El triangle dramàtic
Està format per tres rols socials: el de queixa, el de víctima i el de salvador. És un triangle vinculat a una carència emocional i/o a mancances d’eines cognitives per a interactuar socialment. Tot i començar en l’adolescència, es sobre els 25 anys quan es materialitza com a forma de ser i es mimetitza al nostre caràcter. Es podria dir que és el nostre comportament social, és la manera que tenim d´interactuar amb els demès. Tots tres tenen una vinculació entre ells i paral·lelament, son beneficiosos per a la persona que els interpreta. Igualment, no hem d’oblidar que som essers humans i per tant, el nostre organisme està format per una part cognitiva i una part física i juntes formen el cos. Amb això vull dir que som independents i autosuficients, només que la cultura, hàbits i costums de cada país ho interpreten a la seva manera. Però tot i així, tots desitgem la felicitat i el benestar, només que cadascun ho fa a la seva manera. Així doncs i perquè s´entengui millor l’article ho basaré en els pilars de la teoria hedonista i aquesta ens diu que l’esser humà es mou pel plaer i evitant el dolor o sofriment. Amb això vull explicar que els tres rols estan enfocats en el mateix objectiu, en buscar algun benefici personal, ja sigui material i/o psicològic.
Simultàniament, també és una manera de manipulació social, som conscients del missatge que transmetem i de la resposta que volem rebre, tot i que de vegades, el subconscient ens fa actuar de manera contrària, pensem que actuant de tal manera aconseguirem uns resultats i després son uns altres. Però abans de res, cal entendre que els tres rols venen condicionats per haver viscut experiències on el resultat ha sigut favorable pel fet d’haver interpretat un d’ells. Diguem que en l’adolescència hem sofert burles i hem après que sent la víctima, els demès ens ajuden per a superar-ho i aquesta sensació de tranquilitat que sentim ens reconforta però per desgràcia no som capaços de trobar-la d’una altra manera que no sigui sent la víctima. En conseqüència i malauradament, en moltes ocasions ens mostrem al món com a víctimes en qualsevol àmbit i situació, generalitzem el comportament i esperem rebre la resposta de protecció, ser salvats per algú altre. Tots coneixem gent que es passa el dia plorant i recordant-nos la seva situació econòmica o familiar, només esperant una resposta material per part nostra o d’un organisme social.
Aquestes persones han après que amb el rol de víctima poden manipular emocionalment a l’altra part i a sobre, si aquesta va de salvadora li costarà ben poc aconseguir els seus objectius. Igualment, la persona que va de víctima es comporta amb tothom igual en un primer moment però, veient la resposta rebuda canviarà de rol o el mantindrà, depenent de si l´altra part és salvadora o no. És a dir, ja sap a qui plorar i aquí no i referent al salvador és algú que durant la infància ha interpretat que és indispensable, que sense la seva presència la situació és insostenible. En ocasions es degut a que els pares deleguen en ell responsabilitats que no sap gestionar degut a la seva temprana edat. Això per un costat i per l’altra està la persona que sent salvadora es troba a gust, li agrada pensar que sense la seva ajuda els demès no s’en sortirien. Aquest perfil denota una mancança emocional, la persona se sent buida interiorment i es refugia en l´ajuda social per a sentir que la seva vida té un valor.
Ara, no s’ha de confondre amb l’altruisme, on ajudem per empatia perquè ens fiquem en la pell dels altres i no ens agradaria estar en el seu lloc. Per contra, en el rol de salvador es busca ajudar als altres sense tenir en compte la pròpia situació personal, és a dir, primer van els altres i després nosaltres. Qui interpreta aquest rol és incapaç de negar-se a oferir la seva ajuda tot i sabent que sortirà perjudicat. No és conscient de la individualitat personal i que tard o d’hora l’altra part s’en sortiria sense la seva ajuda, és una virtut que tenim els éssers humans, quan la fam apreta, trobem on menjar. La persona que va de salvadora, se sent responsable dels altres, es fa seus els problemes aliens i en moltes ocasions, inclús se sent culpable per la situació personal de l’altra part. Aleshores, interpreta que donant-li el seu temps i/o diners la salvarà o si més no, li facilitarà les coses.
Però es que igualment, aquest rol és paral·lel al de víctima donat, que en moltes ocasions s’intercanvien i la persona salvadora va de víctima, dient que només la volen pel seus diners o que només la busquen per a solucionar problemes. D’altra banda, el rol de perseguidor, és un comportament exculpador, ell mai té la culpa del seu comportament, actua de dita manera perquè els altres l´han obligat, ell no volia però s’ha vist forçat a fer-ho. Per tant, ara que coneixem la definició de cada rol podem inferir que segons la nostra posició personal en un context o àmbit social interpretarem un rol o un altre. A tall d’exemple: si hem tingut uns pares salvadors i ens han sobre protegit, quan les coses es compliquin una mica, no tindrem habilitats socials per a expressar-nos. Aleshores, anirem de víctimes, plorarem i ens queixarem de tot buscant que algú ens solucioni la papereta.
De la mateixa forma, si tenim una parella sentimental però som massa orgullosos com per a reconèixer els nostres errors, sempre la culparem a ella dels problemes conjugals, li recriminarem conductes i comportaments. Altrament i continuant amb els dos exemples anteriors, degut a la sobreprotecció dels nostres pares podem sentir-nos en l´obligació de salvar a la nostra parella i sense voler, li prohibirem fer coses pensant que és pel seu bé, que l´estem salvant d’una possible frustració i futur malestar. Per tant, per a no entrar en el triangle o per a sortir d’ell, primer hem d’acceptar la individualitat personal i després, abans d’actuar, preguntar-nos si realment volem expressar allò que estem sentint, donat que el inconscient moltes vegades vol just el contrari.