Valentí Martí Advocat

Escric aquest article d'opinió política, encara que avui confesso està retirat de qualsevol activitat que suposi la política activa. Fa pocs dies vaig haver d'examinar per motiu d'una feina en l'àmbit privat la Llei general de pressupost per a l'exercici 2023, de fet feia bastants dies que no em tocava examinar-lo, malgrat haver hagut de repassar-lo amb lupa durant molts anys en la meva antiga responsabilitat al Consell General, i em va cridar l'atenció com havien augmentat els pressupostos de despeses comparativament deu anys enrrere, després vaig anar a veure comparativament el pressupost de despeses de personal de l'Administració General (en l'interval de deu anys), i em vaig sorprendre com havia crescut el capítol de despeses de personal, concretament ha crescut un 35,09% i no dic que sigui injustificat, ni tampoc ho critico, entenc que ja és prou difícil executar-lo, liquidar-lo i mantenir l'equilibri de tot plegat; de fet, en aquest mateix ordre de consideracions, també vaig repassar el capítol de personal del M.I. Consell General i els seus organismes adscrits, a saber, principalment raonador del ciutadà, Junta electoral, tribunal de comptes i agència de protecció de dades, i vaig veure que inclús aquell pressupost del capítol primer havia disminuït, fent, per tant, un encomiable exercici de contenció, i que aquí felicito els responsables.

També em va cridar l'atenció l'aparició de nous organismes "autònoms" adscrits als pressupostos generals, com el Consell Regulador Andorrà del Joc, l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries, l'Agència Andorrana Antidopatge, l'Institut Nacional de l'Habitatge, l'Institut Andorrà de les Dones, FEDA Solucions SAU, la Capçalera d'Infraestructures Energètiques SAU i el Digital SAU, que al final fan créixer l'Administració General com un gran monstre que cada dia costa més de controlar, i això em preocupa; entenc que al final això forma part dels compromisos que anem assumint com a país en l'àmbit nacional i internacionalment, i que tindrà com a corol·lari l'encaix del Principat amb la Unió Europea, i és en aquest sentit, que és important saber i conèixer amb precisió el que suposarà per l'Estat els compromisos del cabal comunitari europeu, que són a la fi i al meu entendre el focus principal de la negociació.

A les portes d'encetar una nova campanya electoral els partits polítics que concorreran a aquests nous comicis haurien d'explicar amb detall, quins són els compromisos que com a representants de la sobirania popular (si són elegits) estan disposats a assolir i com els pensaran complir, perquè una cosa és clara, quan Andorra va assumir l'acord monetari, puc dir que soc testimoni que no vaig escoltar en el si del Consell General la quantitat de compromisos que avui sabem que es van assumir. L'ordenament jurídic està ple d'exemples. Mirem el Decret del 27 de març del 2019 pel qual s'aproven determinades normes internacionals d'informació financera adoptades a la Unió Europea i que modifica el Decret pel qual s'aprova el marc comptable aplicable a les entitats operatives del sistema financer andorrà. Són quasi delegacions legislatives en blanc. I no dic, ni critico que no haguessin d'assumir-se aquells compromisos, ni que aquelles negociacions estiguessin millor o pitjors conduïdes, sinó que s'expliqui amb detall el canvi que els dits acords suposaran o poden suposar per al Principat d'Andorra. Això és una responsabilitat dels partits polítics, no s'hi val anar als debats polítics a cremar minuts i a complir l'expedient. Calen discursos seriosos, estructurats i reflexionats al si dels partits. No m'explico com algunes candidatures o formacions polítiques d'última hora s'ho faran, perquè cal molt estudi i molt treball i un equip molt cohesionat. A veure...