De la confusió i la desinformació sobre el projecte d’Acord d’associació
El 15 de març passat es publicava en aquest rotatiu un article titulat «La veritable solució per a Andorra», en què s’assenyalaven les «absurditats polítiques» que provoquen «ansietat» a la ciutadania. Defenso aferrissadament el debat, la divergència d’opinions i la contraposició de posicions diferents per enriquir i millorar els projectes. No obstant això, l’autor dedica una part important de l’article al projecte d’Acord d’associació, en la qual hi ha una sèrie de desinformacions a les quals em veig amb la responsabilitat de respondre per evitar confondre la ciutadania sobre aspectes de l’Acord que s’han explicat per activa i per passiva. I voldria referir-me a cadascun dels punts.
En primer lloc s’afirma que l’Acord d’associació és una proposta de DA. Ja m’hi he referit moltes vegades, però tornem a fer memòria: fa més de trenta anys que els diferents governs d’Andorra, sigui quin sigui el color, han apostat per una aproximació més gran a Europa. Precisament va ser el Govern liderat per Jaume Bartumeu el que va tenir la visió encertada d’impulsar l’inici d’aquestes negociacions.
El mateix article assegura que amb l’Acord d’associació desapareixeria la Duana i l’IGI es transformaria en un IVA mínim del 15%. És categòricament fals. La fiscalitat no forma part del projecte d’Acord. Andorra mantindrà les duanes i la seva pròpia fiscalitat, ja que no entrarà a formar part del territori duaner de la UE. Tota modificació impositiva a Andorra vindrà d’una decisió sobirana del Govern i no per la via de l’Acord d’associació.
També s’afirma que l’Acord comporta la lliure circulació de persones i que això suposarà més pressió sobre l’habitatge, el sistema educatiu i el sanitari. En aquest punt recordo que ja fa mesos que tant el Govern com la Comissió Europea han convingut treballar una solució específica per a Andorra que permeti mantenir un sistema de quotes i que garanteixi l’alt nivell de seguretat ciutadana. Així doncs, es continuarà limitant el nombre de noves residències a Andorra. La negociació que conduïm ha de permetre mantenir una pressió d’immigració similar a la que ja existeix en l’actualitat, sense Acord d’associació.
I el mateix passa quan parlem de seguretat ciutadana. Andorra continuarà tenint procediments que permetran garantir la seguretat en el nostre territori, una qüestió que per a nosaltres és cabdal.
Finalment, s’afirma que l’objectiu de l’Acord d’associació és afavorir les empreses productores del nostre país, un sector marginal. L’objectiu de l’Acord d’associació s’ha repetit en totes les reunions i comunicacions, però el torno a recordar: ha de permetre la diversificació de l’economia andorrana mitjançant una participació progressiva i estructurada en el mercat interior. Això significa obrir la porta a nous sectors d’activitat (als operadors nacionals i als que puguin venir de més enllà), que permetran tenir un país modern, resilient, amb un desenvolupament econòmic revifat i sostenible en el temps. Afavorirà els ciutadans, amb nous drets que ara no tenim, amb més oportunitats laborals. Afavorirà els joves, que deixaran de ser considerats ciutadans d’un estat tercer quan marxin a estudiar i tindran més fàcil retornar a Andorra per treballar en sectors d’activitat i en especialitats que ara no existeixen. Afavorirà les empreses, que actualment veuen com els operadors europeus poden treballar a Andorra mitjançant la Llei d’inversió estrangera, però conviuen amb totes les traves per oferir els seus serveis o productes fora d’Andorra. És un projecte pel país que s’ha dibuixat davant l’evidència que l’statu quo té les seves limitacions i ens portarà a una situació cada cop més costosa i complicada de gestionar.
Eusebi Nomen, autor d’aquest fantàstic pamflet, afirma que cal negociar la nostra relació amb la UE sobre la base de la declaració 3 de l’article 8 del Tractat de Lisboa. En aquest cas no puc contradir-lo. I no puc fer-ho perquè aquesta declaració és la base dels nostres intercanvis amb la Comissió Europea i és el que ens ha permès assolir nombrosos èxits a favor d’Andorra. Gràcies, Eusebi Nomen, per la recomanació, però fa nou anys tard.