Astorga
A questes darreres vacances de Setmana Santa vaig estar quatre dies per Lleó i, a més, vaig aprofitar per celebrar fora d’Andorra el meu aniversari.
La veritat és que vam anar directes des de Andorra fins a Astorga sense passar ni tan sols per l’hotel que era molt a prop a Lleó. La ciutat estava celebrant la Processó de la trobada ja que era divendres sant i quan vam arribar hi havia diferents passos processionals reunits a la plaça de l’ajuntament. De sobte, un pas de Sant Joan va sortir corrents. Nosaltres no enteníem res. En realitat, anava a dir-li a Maria que havia vist Jesús ressuscitat i a portar-la fins al seu fill. De manera que un preciós pas de Jesús Natzarè accedeix a la plaça per un carrer, i un altre de la Mare de Déu Dolorosa per l’oposada. Finalment tots dos es troben al mig de la plaça.
Després, vam anar a visitar el Palau Episcopal d’Astorga un edifici neogòtic que va ser projectat per l’arquitecte modernista Antoni Gaudí i que és una de les poques obres realitzades fora de Catalunya, a més del Caprici de Comillas, a Cantàbria; i la Casa Botines de León la qual com ja us contaré també van visitar. Dins d’aquest es troba el Museu dels camins dedicat al Camí de Santiago i que, juntament amb el mateix edifici, va resultar força interessant.
Vam continuar la nostra visita a la ciutat visitant la Catedral, dedicada a Santa Maria, i el Museu catedralici. L’actual catedral va començar a edificar-se al segle XV amb un estil gòtic (naus i capelles) i va continuar sent edificada als segles posteriors amb la portada sud i dues capelles perpendiculars a la nau realitzades en estil renaixentista, i, finalment, es va realitzar la façana principal amb un estil barroc al segle XVIII. El claustre de l’edifici és neoclàssic.
La construcció és de planta basilical amb tres naus que es prolonguen sobre l’antiga planta romànica, capelles col·locades entre contraforts i tres absis poligonals; les voltes són de creueria. Els pilars que les sustenten no tenen capitells sinó que es prolonguen unint-se amb els nervis de les mateixes. Les dues torres quadrades als peus, amb més de seixanta metres d’alçada, estan coronades per capitells de pissarra. El cor de la nau central és d’estil flamenc amb una interessant carreuada de noguera d’acurada talla, especialment la cadira renaixentista de Santo Toribio.
Un detall que em va sorprendre molt va ser la seva inusual orientació, ja que la seva capçalera es disposa cap al nord-est, sent l’habitual que hagués estat orientada cap a l’est. Però, encara que vaig demanar informació, no vaig poder esbrinar res sobre aquesta estranya orientació.
Per acabar, vam menjar cocido maragato al restaurant Las termas. Els cigrons i la col van ser els que més ens van agradar de tot estaven boníssims. En acabar de dinar, vam fer una passejada per gaudir de l’Art urbà i vam veure els quatre grans murals d’Astorga: el mural de la Setmana Santa, el de les Mantecades, el de la Cecina de Lleó i el mural de la Guerra de la Independència. A més d’una bicicleta i un telèfon molt a prop i, finalment, el mural de l’estació d’autobusos. I amb això va acabar la nostra visita a Astorga, però, sense cap mena de dubte, tornaria de nou només per menjar una altra vegada cocido maragato, segur.