• Molts ciutadans han decidit no pagar el transport públic o els peatges

Cada vegada són més els grecs que decideixen no pagar per uns serveis públics cada vegada més cars i criden a la desobediència civil per protestar contra les dures mesures d'ajust del Govern.

Amb enormes pancartes en les quals es llegeix Den Pliróno (No pago) gent de totes les edats rep diàriament als viatgers del metre i dels autobusos d'Atenes amb una xiulada i càntics del tipus: No paguem la crisi d'uns altres.

Aquest moviment ha decidit no gratar-se la butxaca pels bitllets de transport públic, ni pels peatges de les autopistes, i anima als ciutadans a seguir el seu exemple, malgrat l'amenaça de multes.

El primer ministre grec, el socialista Yorgos Papandréu, ha manifestat ja al Parlament la seva preocupació pels casos de desobediència civil i el portaveu del Govern, Yorgos Petalotís, va declarar: «no és un moviment, són uns aprofitats».

«Integrem el moviment contra el robatori dels nostres ingressos i no estem disposats a pagar quan ells es rebolquen en diners aliens», va dir María, una indignada funcionària.

ELS EMPLEATS públics i els jubilats han vist importants retallades en els seus sous i pensions, la qual cosa unida a la pujada dels impostos i la inflació ha fet que alguns economistes hagin calculat que han perdut un 25 % del seu poder adquisitiu.

Davant aquesta situació, des de fa dos mesos grups de ciutadans s'han organitzat per protestar contra l'augment del preu dels bitllets del transport públic, entre el 28 i el 80 %, segons el mitjà i la ruta.

També protesten pel peatge a les autopistes i contra l'increment del preu de les consultes als hospitals públics, que han passat dels tres als cinc euros per visita.

Per protestar, segellen les màquines expenedores de bitllets en les estacions i criden als atenesos a resistir, «ja que el transport públic és més car que usar el propi vehicle privat», clamen.

El fenomen dels passatgers que viatgen sense bitllets ha augmentat fins a fregar el 40% en els autobusos i fins a un 15% en la resta dels mitjans de transport, segons estimacions oficials.

«Vivim en un règim de Junta dins de la Democràcia que rep ordres dels constructors i dels bancs», va declarar a Leonidas Papadópulos, portaveu del comitè nacional Den Pliróno.

En les multitudinàries manifestacions que s'han succeït a Atenes, són milers les persones que demanen que sigui «la plutocràcia» la que pagui la factura de la crisi i exigeixen que es lluiti contra l'evasió fiscal per tapar forats al pressupost estatal.

En el cas de les autopistes, cada vegada són més els ciutadans que decideixen aixecar les barreres del peatge, malgrat la presència de vigilants. El fenomen s'ha estès tant que el Govern vol endurir les multes fins als 200 euros.

Fa un mes Apostlos Gletsos, l'alcalde de la localitat de Stilidas (Grècia Central), afectada per un car peatge i sense ruta alternativa per anar als pobles de l'entorn, va derrocar amb una excavadora el lloc de peatge. Va ser detingut i després de ser posat en llibertat els seus paisans el van rebre com un heroi.

ALGUNS ANALISTES, com el columnista grec Yorgos Kitsos, han aprofitat aquest moviment per criticar a les empreses concessionàries, ja que a més del dret a cobrar peatge van rebre de l'Estat entre el 50 i el 80 % dels diners de les obres per construir les autopistes.

Les empreses concessionàries han declarat als mitjans que el peatge és essencial per finançar les obres i posen com a exemple que a l'autopista entre Atenes i el port de Patras –de 200 quilòmetres– més d'un milió de conductors s'han negat a pagar en els últims dos anys, la qual cosa equival a pèrdues de 100 milions d'euros. Els activistes d'aquest moviment han convocat a una manifestació pacífica a la plaça central d'Atenes, enfront del Parlament, l'1 de març, amb el lema ¿Volen Guerra? la tindran.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.