Francesc Guillaumet Periodista

Des de la Farga de Moles cap avall comença a créixer la preocupació per la sequera que afecta Catalunya ben bé des de la passada primavera. A hores d’ara, la Generalitat de Catalunya ja ha fet un primer decret que afecta gairebé cinc milions de persones (que en un país de set milions és una ràtio extremadament alta) per limitar el consum de litres per persona i dia, reduir un 40% l’aigua que es fa servir per regar i un 10% la d’ús industrial, a més de mesures menys lesives, com la prohibició de regar jardins privats i públics i de vetar la neteja de carrers amb aigua potable.

La situació que viu el país veí no és nova perquè d’episodis de sequera ja se n’han viscut uns quants i acostumen a ser cíclics en les zones de clima mediterrani. Sense anar més lluny la primavera del 2008, quan encara governava el tripartit, es va haver de fer front amb un episodi com el d’ara, tot i que llavors sense desalinitzadores ni aqüífers recuperats com ara sí que ha passat. En aquell moment potser ho va arreglar la Moreneta, que tot és possible, però el cas és que a principis del mes de maig va començar a ploure amb ganes i la cosa es va arreglar. Ara no estem en la mateixa tessitura i sembla que les prediccions no anuncien massa pluja, amb la qual cosa caldrà confiar amb l’aigua del desgel de la neu tot i que segurament no n’hi haurà prouta perquè es pugui encarar el futur amb garanties. Dic que potser va ser per la intervenció de la Moreneta perquè el qui llavors era conseller de Medi Ambient, l’ecosocialista Francesc Baltasar, va explicar en una entrevista que malgrat el seu agnosticisme va demanar a la patrona de Catalunya que si podia fer alguna cosa que ho fes. El cas és que per intervenció divina o sense la pluja va arribar i les mesures que havia pres el Govern es van poder començar a revertir. Entre d’altres, un transvasament del riu Segre que finalment no es va fer i que pretenia captar aigua des de la capçalera del riu, més o menys a la zona de la Cerdanya.

De moment, doncs, el Govern ja ha implementat mesures dures a gran part de Catalunya tot i que no a tota perquè la conca del Segre i dels dos Nogueres depèn de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, que és la màxima autoritat en tema d’aigües. Pel que va dir la seva presidenta aquesta setmana a Mollerussa mentre visitava la Comunitat de Regants del Canal d’Urgell aquest mes de març serà clau per decidir si s’implementen mesures dràstiques o no (si plou amb ganes tot estaria arreglat) però tot apunta que les restriccions als regadius no tardaran a arribar sense descartar que també es decretin pels usos no agraris. Si passa això serà un drama perquè tot i que la pagesia ha fet els deures i, sabedora de l’estat del clima, ha plantat més cereal d’hivern que mai poc o molt s’ha de regar. El que han fet a les terres de Lleida, doncs, és optar pel blat i l’ordi enlloc del blat de moro saben també que aquests cereals no es paguen tant com el panís, de manera que l’afectació econòmica de la sequera a les economies familiars d’un sector (l’agrari) que estira de les comarques de Ponent també serà evident. Un any l’aguanta tothom però si això dura el canvi de cultius s’haurà d’anar implementant poc a poc amb l’afectació que tindrà en les butxaques de la gent.

I és des d’aquest punt de vista que als de Lleida només ens queda mirar al cel i confiar en la divinitat perquè no arribin les restriccions d’aigua, que com ja he explicat no només tindrien una afectació en la vida diària sinó també en la nostra pagesia, que ja pateix prou per les inclemències meteorològiques de tota mena. D’entrada dimarts em vaig quedar més tranquil quan la Consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, va invocar Sant Eudald, patró del seu Ripoll natal, mentre criticava la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre per confiar massa en Déu i no actuar abans. I arribats en aquest punt és quan penso que si Baltasar se’n va sortir amb la Moreneta (tot i ser agnòstic i mentir sobre un transvasament del Segre que la premsa va destapar i ell negava amb insistència) Jordà també podria tenir sort posant algun ciri a Sant Eudald. I més tenint en compte que a priori la consellera ens diu la veritat. Bé hauria de cotitzar això, no? Si jo fos ella provaria de posar un ciri al patró del seu poble, que com diuen a casa meva potser no fa cap bé però segurament tampoc cap mal. Per provar que no quedi perquè l’alternativa ja la sabem.

Periodista