Aplec de Sant Jaume dels Cortals
Aquest diumenge passat vaig anar, com cada any, a l’aplec de Sant Jaume dels Cortals i em va fer molta il·lusió perquè, a més, per primera vegada vaig anar també al dinar popular. La veritat és que altres anys no havia aconseguit plaça, ja que aquestes són limitades.
M’agrada assistir a aquest aplec i poder saludar persones que només veig en ocasions, com per exemple, el Robert Lizarte a qui tinc gran afecte. A més, sempre algú et saluda i et pregunta: «Ets Fabiola Sofia Masegosa? Et segueixo a la premsa.» I aquests comentaris t’animen a continuar escrivint.
Aquest any, també va ser la primera vegada que vaig arribar amb temps i vaig poder veure l’església per dins, fer unes fotos i després assistir a la missa. L’església, que és molt petitona, sempre s’omple i si arribes tard ja no hi caps. Realment, la missa em va agradar molt, perquè la vaig trobar diferent de les d’altres aplecs d’Andorra, més propera i, inclús diria, divertida. El que més em va omplir va ser que el mossèn es dirigís i parlés directament amb els més petits i els expliqués algunes coses sobre Sant Jaume.
En sortir, l’aperitiu ja estava servit. Hi havia tota mena de begudes i per menjar pa blanc i negre, olives, patates fregides, fuet, pernil salat, formatge i altres embotits típics d’Andorra. La música va començar a sonar de seguida i uns campaners molt particulars van fer sonar les campanes en honor al sant patró; els més petits de casa.
Aviat es va fer una rotllana d’unes 10 persones que va començar a ballar la sardana i algunes persones van anar substituint-ne d’altres per continuar amb aquesta dansa tradicional catalana.
Nosaltres, després de quedar-nos una estoneta, vam pujar cap a l’alberg de la Baronia, on tampoc havia anat mai. La veritat és que feia força fred. El grup Rumband estava assajant i és l’única ocasió que vaig tenir d’escoltar-lo, perquè després de dinar vam sortir una mica fora i com que feia fred i encara no havien començat l’actuació, vam marxar cap a Andorra la Vella.
Quan vam arribar a l’alberg, després de confirmar que havies reservat, et servien per beure el que volguessis fins que arribés l’hora de servir les taules. Jo aquest temps ho he aprofitat per caminar una estoneta i fer els meus passos diaris.
Per menjar hi havia, novament, un petit aperitiu: fruits secs, patates fregides, fuet, embotits i olives. I de plat principal fideuà amb allioli. De begudes, encara que han posat aigua i vi a les taules, cadascú podia demanar per beure el que li venia de gust.
Bé, doncs, ara ja no queda més que esperar la propera diada per tornar a retrobar-nos com cada any a Sant Jaume dels Cortals.