Jaume Román Metge d’urgències

El vertigen posicional paroxismal benigne (VPPB) és la causa més freqüent de vertigen d’origen laberíntic. El 80% de la població ha sofert un episodi de vertigen en la seva vida, segons la Societat Espanyola d’Otorinolaringologia (SEORLCCC). El vertigen i els trastorns de l’equilibri són un motiu de consulta molt freqüent, tant en les urgències Hospitalàries com en les consultes d’Atenció Primària i ORL.

El vertigen posicional paroxismal benigne (VPPB) es produeix pel despreniment d’unes petites partícules anomenades otoconias i són cristalls de carbonat de calci que se suposa que van unides a una part de l’oïda interna anomenada l’utricle. Quan hi ha VPPB, es deixen anar i van als canals semicirculars (usualment al canal posterior). Quan es mou el cap d’una certa manera, els cristalls es mouen dins del canal, irriten les terminals nervioses, i és quan tenim marejos.

L’habitual és que el pacient, en tombar-se en el llit i girar el cap cap a l’un o l’altre costat, noti que l’habitació li gira durant uns segons. Una de les característiques del vertigen que el fa més incapacitant és la seva imprevisibilitat. A part que resulta incapacitant, el seu caràcter imprevisible fa que suposi una deterioració considerable de la qualitat de vida de la persona que el sofreix, ja que pot aparèixer tant de dia com de nit, en repòs o treballant o fins i tot conduint, i moltes vegades sense signes d’avís.

El període vertiginós pot durar entre 5-20 dies, sent gradualment menor a causa de la compensació central, que pot arribar a durar altres tres setmanes on el pacient referirà inestabilitat, desequilibri i inseguretat. La compensació és molt més ràpida i completa en pacients joves que en ancians.

Per al tractament del VPPB existeix una maniobra més comuna dissenyada per a arreglar el problema es diu maniobra de Epley, que consisteix a moure el cap en sèries de 4 posicions, quedant-se en cada posició per aproximadament 30 a 60 segons i fa en tornar els otòlits o otoconias desplaçats des del conducte semicircular posterior una altra vegada a l’utricle.

Habitualment s’utilitzaven diversos fàrmacs per al tractament, però actualment un Laboratori ha tret un producte que està sent molt beneficiós per al tractament del VPPB, que es diu DIZINEL. Aquest producte és l’associació de dues substàncies com el dimenhidrinato i cinarizina, que en dosis baixes aquesta aconseguint uns resultats molt espectaculars.

El dimenhidrinato s’usa per a prevenir i tractar les nàusees, els vòmits causats pel mareig i el moviment. El dimenhidrinato pertany a una classe de medicaments anomenats antihistamínics. La seva acció consisteix a prevenir els problemes d’equilibri corporal. La cinarizina és un fàrmac que actua bloquejant els canals de calci que es troben en els vasos sanguinis. Actua impedint la contracció de la musculatura dels gots, produint vasodilatació. Té també activitat contra els vòmits i contra els marejos.

Els resultats en Primària estan sent molt favorables, així com en urgències Hospitalàries, on, segons les dades recollides pels pacients visitats, més del 80% dels quals van prendre DIZINEL va desaparèixer la simptomatologia al cap de pocs dies de la primera ingesta.

Com a efectes secundaris només cal destacar la somnolència a causa de l’associació de totes dues substàncies, que cedeix passada la ingesta en la primera presa, per això s’aconsella iniciar el tractament si és possible a la nit per a evitar l’efecte secundari. D’altra banda és un tractament ben tolerat per qualsevol tipus de pacient, pluripatologico, i sobretot en persones majors que són les més vulnerables al VPPB.

DIZINEL ha arribat per a quedar-se i donar solució a VPPB que afecta a tota mena de pacients, de brusca aparició i clínica incapacitant.