Joan Jiménez

Recentment, he tornat a Andorra després d’haver tingut l’oportunitat d’acudir a l’ECOSOC Youth Forum de les Nacions Unides,un espai on es compartien les bones pràctiques dels estats membres de Nacions Unides i on poder dialogar i analitzar com prosseguir en la tasca global del desenvolupament sostenible des de l’enfocament jove. En el centre d’aquest esdeveniment, va haver-hi un concepte que es va anar repetint que resulta interessant, ja que convida a la reflexió i a la seva posada en pràctica. La perspectiva respecte les generacions futures, una concepció que, més enllà d’un simple eslògan dels tants que s’utilitzen de forma banal, resideix en aquest una concepció que és menester de com poder dur a terme els nostres projectes, tant individuals com col·lectius, amb l’objectiu de sumar un valor afegit en aquests respecte del seu impacte i de la seva resiliència.

Aquest concepte fa referència a adoptar una perspectiva de les conseqüències, tant positives com negatives, que realitzem amb les nostres activitats i accions sobre les generacions que encara no han ni nascut. És a dir, no es tracta de només contemplar als col·lectius més joves que existeixen actualment i com afectarà les nostres accions en el seu futur, sinó d’anar més enllà i contemplar aquelles persones que naixeran i creixeran en el món que estem construint en el dia d’avui.

Dins d’aquest àmbit, escau la necessitat de preguntar-nos, a nosaltres mateixos, als nostres col·lectius, a les nostres empreses i a les nostres institucions; veritablement estem duent a terme accions tenint en compte aquesta percepció? Amb aquesta invitació a la reflexió en forma de pregunta, no estic assenyalant a ningú ni tampoc criticant a tothom per a no fer-ho explícitament en l’actualitat. Entenc la dificultat d’obtenir aquesta concepció, ja que vivim en una societat d’alta exigència a curt termini de forma constant que ens dificulta, a vegades, el fet de poder observar la realitat en perspectives tan àmplies i tan poc tangibles com el fet d’actuar en pos d’algú que encara ni existeix. Però és menester assolir aquesta perspectiva en les nostres capacitats i posar-les a sobre la taula a l’hora d’elaborar projectes i accions que construïren el món amb el qual es trobin aquestes futures generacions. Tant positivament com negativament siguin les nostres iniciatives per la que serà la seva realitat.

És per aquest motiu que crec que és important que tots ens parem uns instants a reflexionar sobre aquesta perspectiva i poder incorporar-la en les nostres accions des de diferents punts de vista. Una de les vies per a poder assolir aquest fet que em sembla rellevant, és la incorporació activa dels joves en la presa de decisions en tota classe d’àmbits, ja que som un col·lectiu que, tot i no entrar dins de la definició d’aquest concepte, som les generacions més pròximes a les futures, permetent una comprensió millor d’aquestes que pot ser clau a l’hora d’actuar sota aquest prisma.