Joan Jiménez

Les últimes eleccions generals van donar com a resultat un fet que en aquests temps de polarització global és difícil de trobar: la majoria absoluta. Els vots ja van ser dipositats a les urnes, els escons ja han sigut assignats i estem a l’espera d’una investidura que atorgarà el càrrec de Cap de Govern per 4 anys més a Xavier Espot. Demòcrates ha sigut qui ha portat les negociacions durant aquests últims 4 anys, i la ciutadania ha expressat en les urnes que es desitja una continuïtat en les seves dinàmiques de negociacions amb Europa atorgant a DA 16 escons (17, si comptem el del membre d’Acció, Marc Magallón). I en un moment de crucial importància com en el que ens trobem a hores d’ara, és important que, tant govern i oposició, creïn vincles d’unitat per tal d’arribar al millor acord d’associació possible, a més que la ciutadania és faci eco d’aquest sentit d'estat que estic demanant.

Abans d’aprofundir més en aquesta qüestió, m’agradaria mencionar el perquè jo considero necessari un acord d’associació amb la Unió Europea. Sóc plenament conscient que Andorra és un país amb certes particularitats que no li permetria suportar una relació d’estat membre amb l’organisme internacional. Tot i així, crec que ja existeixen bastants andorrans que s’han adonat de què el model tradicional d’Andorra està ja quasi, o directament, esgotat, i és difícil d’explicar el perquè un estat en el segle XXI, en plena globalització, vulgui tancar-se portes al món. Som un estat constitucional relativament jove. 30 anys són molt pocs per a un model democràtic constitucional com el que tenim actualment, i això ens porta a haver de fer grans avenços en matèries que altres estats ja han fet des de fa moltes dècades i han consolidat un tipus de mentalitat que a nosaltres encara ens costa en certes matèries. I en aquesta hora, se’ns obre l’oportunitat de poder connectar-nos a la resta del continent i seguir obrir-nos al món, acció que considero primordial per tal de continuar progressant en múltiples àmbits. Considero de vital importància realitzar aquest tipus d’acord amb la Unió Europea.

Ara bé, una pregunta que ha ressonat molt en aquesta campanya electoral és de quin tipus d’acord? Les urnes han parlat i han donat legitimitat a DA per a poder prosseguir en les negociacions que estan encapçalant amb la Unió Europea. Ara mateix, s’han de deixar enrere, donat aquest panorama, altres fulls de ruta que no siguin el ja dissenyat pel Govern dels últims 4 anys. Finalitzar les negociacions en els terminis establerts, explicar de forma concisa quins són els efectes que podrien produir-se en arrel a l’acord que s’ha dut a terme i deixar en mans de la ciutadania si avala aquest pacte que, sense cap dubte, canviarà la història d’Andorra. Aleshores, en aquesta hora greu, és menester que l’oposició sigui tan constructiva com sigui possible en aquest escenari postelectoral, al mateix temps que, tot i comptar amb una majoria absoluta que atorga àmplia llibertat, un Govern que busqui un cert consens amb els partits de l’oposició minoritària que es traslladi a la ciutadania a l’hora de votar. En pos d’exemplificar aquestes idees, vull esmentar una cita que vaig escoltar sobre J.F.Kennedy. «Els errors en política interior, poden afectar al partit del govern. Els errors en política exterior poden afectar a tots».

En aquest moment de la història andorrana, és necessari un consens generalitzat entre governants, opositors i ciutadania, on tothom sàpiga el que s’està fent, el com s’està fent i, molt més important del que un podria pensar, el perquè s’està fent. La visió de país que s’ha portat fins ara, amb certs aspectes que arrossega l’època preconstitucional, està en vies d’esgotament i ens deixa fora de qualsevol àmbit en un món globalitzat i modern en el qual estem vivint actualment. Un món que està transformant-se a marxes forçades on ja és complex adaptar-se per nacions molt més grans i poderoses que la nostra Andorra. Però de si una cosa estic segur, és del fet que els nous reptes globals requereixen una certa sintonia internacional, i Andorra no pot quedar-se darrere del procés d’integració europea dintre de les seves capacitats. És necessari donar una passa endavant en pos de poder fer progressar el nostre país, i deixar darrera certs estigmes feudals que ens impedeixen poder desenvolupar tot el nostre potencial. És vital que Andorra pugui ser partícip d’aquest món multilateral, i saber comprendre el com hi pot participar i el perquè és de gran rellevància el fet de participar-hi.

Per acabar, és important comprendre el fet que una negociació és un fenomen que es produeix entre dos actors i és necessari el fet de tenir el coneixement de què desitja l’altra part i com es tracten els seus interessos. Hem de ser conscients de com podria fer sentir a Brussel·les accions com es demanaven de parar les negociacions o desfer aquestes per obrir unes altres per una altra tipologia d’acord. L’Unió Europea no és un organisme que ens acceptarà moltes anades i tornades i podria considerar-nos un actor negociador de poca fiabilitat. Això no vol dir acceptar totes i cadascuna de les exigències que vinguin des de la capital belga, significa tenir consciència de la posició de l’altra persona de la taula de negociacions. És un altre motiu pel qual és clau el fet de consolidar un consens de país en aquest aspecte a diversos nivells.

En conclusió, crec que és menester el fet de consolidar una consciència col·lectiva del perquè és important conèixer bé la necessitat imperant d’Andorra per amplificar les seves relacions amb la Unió Europea. Partint d’aquest punt, és vital consolidar un consens que aglutini a la majoria absoluta governant i la minoria parlamentària, comprenent l’escenari actual que és fruit dels resultats electorals del passat 2 d’abril, al mateix temps de tenir en compte la necessitat d’aquest consens donat aquest moment històric pel país. I seguidament, que aquest consens sigui traslladat a la ciutadania en pos de què aquesta sigui capaç d’entendre bé els motius pels quals és crucial realitzar aquest pas endavant com a país i com a nació europea.