Joan Jiménez

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible i l’Agenda 2030 són, a vegades, motiu d’un debat que des del meu punt de vista, em sembla estèril de la forma en què s’enfoca. M’he trobat amb opinions i perspectives de què l’Agenda 2030 i els ODS formen part d’una estratègia de les Nacions Unides per formar un govern mundial que ens controli a tots. En la meva opinió, aquesta perspectiva no podria estar més allunyada de la realitat, i per ser honest amb vostès, considero que s’apropa més a una teoria conspiranoica que a una realitat objectiva o un debat sensat que convé dur a terme. El problema resideix en què aquestes opinions, a vegades, no es queden només a xarxes socials com Twitter o en veu de persones que, amb tot el meu respecte, d’escassa voluntat de realitzar aportacions constructives i amb una certa demostració de motivació de voler veure enemics a tot arreu. Fa vora uns mesos, vaig escoltar un pòdcast, on tenia de convidat a un reconegut analista en seguretat i defensa internacional espanyol, el qual va dur a terme un diàleg bastant interessant sobre fenòmens geopolítics com la guerra d’Ucraïna. Lamentablement, en una part del programa, l’analista va ser preguntat sobre l’Agenda 2030, i va ser la part que més em va estranyar de tot el pòdcast. Segons l’analista, en l’Agenda 2030 i els ODS s’amaga una intencionalitat, que segons ell es reconeix obertament, on el desenvolupament de les diferents nacions siguin dirigits per un govern mundial no escollit democràticament per la població, on els ciutadans som considerats malgastadors de recursos, que no sabem menjar i que ens han de dirigir perquè, per nosaltres mateixos, no en sabem. Vaig lamentar profundament aquestes afirmacions, que en tot cas, considero del tot equivocades i fruit d’una interpretació, a falta d’una paraula millor i amb tot el respecte cap a l’analista anteriorment mencionat, molt imaginativa i amb una certa carència d’arguments factibles, basant-se en interpretacions especulatives. Arran d’aquesta interpretació, així com d’altres que hi coincideixen que he pogut observar i escoltar, m’agradaria pronunciar-me sobre aquest afer i donar la meva perspectiva sobre l’Agenda 2030 i els ODS.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible aprovats per tots els estats membres de l’assemblea de les Nacions Unides, sent fruit d’un consens de tots els països en pos de pactar una sèrie de metes per a tractar d’impulsar el desenvolupament sostenible en tots els àmbits, tant internacionalment com de forma local. Aquests 17 objectius es componen de diferents indicadors que permeten especificar com s’han de desenvolupar aquests objectius i com mesurar l’avanç que s’està realitzant en els diferents àmbits. Tenint en compte això, convido a la reflexió que, en el cas que sigui cert que existeixi un govern mundial i elitista que vol controlar a tothom, com és possible que tots els estats membres que formen part de Nacions Unides (és a dir, gairebé tots els països reconeguts internacionalment) es posessin d’acord per a l’aprovació d’uns compromisos comuns en diferents àmbits? Recordem que, en el món de les relacions internacionals, no sempre és fàcil arribar a consensos, però en aquest cas, estats amb visions antològicament diferents es van posar d’acord per aprovar aquesta agenda. Aleshores, com un govern totpoderós que ens vol controlar a tots va aconseguir que països tan dispars en certs sentits aconseguissin arribar a un cert consens?

Tot seguit, parlem del contingut de l’Agenda 2030 i la utilitat que poden tenir els ODS. L’Agenda 2030 és un full de ruta a seguir, en la mesura del compromís que vulguin adoptar els estats i la societat civil, per guiar-se cap a un desenvolupament sostenible, és a dir, una eina que podem utilitzar a l’hora de dissenyar i construir activitats i projectes que puguin tenir un impacte en el benestar i en l’avenç col·lectiu en diferents àmbits. Aquests objectius són emprats per multitud d’actors, és a dir, no només pels governs dels estats. Vostès mateixos, si realitzaran algun tipus d’acció a la seva empresa, amb un col·lectiu o a escala personal en pos d’impulsar alguna de les branques de desenvolupament, és útil consultar aquesta agenda també per veure en quines necessitats podrien veure’s beneficiades amb la seva acció, i així, conèixer millor l’impacte positiu que podria tenir la seva iniciativa i com dissenyar-la.

Però què diuen exactament aquests indicadors i objectius? Ens fixarem en l’exemple de l’ODS 5: Igualtat de Gènere. En aquest Objectiu de Desenvolupament Sostenible, els primers dos indicadors, per exemple, són posar fi a totes les formes de discriminació contra totes les dones i nenes a tot el món, i eliminar totes les formes de violència contra totes les dones i nenes. Amb tot el respecte, però, he conegut molta gent que veu de forma molt negativa el moviment feminista, però que tot i així, estarien totalment d’acord amb aquestes finalitats. A més, no aconsegueixo veure, com sí ho fa l’analista ja mencionat, aquesta intencionalitat de control globalista que assenyalava.

No negaré que, des del meu punt de vista, és notòriament complicat assolir tots els Objectius de Desenvolupament Sostenible a tots els països del món al 100%. Però com va dir el senyor Albert Mora, director d’UNICEF Andorra, durant l’entrevista que vaig tenir el plaer de fer-li ell; «El fet mateix que tinguem els ODS i puguem anar avançant cap a ells, ja és un resultat en si». Valoro positivament la voluntat que van emprendre els estats membres en el seu moment d’arribar a un consens generalitzat per a marcar aquestes fites, tenint en compte multitud de diferents sensibilitats i ideologies. A més, la meva reflexió és que, si no tinguéssim iniciatives multilaterals d’aquest nivell, ens queixaríem de l’inexistència d’aquestes. Per tots aquests motius, encara no entenc aquestes teories conspiranoiques sobre l’Agenda 2030.