Ferran Martinez Exjugador professional de bàsquet i CEO Dekaland

Aquesta setmana va ser notícia l’aprovació de l’estructura de finançament de l’espai Barça per uns 1.450 milions d’euros i amb uns 20 inversors de prestigi en el món financer com Goldman Sachs o JP Morgan entre d’altres. I és que, igual que està passant en el món del futbol o bàsquet professional, l’explotació dels estadis i els drets audiovisuals són la font bàsica d’ingressos, i cop més, l’esport americà marca el camí a seguir. Per exemple, i deixant a part el futbol americà (la NFL), que ha recaptat més de 12.000 milions de dòlars el 2022, l’NBA és l’organització que està tenint més creixement, arribant l’any passat als 11.000 milions, mentre que a Europa, la Premier League és la que lidera la taula d’ingressos amb 6.800 milions de dòlars. La Liga estaria lluny, amb 3.500 milions, mentre que la Bundesliga està tercera amb 3.100 milions. Aquest domini de l’NBA sobre el futbol a nivell econòmic, que no de seguidors, s’explica gràcies al fabulós contracte televisiu que tenen, i que es renovarà per molts més diners. L’actual amb Disney és per 9 anys i 20.000 milions de dòlars que augmentarà a 75.000 milions a partir del 2025 (de 9 anys més). Però no és casualitat la progressió en ingressos i seguidors de l’NBA els darrers anys. L’expansió mundial es va iniciar fa dècades, primer amb la contractació de jugadors de tot el món (a més a més per la qualitat, també per incrementar audiències), com per exemple al mercat xinès amb jugadors com Yao Ming. També van ser molt creatius creant la plataforma NBA League Pass, amb els programes «enllaunats» amb les millors jugades o amb les últimes tecnologies com els NFT´s, amb l’empresa NBA Top Shot, que genera des de l’inici més de 400 milions de dòlars, i de la que es beneficia la mateixa lliga i tot el que l’envolta (jugadors, franquícies, mitjans, etcètera). És per això, que tot i les grans diferències conceptuals entre l’esport nord-americà i el futbol europeu, el FC Barcelona té el gran repte d’aprofitar la construcció de l’espai Barça per ser creatiu també i cercar noves formes d’ingressos, a part de la mateixa explotació de l’Estadi, amb les seves noves i espectaculars llotges VIP, espais empresa o restauració i hotels als voltants. Apuntaré algunes tecnologies que poden ser determinants pel Club per posicionar-se de nou entre els més grans del món si aprofiten les plataformes existents per poder augmentar ingressos, per exemple, amb la venda de NFT´s exclusius dels jugadors en realitat augmentada, la utilització de la intel·ligència artificial en els accessos amb càmeres de reconeixement facial per evitar frau o revendes o l’adquisició de marxandatge «en calent» mentre mirem el partit, oferint així a l’aficionat una experiència diferent més immersiva. Per exemple, imaginem que podem optar a adquirir la pilota del partit signada o la samarreta d’un jugador determinat després d’haver fet un gran gol, i que just en el moment de l’acció pots triar mitjançant el teu smartphone participant en un sorteig. Tot això serà possible gràcies al Web3 i al 5G i a la interacció en temps real amb el mateix partit. També remotament, mitjançant la recreació del metavers del nou Estadi del FC Barcelona, amb possibilitat de viure una experiència virtual pels «fans» que viuen a milers de quilòmetres de Barcelona. És per això que dins de la tendència de la UEFA, i concretament a Espanya, és rellevant el pla derivat de l’acord de La Liga i CVC, que contempla destinar un percentatge dels ingressos dels Clubs a la inversió en instal·lacions, amb mesures de sostenibilitat i digitalització, per fer autèntics Estadis intel·ligents, creant també aliances amb gegants de la indústria, com ha fet el Reial Madrid amb Telefónica i Cisco, la NFL amb Verizon, o les que s’anunciaran properament amb el FC Barcelona.

Ferran Martinez

Exjugador professional de bàsquet i CEO Dekaland