Josep Martinez Analista

La democràcia és un valor fonamental de qualsevol societat i el dret a triar als nostres governants és una de les expressions més clares d’aquesta idea. La majoria absoluta és una eina poderosa que permet prendre decisions sense necessitat de consens amb els altres. Això pot semblar positiu per a la implementació ràpida de polítiques, però també pot portar a la falta de transparència i responsabilitat. En una democràcia sana, la presa de decisions ha de ser equilibrada i justa, i ha de tenir en compte les opinions de totes les parts interessades.

Aquesta reflexió hauria d’estar present al cap de tothom després dels resultats electorals del passat dia 2 on DA ha esclafat, contra pronòstic popular, a la resta de competidors, tot gràcies a un sistema electoral peculiar, cal dir-ho. Una altra és saber apreciar què ha passat amb els altres. De fet, els altres no són gaires, així que els comptes es fan ràpidament: PS i SPD+ semblen abocats o bé a una desaparició en la seva estructura actual o bé a una renovació del discurs que, ara per ara, sembla ancorat en un passat molt llunyà. En López sembla haver-ho entès. En Jaume... veurem.

Un actor nou ha sorprès gairebé tothom. El partit dels Cernis ha irromput amb una força que, segurament a banda dels seus creadors, pocs imaginaven. Concòrdia és un partit que ha sabut combinar la innovació amb la tradició, la qual cosa el converteix en una força política interessant per a la democràcia andorrana. Ha aconseguit atreure a una gran quantitat de joves, i no tan joves, i ha posat sobre la taula una sèrie de propostes que busquen millorar la qualitat de vida dels ciutadans. A més, el seu compromís amb els valors tradicionals d’Andorra també el fa atractiu per als sectors més conservadors de la societat.

Jo he de reconèixer que no vaig parar esment al principi. Vaig donar per descomptat que era un partit més dins de l’òrbita de DA. Però he descobert que tenen molt a aportar a la democràcia andorrana i que la seva presència és vital per a l’equilibri polític del país. Cal prestar molta atenció a la manera de comunicar que tenen. Penso que la més clara, directa i entenedora de tot el ventall polític actual. Enfront d’alguns, el missatge és com de la nit al dia. Agradi o no.

Altres han focalitzat la seva activitat a valorar l’individualisme enfront del grup. Això, sempre, proporciona insatisfacció tant als seus promotors com als seus votants. I quan la potència del missatge es veu esborronada per la imatge pública, la sintonia es difumina.

I, un cop més, s’ha posat sobre la taula el sistema electoral. Aquelles regles del joc que, tot i ser les mateixes per tothom, sempre deceben als perdedors i satisfan als guanyadors. Aquesta excusa ja l’hem d’abandonar. El que cal és promoure un canvi quan es tingui la capacitat de fer-ho. Si no, a callar i a jugar.

No podem passar per alt que DA va obtenir la majoria absoluta gràcies a la desproporcionalitat del pes de les llistes territorials enfront de la llista nacional, cosa potser injusta però clara, segons les regles del joc esmentades. Sembla clar que cal una reforma electoral que garanteixi una representació justa i equitativa del dret ciutadà. La democràcia ha de ser inclusiva i representativa, i no permetre que una força política tingui un poder absolut que pugui ser utilitzat en benefici propi amb un mínim de vots enfront del que diu i vol una majoria, encara que estigui fragmentada.

Els resultats de les últimes eleccions mostren la importància de la presència de noves forces polítiques al Consell General. La diversitat d’opinions i perspectives és necessària per a la presa de decisions que afecten la societat andorrana en conjunt.
En conclusió, no podem permetre que la majoria absoluta porti a la falta de diàleg ni a la imposició de mesures sense consens. La irrupció de partits joves i amb iniciatives innovadores és un contrapès positiu que ha de ser tingut en compte. Les forces polítiques que advoquen per l’individualisme enfront del grup generen frustració i polarització en la societat. És necessari que la democràcia sigui inclusiva i representativa. És fonamental que hi hagi una reforma electoral que garanteixi una representació justa i equitativa per a tots els sectors de la societat.

Hem de treballar junts per a construir una política més participativa, més justa i més inclusiva. Només així podrem avançar cap a un futur millor per a tots.