Josep Martinez Analista

«No era feliç, no ho havia estat mai. D’on venia aquella inconsistència de la vida, aquella podridura fulminant de totes les coses en les quals tractava de recolzar-se?» deia Gustave Flaubert a Madame Bovary.

La tecnologia ha revolucionat les nostres vides en molts sentits, i la forma en què llegim i absorbim informació no és una excepció. Avui, arreu, és habitual veure tothom atent als seus telèfons mòbils, inclús quan estan en companyia d’altres. Semblen llegir, informar-se, però molt probablement només estaran veient passar imatges sense fi per davant els seus ulls. Llegir? Poc, el que ha esdevingut una preocupant tendència a dependre d’una pantalla per a obtenir notícies i informació.

La lectura en paper té un valor únic. La sensació de passar les pàgines, la textura del paper, l’aroma del llibre nou o vell, és quelcom que no es pot experimentar en un dispositiu electrònic. Ofereix una experiència més completa i profunda. El cervell humà està dissenyat per a processar informació d’una manera específica, i la lectura en paper és una forma natural de fer-ho. Segons diversos estudis, les persones que llegeixen en paper tenen una millor comprensió dels temes que les que llegeixen en pantalla.

Les xarxes socials tenen un gran impacte en la forma en què processem la informació i prenem decisions. A mesura que s’han tornat més influents en les nostres vides, cada vegada més persones busquen informació i notícies als seus feeds en lloc d’en fonts de confiança.

El problema és que les xarxes socials estan dissenyades per a mantenir als usuaris entretinguts, no per a proporcionar informació precisa i verificada. L’algoritme prioritza el contingut que ens fa sentir bé i ens manté enganxats. És un xut de dopamina permanent. Com a resultat, les notícies falses i les teories de conspiració poden difondre’s molt fàcilment i generar confusió.
El seu ritme accelerat ha fet que moltes persones se sentin aclaparades i els resulti difícil avaluar la informació de manera crítica. Aquesta falta d’esperit crític no sols ens fa més vulnerables, sinó que també ens torna més estúpids. Com que no prenem temps per a reflexionar i avaluar la informació, perdem la capacitat d’analitzar i sintetitzar idees complexes i d’aprendre de les nostres experiències.

Això pot portar a la polarització i al reforç dels nostres prejudicis, en lloc de fomentar un diàleg crític i una comprensió més àmplia dels problemes.

Ja a principis d’aquest segle XXI, la psicòloga Maryanne Wolf, al seu llibre «Proust i el Calamar: La història i la ciència de la lectura en l’era electrònica», afirma que la lectura en dispositius electrònics pot afectar la forma en què processem la informació i reduir la nostra capacitat per a reflexionar i analitzar el que llegim. La lectura en paper ens permet tenir una experiència més física i sensorial, la qual cosa pot augmentar la nostra connexió emocional amb el que llegim i amb qui ho compartim.
Amb només un clic, es pot accedir a una quantitat il·limitada d’informació. Però, què passa amb l’experiència de llegir un llibre de paper? És realment alguna cosa que hauríem de deixar enrere?

La resposta és no. Llegir en paper té molts beneficis que la tecnologia digital simplement no pot replicar. Un dels principals beneficis és la capacitat de concentrar-se en la lectura sense distraccions. La majoria dels dispositius digitals, com les tauletes i els telèfons intel·ligents, estan dissenyats per a connectar-nos constantment amb el món exterior, la qual dificulta enormement la concentració. La lectura en paper ajuda a millorar la memòria i la comprensió, ja que el cervell processa i reté millor quan es llegeix en paper.

El psicòleg social Jonathan Haidt, autor de «La ment justa: per què bones persones estan dividides per la política i la religió.», argumenta que les xarxes socials estan canviant la nostra manera de pensar i de comunicar-nos. Haidt creu que les xarxes socials ens estan tornant més intolerants i menys disposats a considerar diferents perspectives i punts de vista. En resum, fomenten el conflicte. Qui no ha tingut la desagradable experiència d’haver de bregar amb un absurd malentès derivat d’una conversa per Whatsapp?

Haidt afegeix «Estem perdent l’habilitat de debatre i discutir, la qual cosa és fonamental.», i entronca directament amb el que ja deia Unamuno: «Com menys es llegeix, més mal fa el que es llegeix». O llegim més o ens podrim...