Avortament SÍ o SÍ
Només tres estats en tota Europa no tenen legislada la interrupció de l’embaràs: el Vaticà, Malta i Andorra. Avui en dia, tot i que suposadament existís una voluntat per part de govern de fer-ho, no s’ha avançat res en aquesta matèria.
No només no s’ha legislat amb relació a la interrupció de l’embaràs sinó que, a 2 de març del 2023, encara està penat. Prohibir i penalitzar l’avortament no acaba únicament amb el problema sinó que a més obliga les dones del nostre país a fer-ho d’una forma clandestina. És cert que fa molts anys que no hi ha cap pena en relació amb aquest delicte i molts s’agafen a aquest argument. Però jo els hi dic, només faltaria, no? Només faltaria que en ple S. XXI haguéssim de veure com es denuncia i es condemna amb pena d’arrest a dones que exerceixen un dret que el seu país està lluny de reconèixer, tot i les múltiples demandes de la ciutadania i els informes europeus.
Ja n’hi ha prou de no reconèixer-les com a éssers autònoms, lliures, amb capacitat de l’autodeterminació i de decisió sobre les seves vides.
La llibertat en la interrupció de l’embaràs és la base de molts altres drets de les dones, si aquest no es reconeix, o si només es fa a mitges, no s’està donant importància a la llibertat de decidir per elles mateixes, sobre la seva vida ni sobre el seu propi cos. No és ni a l’estat, ni a la societat ni les religions qui correspon aquesta decisió per molt que vulguin formar-hi part.
La interrupció de l’embaràs no únicament s’ha de regular en els tres supòsits, sinó que hi ha altres causes que no es contemplen i generen una discriminació en si. Aquestes causes poden ser naturals, perquè respongui a un embaràs no planificat o bé perquè respongui a un seguit de situacions complexes per les quals la dona decideix no tirar endavant amb la gestació.
Els tres supòsits reconeixen el dret i protegeixen a la dona d’unes circumstàncies molt puntuals, però no són les úniques. És per aquesta raó que considerem que l’avortament ha de ser lliure, gratuït i en el nostre territori. Per tal de garantir el dret a les dones de decidir sobre la seva sexualitat i reproducció sense cap mena de discriminació, coacció o violència. S’ha de garantir el dret a les dones a decidir si vol tenir fills, en quin moment de la seva vida els vol tenir i quants vol tenir.
Tot i tenir actualment un servei d’orientació per a aquesta pràctica, no és suficient i no es pot delegar l’atorgament d’aquest dret als països veïns. És un dret que s’ha de poder realitzar al nostre propi país lliurement i de forma gratuïta. La interrupció de l’embaràs en el supòsit que sigui, és un problema de salut pública, ja que afecta la meitat de la població i, per tant, s’ha d’incloure en la cartera de serveis per garantir la bona praxi i el seu pagament. Ja va sent hora que deixem d’amagar aquesta problemàtica i comencem a tenir en compte a les dones, sense l’opinió d’una religió i un patriarcat, que ja des dels seus inicis mai les ha considerat de la mateixa manera que els homes.