Esportistes i empresaris d’èxit
L’esport professional és un dels negocis més lucratius del món, però està en constant transformació, intentant adaptar-se als nous consumidors, que busquen més emoció, nous continguts, espectacles paral·lels i interacció amb els protagonistes. Aquests protagonistes de l’esport, estrelles mediàtiques que generen moltes vegades més ingressos en publicitat que en la seva pròpia activitat professional, saben que quan es retiren comença una nova vida, plena de reptes i amb la dificultat d’haver d’adaptar-se a una realitat que desconeixen. De com gestionin la seva carrera esportiva a l’hora d’encertar en les seves inversions, els companys de viatge i de la formació que tinguin, dependrà en gran mesura el seu futur. Fa unes setmanes vàrem veure com un nou producte/competició, la Kings League, liderada per Gerard Piqué i que barreja espectacle, entreteniment, xarxes i futbol, va ser capaç de congregar a la seva Final-Four, més de 92.000 espectadors al Spotify Camp Nou. Gerard Piqué és un dels exemples d’esportista professional que ha sabut aprofitar totes les interaccions, seguidors i contactes generats durant la seva etapa com a futbolista del FC Barcelona, més a la seva mentalitat emprenedora i les ganes per transcendir com alguna cosa més que un gran esportista, per convertir-se en un empresari d’èxit del món del «entertainment». També, com a bon emprenedor, ha sabut aixecar-se després d’alguns negocis no li funcionessin i s’ha reinventat de nou. Tot i això, es posiciona com un referent dins d’aquestsesportistes d’elit que també aspiren a ser-ho en el món empresarial. A Europa també tenim l’exemple de l’exfutbolista internacional Francès Mathieu Flamini, que l’any 2008 va fundar l’empresa ecològica GF Biochemichals, que produeix àcid levulínic, una substància química que apunta a substituir el petroli tant en els sectors de la indústria química com a mode de combustible. El mateix jugador va generar patents sobre més de 200 productes creats sobre la base de l’àcid levulínic. Segons va informar la revista Vanity Fair, l’empresa de Mathieu Flamini té un valor de trenta mil milions d’euros, sent un dels exesportistes més rics del món. Un altre referent que també he tingut la sort de conèixer, l’estrella de l’NBA Magic Johnson, m’explicavaque la mentalitat competitiva de l’esportista es pot aplicar de manera positiva a l’hora de fer-ho en el món empresarial, sempre que sàpigues rodejar-te de bons equips i tenir com a objectiu millorar la societat dins de les possibilitats de cadascú. Magic va guanyar com a jugador 40 milions de dòlars, el 6% del seu patrimoni actual estimat en més de 600 milions de dòlars, sent propietari de quatre equips esportius, com Los Angeles Sparks (bàsquet femení), Los Angeles FC (del futbol de la MLS), Los Angeles Dodgers (beisbol) i Oklahoma City Dodgers (de la lliga de desenvolupament de beisbol). També és soci d’un parc d’atraccions de Marvel (Disney), a més a més, de la cadena Aspire TV entre altres negocis.
Com a jugador del FC Barcelona de bàsquet, vaig coincidir amb Johan Cruyff en la seva etapa com entrenador, i després de retirar-me l’any 2002, quan es va crear el «Johan Cruyff Institute», vaig poder col·laborar i també estudiar. El Johan sempre deia que érem uns afortunats, ja que teníem molt interioritzats els valors de l’esport gràcies als quals havíem arribat a l’elit. Aquests valors com la disciplina, la competitivitat, la perseverança, el fet de saber jugar en equip, l’orientació a resultats, la millora continua o l’entrenament personal i col·lectiu són aplicables a qualsevol aspecte de la vida. Si això li podíem sumar una bona formació acadèmica i eines per afrontar el futur després de la retirada com a jugadors, podíem triomfar, deia, en tot el que ens proposéssim. Per això sempre dic que l’esport, sigui d’elit o amateur, és la millor escola de vida per poder afrontar amb èxit qualsevol repte que et proposis.