Marc Ambrós Soci Cases & Lacambra

Estarem d’acord que sigui per uns motius o per uns altres, la situació econòmica actual no passa per un bon moment. No obstant, la historia i la dita popular ens recorda que en aquests períodes d’incertesa sempre pot haver-hi oportunitats.

Em refereixo en aquest cas a potencials oportunitats d’inversió, no el que popularment es coneix com «invertir en totxo», altrament dit mera especulació en el preu, sinó invertir en negocis productius mitjançant l’adquisició d’un negoci.

Així, a ningú se li escapa que la incertesa suposa la posada en marxa d’un negoci des de zero i el termini temporal en que aquest comença a generar cert volum i tenir una rendibilitat de manera continuada. Una alternativa això es l’adquisició d’un negoci que ja tingui cert recorregut i estigui en funcionament.

Evidentment, per a poder efectuar correctament la inversió en un negoci -o l’adquisició d’una societat amb activitat productiva-, cal en primer lloc arribar a un acord inicial entre comprador i venedor en que es fixi l’entesa i els termes generals per a mantenir unes converses tendents a arribar a tancar la transacció prevista. El que s’anomena una carta d’intencions.

Un cop acordats els termes de han de regir aquestes negociacions, el comprador haurà de realitzar una revisió o anàlisi de la situació real i actual del negoci -o societat- objecte de la transacció, per tal de poder verificar el seu estat i d’aquesta manera, poder confirmar o ajustar les condicions de la transacció, entre les quals hi ha la principal, que és el preu de la compravenda del negoci -o societat- o en el pitjor dels casos, constatar l’existència d’alguna contingència rellevant que faci inviable poder tancar la transacció.

Aquesta revisió legal ha d’ajustar-se i ponderar segons el tipus de negoci que es vol adquirir, en funció de la seva activitat, sector o inclús composició patrimonial. Sens perjudici d’això, els principals aspectes sobre els que es realitza la revisió legal son (i) aspectes societaris i mercantils; (ii) revisió de contractes rellevants; (iii) aspectes financers; (iv) aspectes laborals; (v) fiscalitat; (vi) aspectes sobre béns immobles; (vii) litigació; (viii) aspectes administratius o de dret públic; (ix) propietat intel·lectual, i (x) protecció de dades.

Aquesta revisió, anàlisi i dissecció del negoci pretès resulta fonamental i sobre quins resultats s’haurà d’articular el contracte de compravenda entre les parts. Contracte que podrà articular-se com contracte d’adquisició d’actius, en cas de referir-se a l’adquisició d’un negoci o com a contracte d’adquisició de participacions socials, en cas d’adquisició d’una societat.

Així, d’acord amb els resultats de la revisió legal efectuada, s’hauran d’incloure en aquest contracte, per exemple, determinades obligacions de fer, pel venedor, en cas d’identificar-se contingències que hagin de ser corregides amb caràcter previ al tancament de la transacció o potser serà necessari preveure tot el contrari, és a dir, la incorporació d’obligacions de no fer, per tal de que el contingut del negoci no variï, fins a la conclusió de l’adquisició.

Finalment, un cop s’hagin verificat les obligacions a efectuar només quedaria el darrer pas que, podríem dir, és la conseqüència de tots els tràmits anteriors i culminació de les negociacions entre les parts, el tancament de la transacció mitjançant l’atorgament d’escriptura davant de notari. Moment en que el venedor transmet el dret de propietat sobre el negoci -o societat- al comprador i aquest satisfà, en contrapartida, el preu acordat, donant per a tancada i conclosa la transacció.

La realització de tot aquest procés té una determinada durada i certa complexitat per a encaixar totes les peces i pretensions de les parts en un document que els satisfaci de manera conjunta, que un cop conclòs proporciona a l’inversor la possibilitat de fer créixer el seu projecte des del primer dia i al venedor, a banda de la compensació dinerària, la satisfacció personal de veure que el projecte que va iniciar encara té recorregut.