Què se n’ha fet de la vocació pública?
El passat 21 de febrer un dels mitjans de comunicació del nostre país ens feia saber de quina manera es repartirien bona part de les carteres ministerials del pròxim Govern.
Aquesta notícia no seria preocupant si no sabéssim quina és la manera de repartir cadires de Demòcrates per Andorra, i sobretot tenint l’experiència de saber que cada vegada més, es multipliquen els càrrecs públics: tants ministeris com el màxim que permet la Llei de Govern.
En aquesta darrera legislatura han estat nomenats dotze ministres, dotze, i també cal dir que les Secretaries d’Estat a més, es multipliquen com ho van fer els pans i els peixos en els Evangelis i en aquest últim Govern s’han designat fins a dotze secretaris d’Estat. Sembla ser aquest el número màgic del Govern demòcrata-liberal d’espot i els seus socis.
Com andorrà i candidat al Consell General a les eleccions vinents, em preocupa i em pregunto què se n’ha fet de la vocació pública que fins fa poc teníem els andorrans quan ocupàvem un càrrec públic i el sacrifici que això suposava quant a dedicació i esforç. També em pregunto on és la dignitat de cadascú de saber quina és la nostra capacitat, preparació, experiència i limitacions per ocupar un càrrec públic.
Amb aquests comentaris no voldria en cap cas, menysprear a totes aquelles persones que han ocupat, ocupen i ocuparan càrrecs públics i que estan perfectament preparades per fer-ho, al contrari penso que tant de bo cada vegada hi hagi més andorrans amb vocació política i pública, però sí que vull que reflexionem sobre el fet que si es comptés amb gent més competent i amb més vocació pública segurament no s’haurien de multiplicar els càrrecs i les despeses del Govern.
Les finances del Govern no han de ser una bossa de caramels per premiar a uns quants, vostès ja m’entenen!
Crec fermament, que ja és hora de tornar a confiar en tot el personal de l’Administració General que té l’experiència, la preparació i la dedicació suficient, per portar a terme els projectes que els càrrecs electes estan legitimats per tirar endavant, ja que en els darrers temps penso que molts tenim la sensació que l’Administració s’ha convertit en una agència de col·locació de càrrecs públics i de cadires, d’amics i d’amiguismes. Tot plegat, per transformar-se en un esgraó més per multiplicar els salaris d’aquelles persones que han convertit els càrrecs polítics en un modus vivendi i, al cap i a la fi, aquestes nòmines polítiques han esdevingut una càrrega important per les finances públiques i a més, comporten que no s’aprofiti al màxim el saber del seu funcionariat.
Cal que els ciutadans recuperin la confiança en les nostres institucions, i per això, cal que la responsabilitat en vers el bé comú sigui inherent en les persones que volem formar part de la causa pública i, per tant, els polítics hem de ser persones compromeses i amb vocació de servei públic.
Per tot això, és responsabilitat de tots els andorrans capgirar aquesta tendència i, en conseqüència, cal recuperar el seny andorrà i la voluntat de servir al nostre país, sobretot per aquelles persones que el poble andorrà elegirà el proper dos d’abril per a ser consellers generals, perquè els servidors públics hem de tenir vocació de servei, professionalitat i confiança pública.
Candidat de X’Ordino a les eleccions generals