Joan Jiménez

Amb la demanda de l’advocat d’Emili Campos sobre un possible trencament de la cadena de custòdia del vot judicial, s’ha obert un debat sobre les garanties del sistema electoral andorrà. El probable desenvolupament d’aquesta polèmica pot suposar un greu perjudici per la democràcia andorrana, la qual recordem que acaba de complir 30 anys i és molt jove en comparació amb moltes altres d’arreu del món. Tot i que ni atorgo ni trec la veracitat de les afirmacions de la denúncia del senyor Campos, les possibilitats d’una repetició de les eleccions generals són escasses. Encara que considero que l’advocat està en tot el seu dret de presentar aquesta reclamació si així ho desitja, ja que és possible que sí que existeixin algunes imperfeccions en el sistema de votació judicial. Aquest fet ha sigut contrastat, a més, pel vistiplau d’algunes autoritats que afirmen que el procés pot millorar i podrien haver alguns aspectes a corregir. Però aquestes imperfeccions han de ser modificades d’immediat, perquè no esquitxin greument la confiança dels ciutadans en la garantia dels seus drets democràtics. I que, per altra banda, tampoc serveixin com a combustible per a discursos que aprofiten totes les ocasions per a voler veure ombres i foscor en detalls que es poden resoldre en una democràcia relativament jove.

Personalment, com a ciutadà andorrà, confio en les nostres institucions i de què els meus drets són garantits d’una forma que a mi em resulta satisfactòria. És per això que, des del meu punt de vista, considero necessari corregir les imperfeccions que es poden arribar a produir en el vot judicial per tal que aquesta confiança no sigui minada. En primer lloc, no entenc el fet de l’absència d’un batlle que denuncia l’advocat Campos. Si té que haver un batlle, que aquest estigui present en tot moment. S’ha de buscar la forma de què això es garanteixi en qualsevol cas i quedi constància de la presència d’aquest. Com també, ha de quedar contrastada la vigilància dels vots judicials en mans de la Policia. Per últim element quees pot considerar millorable, seria on es dipositen els vots judicials. Potser es podria habilitar una urna per parròquia i un altre nacional per tal que no sigui enfarragós a l’hora de comptar els vots. En tot cas, aquestes són idees de possibilitats per la resolució d’aquestes imperfeccions, que aixequen aquests dubtes sobre el sistema electoral que és dur a terme a la Batllia. Però m’agradaria emfatitzar en la necessitat de resolució de les imperfeccions del vot judicial, ja que aquestes aixequen una sèrie de  qüestions sobre aquest que poden desencadenar en escenaris molt més greus que perjudiquin molt seriosament la qualitat democràtica andorrana.
Les conseqüències que pot portar una escalada en aquestes imperfeccions resideix en la manca de confiança en el sistema democràtic andorrà en l’àmbit nacional i internacional. Aquest afer no crec, actualment, que arribi a fer trontollar la nostra democràcia. Però és menester revisar aquestes imperfeccions per tal de poder continuar desenvolupant el nostre sistema, fomentar la consolidació de la cultura democràtica a Andorra i tenir reconeixement exterior que consideri el nostre país una democràcia consolidada, plena i garantista. Les possibles mancances metodològiques existents tenen solució, però es necessari que la resposta sigui ràpida i eficaç per evitar encoratjar discursos i corrents de pensament que fomentin la desconfiança que poden atorgar les institucions andorranes i la senyalització de múltiples casos menys precisos, com a proves infal·libles de què la democràcia andorrana no té unes garanties òptimes. Aquest escenari és molt perillós, ja que pot esdevenir en una desconfiança generalitzada, que derivi a la ciutadania aferrar-se a populismes, que prometin canvis radicals en el nom de la democràcia, que acabin sent de tot menys democràtics.

A continuació, es situa el fet de que molts ja donen per assumit què la ciutadania andorrana ha adoptat la mentalitat i l’enteniment de per què és important aquest sistema i els valors que regeixen el seu funcionament, la qual cosa és certa en gran mesura. Però, com he dit abans, la nostra democràcia és encara relativament jove, i de tant en tant, escolto certes perspectives que em fan dubtar que aquest esperit s’hagi consolidat en la major part dels àmbits de la nostra societat. Tot i que no poso en dubte la seguretat democràtica del nostre país, i no crec que hi hagi canvis radicals en aquest sentit, és de vital importància continuar fomentant, així com consolidant, aquest tipus de pensament i esperit en la mesura del possible. És una tasca que tota democràcia ha de realitzar constantment, ja que aquest sistema requereix un tracte curós i mai descuidar aquests tipus d’aspectes, assumint que el régim ja està molt consolidat i no canviarà res. Aquest és el primer dels símptomes que pot provocar un deteriorament democràtic.

El darrer aspecte del perquè és esencial el fet de tractar de solucionar aquestes imperfeccions de forma ràpida, resideixen en la visió exterior que es té del país quan es presenten manca de garanties. En els altres estats del món es pot interpretar que si Andorra no pogués acomplir unes garanties democràtiques consolidades, pot fer decaure greument la confiança que ens atorguin a l’hora de comunicar-se amb nosaltres en múltiples qüestions i en diverses esferes de la societat. Un exemple podria ser l’econòmic i la inversió estrangera. En el cas que Andorra no pogués brindar una confiança suficient en les seves garanties, la confiança inversora també es veuria afectada, entenent què una nació on els seus propis ciutadans desconfien de les seves institucions, per què una empresa estrangera hauria de tenir la seguretat d’invertir a Andorra?

Aquests són varis dels motius pels quals crec que, independentment de la denúncia d’Emili Campos, s’ha de tractar sempre d’intentar perfeccionar totes aquelles imperfeccions que es puguin detectar en totes les estructures de la nostra democràcia. Es fa menester tenir cura de què la nostra jove democràcia progressi adequadament, ja que el dia que no intentem millorar en allò que sigui possible, la podríem danyar severament.