El repte d'emprendre
D’aquí uns dies celebrarem la diada de Sant Jordi. Molts dels llibres de no-ficció d’aquest any tractaran temes de molta actualitat com la intel·ligència artificial, la tecnologia, l’ecologia, d’economia i empresa, o també sobre emprenedoria. Jo avui parlaré d’emprenedors. Des de les motivacions que ens porten a crear la nostra pròpia companyia fins a veure l’oportunitat de negoci, la decisió d’emprendre està subjecta a una sèrie de consideracions que cal tenir molt en compte abans de llançar-nos a l’aventura de l’emprenedoria. I és que no n’hi ha prou amb tenir una bona idea. Perquè aquesta es materialitzi cal conèixer si hi ha mercat, quina és la nostra competència, quin avantatge competitiu tenim respecte a altres empreses i quins són els nostres clients. I, per descomptat, valorar si aquests estarien disposats a comprar el nostre producte o servei. Emprendre és una filosofia vital, i per fer-ho amb èxit cal tenir una mentalitat optimista i comptar amb certes habilitats i coneixements de gestió empresarial, comercial i de màrqueting (i dominar certes eines tecnològiques), així com una actitud positiva per afrontar els riscos, valorant com afectarà en la nostra vida personal, ja que sabem que hi haurà daltabaixos i més inseguretat. Cal saber que la part més dura a la que tot emprenedor s’enfronta és sense dubte, disposar dels recursos necessaris per engegar-ho. Parlem de la captació de capital i finançament. He conegut emprenedors molt preparats i amb experiència, que després d’arrancar la companyia i testejar el seu MVP (producte mínim viable, que busca validar-lo abans de desenvolupar-lo completament), es desmoralitzen quan veuen que van «cremant» els diners i han de destinar molta energia i temps en cercar nous socis inversors. Això es deu al fet que un cop superada la fase inicial, els costos es multipliquen i quan vas a buscar inversors la resposta és, per diferents motius, negativa. I això passa molts cops. Les raons cal buscar-les en la política de selecció d’empreses dels «business angels» i els «venture capital». Conèixer les referències de l’equip emprenedor mitjançant els clients, les seves motivacions així com antics companys de feina, és un pas previ que tot inversor farà. De la mateixa manera, l’equip emprenedor ha de fer el mateix exercici a la inversa. Aquest procés «d’aixecar» capital es divideix en diferents etapes: la inicial, que normalment és de l’entorn més proper com amics i família i és a canvi d’accions, i serveix per contractar l’equip, pagar el lloguer d’una oficina si cal o els costos de màrqueting, es denomina fase pre-seed o seed. La segona etapa és la de creixement («grow»), que és quan la vostra empresa ja està en funcionant i necessita inversió per portar el negoci al següent nivell. El finançament de l’etapa de creixement s’utilitza sovint per la millora del producte i els serveis, adquirir nous clients o fer expansió local o internacional. Aquestes rondes de finançament en etapa de creixement s’anomenen sèries A, B, C, etc., en funció de la quantitat del capital, i és diferent segons els països on es produeix (per exemple una seria als Estats Units és més gran que a Europa). És molt important quan es constitueix una empresa de ràpid creixement tenir en compte tot això, tant en el pacte de socis com en la mateixa estratègia d’ampliacions de capital o la possibilitat de la futura venda de la companyia. A Andorra s’està creant un entorn propici per emprendre, i tot i que encara hi ha molt per fer, les múltiples iniciatives nascudes des del sector públic i el privat, i la proliferació de «coworkings» i arribada de «nòmades digitals» fan d’aquest ecosistema un espai d’atracció de talent emprenedor, que sense dubte, ha de ser un motor d’innovació, diversificació de l’economia i de progrés social.