Aquesta setmana s'ha presentat l'estudi L'impacte de la immigració a Andorra, un treball coordinat per Maria Jesús Lluelles, una de les investigadores actuals amb més prestigi del estudis sobre el país. Probablement l'estudi és el més complert realitzat respecte a aquest tema des de l'edició del llibre de Tapinos RapportSur l'immigration en Andore. Dianostic et perspecties.

Afirmar que Andorra s'hauria mort sense la immigració és tant com afirmar que la identitat andor- rana és mestissatge de cultures que integren la població de la gent. El mestissatge és pura pluralitat continguda en unes fronteres.

De fet, un dels llibres que ha treballat aquesta qüestió és Andorra, un país de frontera, un estudi etnogràfic on s'explica com el concepte de frontera ha estat la clau interpretativa no solament per entendre la història institucional del país, sinó també per entendre com les fronteres internes (la divisió entre andor- rans, estrangers i la diversitat de cultures i llengües) han determinat la diversitat social, però alhora han dificultat la construcció del sentit de comunitat.

El present estudi sobre la immigració deixa paleses diverses consideracions. D'una banda, la necessitat d'un marc regulador de l'estadística pública que permeti la determinació de la població actual com ara l'oficialització de les estadístiques públiques. D'altra banda, demostra com al país ja tenim un nivell de coneixement i concreció suficientment alt sobre el creixement econòmic del segle XX, fent inqüestionable la immigració com a qüestió nuclear de l'Andorra actual.

Però si durant la segona meitat del s. XX, el creixement poblacional ha estat migratori determinat per les necessitats del mercat laboral, si, tal com afirma l'estudi, el creixement econòmic futur no es podrà aconseguir sense més creixement poblacional, en aquests moments, convé un nou contracte social entre l'Estat i la immigració que permeti una integració dels drets polítics per tal d'aturar l'excessiva rotació poblacional.

Sense voler relativitzar en excés, la qüestió, és similar al tema de l'adhesiu d'AND que tant s'està posant de moda darrerament. És la mateixa, per tots, però tothom se la posa a la seva manera, a la dreta, a l'esquerra, fins i tot, hi ha qui la combina amb d'altres banderes, però al cap i a la fi, és la id.aentitat de l'Andorra d'avui.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.