Jaime Mesas

Aquesta setmana volem compartir amb els lectors les principals novetats tributàries en quan a l’IRPF i a la tributació directa immobiliària introduïdes per la Llei 5/2023, del 19 de gener, de mesures per a la reforma de la imposició directa i de modificació d’altres normes tributàries i duaneres, publicada al BOPA número 17 del 8 de febrer del 2023.

Impost sobre la Renda de les Persones Físiques

Cal destacar que per motius de coherència i de coordinació amb l’impost sobre societats (d’ara en endavant, IS), es modifiquen diverses disposicions per tal d’adaptar aquest impost a la reforma portada a terme a l’IS, com per exemple el nou article 27 bis, que preveu el règim de transparència fiscal.

Aquesta modificació respon a les mateixes motivacions exposades a l’anterior Business en el context de l’IS, tenint en compte la necessitat, també en l’àmbit de l’IRPF (d’ara en endavant, IRPF), d’habilitar eines que neutralitzin pràctiques potencialment abusives.

Així mateix, i a l’efecte de dotar de més simplicitat el text de la Llei, es modifica l’article 49, en què s’introdueix una remissió a les regles previstes per a l’IS el marc de les deduccions a la quota per als obligats tributaris que duen a terme activitats econòmiques, amb l’objectiu de dotar de més simplicitat la Llei de l’IRPF i de garantir la coherència amb l’IS pel que fa a la tributació de les rendes de les activitats econòmiques.

La segona novetat que cal destacar és la modificació de l’article 14, en què s’introdueixen requisits objectius per delimitar quan una renda d’origen immobiliari es considera rendiment d’activitat econòmica, fixant un nombre mínim d’immobles (igual o superior a sis) o d’ingressos per lloguers superiors a cent mil euros.

En aquest sentit, es dota a l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques d’una definició al respecte, adaptada a la mateixa naturalesa de l’activitat de lloguer immobiliari, amb l’objectiu d’establir una regla objectiva que permeti garantir una certa seguretat jurídica quant a la qualificació de l’activitat desenvolupada per l’obligat tributari.

També s’introdueixen novetats als articles 5, 24 i 50 de l’impost a l’efecte de corregir certes deficiències tècniques que actualment es troben previstes als diversos textos de l’impost

.En aquest context, es modifica el règim d’ingressos a compte i les retencions sobre els guanys de capital de l’article 50 per tal d’introduir un mecanisme de retenció per part de les entitats en relació amb els pagaments derivats de contractes d’assegurances de vida.

Per altra banda, es modifica l’article 5 per preveure l’exempció de totes les rendes que puguin derivar-se de les transmissions lucratives mortis causa i inter vivos amb vincle de parentiu, i no només els guanys de capital, preservant (en el cas de les transmissions inter vivos) el mateix valor fiscal dels béns que tenia la persona transmitent.

S’hi introdueix, així mateix, l’exempció de les rendes fiscals que s’han integrar en la base de tributació per aplicació de l’apartat 2 de l’article 4 de la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, del règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, en els casos en què es transmetin accions o participacions en entitats rebudes en el marc de les operacions cobertes pel règim fiscal esmentat.la renda dels no-residents fiscals.

Derogació de la Llei de l’Impost sobre les Plusvàlues en les Transmissions Patrimonials Immobiliàries i la seva integració a l’Impost sobre Societats, l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i l’Impost sobre la Renda dels No-Residents Fiscals

En termes generals, aquestes modificacions no suposen canvis rellevants des d’un punt de vista substantiu quant a la regulació material de la tributació de les plusvàlues immobiliàries; el seu objectiu primordial és la integració sistemàtica d’aquest gravamen dins les altres figures impositives existents.

A l’IS i a l’IRPF s’hi introdueixen nous articles 45 bis i 45 ter, i 51 bis i 51 ter, respectivament, per tal de configurar l’actual règim d’autoliquidació de l’Impost sobre les Plusvàlues en les Transmissions Patrimonials immobiliàries com un règim de pagament a compte, plenament integrat en el sistema dels pagaments a compte dels impostos esmentats.

Amb caràcter general, el tipus impositiu aplicable a les plusvàlues de béns immobles tant a l’IS com a l’IRPF coincideix amb el tipus general del 10% que es preveu a cadascun d’aquests impostos. No obstant això, una de les novetats més rellevants de tota la reforma duta a terme és, sens dubte, la introducció d’un recàrrec especial del 5% a l’IS i a l’IRPF per tal de gravar els guanys de capital especulatius, entenent per guany especulatiu el guany que s’hagi generat en un període inferior a dos anys. Encara que aquesta figura és nova des del punt de vista de la seva configuració tècnica, en termes de tributació substantiva no suposa un canvi material respecte de la regulació vigent, la qual ja preveia gravàmens efectius de fins al 15% en relació amb guanys generats a curt termini, si bé la configuració tècnica d’aquesta imposició incremental es feia per la via del tipus impositiu.

En l’àmbit de l’Impost sobre la Renda de les Persones No-Residents (d’ara en endavant, IRNR) sense establiment permanent, donat que les rendes tributen de forma individual i separada, sense compensar-se entre si, s’ha introduït un nou apartat d) a l’article 29 que preveu un tipus de gravamen del 15% pels guanys especulatius esmentats. Pel que fa al còmput de la renda corresponent als guanys i les pèrdues derivats de transmissions immobiliàries, és important destacar, en relació amb l’IRPF, la introducció, al nou article 27 bis, d’uns coeficients multiplicadors que redueixen el guany de capital i les pèrdues de capital generades en un període superior a cinc anys. Aquesta regla permet que les persones físiques que no duguin a terme activitats econòmiques puguin seguir gaudint, si bé com a reducció del guany de capital que s’ha d’incloure a la base de tributació, dels tipus de gravamen reduïts previstos actualment a la Llei de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries. Per tant, la nova regulació manté, per a les persones físiques residents al Principat d’Andorra que obtinguin guanys o pèrdues per la transmissió d’immobles, regles que permeten una reducció progressiva de la tributació en funció dels anys de tinença del bé transmès. Així, l’obligat tributari pot mantenir l’exempció sobre els guanys obtinguts una vegada transcorregut un període de deu anys de tinença del bé.

Per altra banda, cal destacar que, a diferència del que succeeix a l’IRPF i a l’RNR sense establiment permanent, a l’IS no s’hi introdueixen les regles de còmput dels guanys de capital previstes a l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries.

L’anterior respon a la conveniència de superar la diversitat de criteris per determinar la renda imposable a l’àmbit de l’IS, donat que la base de tributació es determina partint de la normativa comptable que sigui aplicable. Seguint amb la determinació de la base de tributació, no s’han traslladat a l’IRPF ni tampoc a l’IRNR els coeficients d’actualització que estaven previstos a la derogada Llei de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries.

A l’últim, cal destacar la introducció, a l’article 35 de la Llei de l’IRNR, de l’obligació de retenció sobre les rendes derivades de les transmissions d’immobles sense establiment permanent, mesura que ja s’aplicava a la Llei de l’impost sobre plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries.