Mireia Calvó Criminòloga forense i en execució penal Especialitzada en Dret Penitenciari i Qüestió Carcerària

Fa una setmana que va estellar tot. En aquesta setmana, no només se n’ha fet difusió als mitjans de comunicació sinó que hem coincidit diversos criminòlegs i el projecte d’associació tira endavant. És per això, que l’objectiu principal d’aquest escrit és donar a conèixer la professió i aproximar-la a les institucions andorranes. 

Sovint la criminologia es vincula amb la part cinematogràfica d’investigació de crims, però cal tenir en compte, que no tots els criminòlegs acaben especialitzant-se en la branca de criminalística. La criminalística sí que és la ciència que estudia els indicis deixats al lloc del crim i la seva anàlisi permet establir la identitat del criminal i de les circumstàncies concurrents en el delicte. Però, i què és la criminologia? 

Doncs breument, com a ciència s’interessa en les causes i circumstàncies del delicte -conegudes com la gènesi del delicte-, els efectes dels mitjans de comunicació contra la violència, els interessos socials que promouen la delinqüència i la funció social de les presons. La reinserció social també és un vèrtex d’actuació de la nostra ciència, treballant mecanismes i habilitats socials perquè la posada en llibertat dels delinqüents sigui progressiva i acord als valors preestablerts. Un fet delictiu aïllat, només pot ser entès si es relaciona amb altres factors i comportaments previs -no necessàriament delictius-.

Com a corrent multidisciplinària comparteix i contempla altres ciències com de la sociologia, la biologia, l’antropologia, el dret i la psicologia. Compartir mètodes, instruments i conceptes corrobora la unitat del mètode científic, de l’observació i l’experimentació. Durant la carrera de criminologia es cursen assignatures des de medicina legal i forense, passant pel dret penal i penitenciari fins a l’anàlisi social del fenomen delictiu. Tot aquest contingut permet crear una triangulació de coneixement i teories, per acabar investigant i prevenint el fenomen criminal.

Aprendre a observar, és saber pensar i saber sentir. En base les diferents teories criminològiques, es busca donar una explicació al delicte i ajustar la reacció institucional i social a les necessitats (criminògenes) dels infractors. 

Després de fer aquesta breu introducció de la nostra ciència, els criminòlegs tenim tres moments d’actuació: abans [pre] - durant [peri] - després [post] del delicte. N’és així, que per tal de complir l’objectiu de l’escrit, a continuació es detallen diferents àmbits on tenim competències professionals, no només per visibilitzar la nostra ciència sinó per crear un esquema mental diferent del de ser CSI. 

• Investigació, anàlisi i gestió de la seguretat ciutadana;
• Acompanyament a familiars i víctimes de delictes;
• Ministeris de govern: interior, afers socials i educació;
• Centre de menors, programes infantils o altres programes de justícia juvenil;
• Presons i altres institucions d’execució de penes i mesures;
• Serveis de tractament, informes pericial, perfilació criminal i atenció del delinqüent;
• Avaluació de polítiques i preparació de reformes legals (prevenció i repressió del delicte);

Per acabar, des del col·lectiu de criminòlegs, busquem un reconeixement, dins el marc legal actual, des d’un punt de vista de col·laboradors amb l’Administració de Justícia. De la lectura d’articles, la recerca i el coneixement ha creat una generació de professionals implicats i dedicats per poder assumir un paper actiu entre la definició de polítiques públiques, el procés i l’execució penal. Podem aportar coneixement interdisciplinari, diverses formes de resolució de conflictes i lluitar contra les noves formes de criminalitat. Ens definim com a col·laboradors perquè tenim competències judicials i extrajudicials, en l‘àmbit privat i en el públic i la finalitat última és treballar per prevenir i disminuir les conductes que distorsionen i posen en risc la convivència social.