Sòria i Gerardo Diego
En aquest article us explicaré el final del meu viatge que va tenir lloc a Sòria on, encara que sembli increïble, em va moure a anar-hi fer-me una foto amb Gerardo Diego.
A Sòria, vaig visitar les restes del Monestir de Sant Joan de Duero, la catedral i l’Ermita de Sant Saturi. Aquesta bella ermita, mig excavada dins de la pròpia roca, situada als marges de la ciutat de Sòria, enclavada a la muntanya i protegida pel Duero està considerada popularment, dins del seu enclavament paisatgístic, un dels paratges més bells de la ciutat de Sòria. I, verdaderament, tinc el gust de poder assegurar que es tracta de la realitat.
Per descomptat, vaig anar a menjar torreznos, ja que a Sòria és on millor els fan. Per tal de tastar-los vaig seguir la Ruta del torrezno i vaig triar, entre els cinc que s’hi proposaven, el Restaurant Casa Augusto i el bar Piscis i us puc assegurar que si no heu anat a tastar-los, mai haureu pogut tastar unos torreznos tan grans i tan saborosos.
L’endemà vaig anar a fer-me un cafè amb Gerardo Diego. Si teniu la curiositat de veure l’estàtua entendreu el que us vull dir, ja que el poeta està en una taula prenent cafè i llegint. Davant d’aquesta taula hi ha una altra cadira buida perquè puguis seure i fer-te una foto amb el poeta. Simulant que et trobes, tal i com passava ja fa molt de temps, a les antigues tertúlies literàries que tenien lloc al Casino Numància on ara se situa la denominada com a «Casa dels poetes». Gerardo Diego va dedicar a Soria alguns dels seus versos:
“Tú, vida siempre y nunca arqueología. / Eres color y música en relieve. / Eres panal de sol y miel que embebe, / Seco, el nuevo sangrar de cada día” “Velad”- Soria sucedida (1969-1974)
Doncs, una vegada em vaig fer la foto, no vaig dubtar a visitar la Casa dels poetes dedicada a Gerardo Diego, Antonio Machado i Gustavo Adolfo Bécquer i on, tot i estar dedicada a aquests tres grans literats, també apareixen alguns altres escrits d’altres poetes.
Gustavo Adolfo Bécquer va ser el poeta sevillà que va despullar la paraula i els sentiments. Va anar a Sòria i va acabar casat amb la soriana Casta Esteban. Les terres de Sòria el van atreure profundament pel seu silenci i la seva puresa. A Sòria va situar algunes de les seves Llegendes més populars: El rayo de luna, La montaña de las ánimas, La corza blanca o Los ojos verdes.