del coneixement; vaig fer el projecte final de carrera basat en un estudi de les places del barri de Gràcia de Barcelona, i vaig fer la carrera en la que diuen que és una de les millors universitats d'arreu en temes d'urbanisme, l'ETSAB. També he pres part recentment en un parell de seminaris internacionals sobre Paisatge i Ciutat, a Lisboa i Pisa.

Tot això ho dic, només per explicar que el que diré no és fruit d'una opinió personal, sinó que es tracta d'una anàlisi descriptiva de fets objectius.

La plaça de l'Església, per exemple, ha estat modificada recentment. Una plaça és un buit urbà, i es defineix pels seus límits, ja siguin carrers, façanes, rius, etcètera. Quan aquest buit es veu modificat, canvia la plaça radicalment per la percepció espaial que es té. El fet d'enderrocar la petita benzinera de l'avinguda Carlemany ha fet que aquell pàrquing amagat es convertís en part de la plaça, ja que espacialment connecten. Així doncs aquell miserable edifici de planta baixa complia una missió fonamental en la ciutat, feia de límit al carrer i el definia, i amagava el pàrquing i les façanes del darrere d'aquells edificis. Ampliar la mida de les places fa que l'Església perdi la seva orientació, de manera que la que abans era una façana lateral, ara es converteix en principal perquè dóna al buit més gran: el nou pàrquing.

LA PLAÇA Santa Anna, a la sortida del pont d'Engordany, també s'ha vist modificada. El fet d'enderrocar un dels seus límits i duplicar l'espacialitat li fa perdre allò que tenia de tant particular. Un catedràtic meu deia que una plaça es mesura pel temps que trigues a fer-hi la volta a peu. En aquest cas, amb vint havies caminat la plaça, i gaudies en molt poc temps de una mida i proporció pròpia de l'autèntica Andorra, tot visualitzant joies del nostre patrimoni cultural com el pont d'Engordany o l'esplèndid Hotel Pla.

L'ENDERROC de l'hotel Pla va ser un error. Hi havia altres opcions. No només pel fet de perdre part de la nostra història, sinó per que es un fracàs de l'administració, que va catalogar una sèrie d'edificis per protegir-los i no ha estat capaç de salvar aquest. Els arguments per fer-lo desaparèixer eren que era un perill per a la salut pública. Potser sí, estava malmès, però hi havia alternatives. Per exemple a Barcelona estem farts de veure edificis on es conserven les façanes a través d'una bastida estructural, i desprès es refà l'edifici per dins. És més, a la plaça de toros de plaça Espanya no només es va mantenir la façana sinó que a més la van aixecar d'una planta i van fer soterranis i fonaments sota d'aquesta.

Si el que volien era estalviar-se diners en la conservació integra del immoble, hi havia solucions intermèdies, com és l'enderroc parcial.

Enderrocar només les parts realment malmeses i deixar les parts estructuralment estables tot reforçant les parts danyades, com s'ha fet per exemple a la muralla de la Seu Vella de Lleida. Altra alternativa era enderrocar només les parts altes dels murs, deixant construïda la planta baixa, i mantenint així els límits i l'escala de la històrica plaça. Fins i tot es podrien haver mantingut només els primers 50cm de murs, fent així de bancs de la plaça, i separant clarament la plaça Santa Anna d'una parcel·la privada com era l'Hotel Pla.

POSAR-HO tot al mateix nivell i pavimentar-ho igual és un obvi error de concepte. Hauríem d'intentar preservar almenys una mica la plaça. Potser marcar els antics límits amb un paviment diferent. Almenys ens quedaria un petit record de l'error comés.

Caldria haver fet un estudi com Déu mana, un projecte urbà que solucionés tots els problemes relatius a un espai urbà. Solucionar els problemes d'altimetries, de possible mobiliari urbà, de que fer amb l'escalinata d'accés a l'hotel, com desaiguar, com il·luminar, que fer amb la nova façana al riu, etc... Intervenir en una plaça no és cap broma.

Però el més fàcil era prendre la decisió que es va prendre, tota la nostra història a terra, i solucionat en dos dies.

Crec que s'estan fent masses coses a l'hora i massa ràpid, i això condueix a errors. A mi em deien a l'escola «poc a poc, i bona lletra» , i quan hi ha en joc la nostra parròquia encara és més important.

Conclouré dient, i això ja si que és una opinió personal d'un arquitecte amant de l'urbanisme, que l'anomenat «projecte de revitalització de la part alta», jo li diria projecte d'empitjorament de la part alta, tot i que espero que realment la revitalitzi.

Un mal edifici, com és el museu que s'esta construint, a vegades pot activar increïblement l'economia d'un lloc; és el cas per exemple de Caldea.

PARLANT de places,aprofitaré per dir també que la nova plaça de Fiter i Rossell, a l'antiga rotonda de l'hospital, no és una plaça. Pel mateix que dèiem abans la majoria dels seus límits són un vial, així que és més bé un eixamplament de la vorera, tot sigui dit, que sembla estar resolt amb certa lògica. Llàstima de la falsedat de la, ara de moda, gespa artificial, i dels seus molts metres lineals de barana. Una barana no té perquè ser una virtut, normalment esdevé una solució d'última hora per problemes de nivells mal resolts. A més, les baranes que acostuma a col·locar el Comú són un pecat quant a disseny. Esperem també que el Pont dels Escalls sigui mínimament respectat, i no passi com va passar a el Cap del Carrer, que un nou paviment de granit va esborrar l'empedrat tradicional i pràctic que hi havia.

ACABARÉ aconsellant-vos que aneu a veure un petit espai públic recentment acabat. De fet no és públic, perquè dedueixo per la seva qualitat que ho ha fet un privat. Es tracta d'un racó al carrer Sant Antoni, davant de l'Illa, on amb pocs elements es resolen tots els problemes. Un paviment clar ben treballat es transforma en banc i després en terrassa, on una escultura descansa sobre un fons de grans peces metàl·liques negres. A l'altra mitgera, una senzilla jardinera feta a mida s'amaga dins un petit mur. Felicitats a l'arquitecte que simplement ha fet bé la seva feina.

Arquitecte

Per a més informació consulti l'edició en paper.