La pregunta
Voleu continuar sent governats per una tropa que ha fet del seu benefici personal l'objectiu prioritari de la seva obligació?
Aquesta és la pregunta, l'única pregunta, que us heu de fer, de manera conscient i racional, just abans de dipositar a les urnes la papereta del vot el pròxim dia 2 d'abril.
Cap altra pregunta. I oblideu-vos de programes polítics, d'idees de tota mena i color, de propostes de qualsevol mida, calibre, possibles o impossibles, de músiques, cants, balls, somriures, vestits i "mamandúrries" vàries.
Penseu, només, que la resposta a aquesta pregunta farà que el nostre, el vostre, país pugui recuperar, o no, aquells valors i reconeixements reals que els nostres avis, els vostres, van practicar a casa i van posar a sobre de la taula quan els de fora demanaven explicacions sobre aquest petit tros de terra encaixat entre muntanyes. Valors que se centraven en l'honestedat, el treball ferm, el de debò, el de plantar i arrencar trumfes amb les mans escorxades i la suor al front. No els treballs, així en diuen, dels que, enfundats en vestits de marca, camisa blanca i corbata, malden per traficar, paraula autòctona de la qual tots en coneixeu el significat, amb eines que trepitgen els drets dels qui els voten, que retorcen les lleis al seu gust, que les canvien, en fan de noves a la seva conveniència, i les vulneren, que protegeixen els interessos dels criminals, que s'aprofiten d'estructures de poder que ells mateixos construeixen i a través de les quals van fent arrels per a ells i els seus cadells.
Si no trobeu la resposta a aquesta pregunta, sempre podeu visualitzar la pel·lícula de terror que durant més d'una dècada s'ha anat muntant amb les actuacions dels que s'anomenen "els millors": contractacions públiques a dit, obres faraòniques que només han beneficiat butxaques privades, devastació absoluta d'un entorn natural que era màgic i ara és infernal, destrucció i ruïna d'activitats productives per motius més obscurs que gola de llop (recordeu les 24 famílies que pengen d'una corda), distracció i repartiment de milions d'euros que ara no se sap on paren, adquisicions de bens judicials per una ínfima quantitat del seu valor de mercat, tractats internacionals que ens dilueixen... I podeu anar sumant. Corrupció institucional i empobriment general. Aquestes imatges us han de venir al cap abans de dipositar el vot.
Però, per si no en teniu prou, a la pintura dantesca de com està el nostre, el vostre, país, també podeu afegir tocs de color encara més negre pel que fa a la imatge exterior: corrupció instal·lada que no marxa ni amb salfumant, degradació de les institucions, ser l'objectiu del control d'activitats criminals com el narcotràfic, tenir penjat el cartell de narcoestat gràcies al blanqueig de diners, i, ara, amb llum i taquígrafs, aquest vodevil de "guardar-se el cul" els uns als altres quan algú aixeca la flassada i es descobreix el pastís del qual mengen, justament, aquells quatre que ara us demanen el vot amb somriure Profident, jurant-vos pels seus fills que no ho faran mai més i que ho arreglaran tot per tal que vosaltres també passeu a formar part del seu selecte club d'amics. Són aquells que, probablement, als temps dels nostres, dels vostres, avis els haurien penjat a plaça Guillemó a la vista de tothom, com feien amb els lladres de gallines. Al darrer li van etzibar dos cartutxos del 12...
Avui, i amb això ja hi compten, el màxim perill al qual s'enfronten aquests bergants és que els feu saltar d'una cadira a la qual s'engrapen com els polls als tocinos. Perquè si hem de confiar que la Justícia, amb majúscula, els faci pagar els danys, anem esventats... Malament, quan els delinqüents són art i part en dirimir les seves responsabilitats si redacten i cuinen les lleis que se'ls han d'aplicar.
El dia 2, just abans de votar, mireu la papereta i feu-vos la pregunta de l'inici. I si en aquell instant encara no heu trobat la resposta, pregunteu-vos: qui és prou honorable per respectar-me i fer possible un canvi a positiu del guió de la pel·lícula?
El vostre vot és una arma. Amb ella podeu disparar-vos al peu o defensar els vostres drets. L'opció és només vostra.
I una més, d'ajuda. Aquesta, però, amb resposta: Hi ha res pitjor que un polític corrupte? Sí. El ciutadà que el defensa.