Elena Redondo Sòcia de Cases & Lacambra

Mes enllà de la negociació d’un Acord d’Associació amb la Unió Europea (UE), resulta evident que l’encaix d’Andorra en un món globalitzat ha de passar per assumir normes que respectin aquest context d’internacionalització. En l’àmbit de la bioètica i la biomedicina hem de destacar la publicació al BOPA de la ratificació del Conveni sobre els drets humans i la biomedicina, fet a Oviedo el 4 d’abril de 1997 i la nova Llei 3/2023, del 19 de gener, de recerca i innovació biomèdica.

L’exposició de motius de la Llei d’inversió estrangera ja recollia que un dels principals efectes de la inversió estrangera seria la diversificació de l’economia, amb la creació de nous sectors econòmics. Molt s’ha dit darrerament sobre les conseqüències tant positives com negatives d’aquesta inversió estrangera, però resulta evident que el camí iniciat l’any 2012 està despertant interès inversor en sectors mes enllà del immobiliari. En definitiva, el creixement o decreixement del sector immobiliari reflecteix l’estat de situació dels conjunt de sectors econòmics.

Per tant, si Andorra vol diversificar la seva economia apostant pel sector de la biomedicina i la recerca era necessària la ratificació d’un dels instruments mes rellevants en el desenvolupament de la bioètica universal com ha estat el Conveni d’Oviedo. Aquest Conveni va suposar ja el 1997 la fixació d’una regulació amb validesa a la regió europea d’uns estàndards mínims en matèria de bioètica.

Resulta inqüestionable que el camp de la investigació està totalment internacionalitzat i per tant a mes d’una solidesa de normes estatals cal haver assumits normes de dret internacional per aspirar a posicionar-se com a candidat a rebre inversió en el sector de la investigació. La biomedicina i la biotecnologia avancen de forma exponencial i aquest fet genera la necessitat de regular certes qüestions vinculades als drets humans i les llibertats fonamentals. Com bé recull l’exposició de motius, el Conveni ofereix un marc comú de protecció dels drets de l’home i de la dignitat humana pel que fa a l’aplicació de la biologia i de la medicina, ja sigui en els àmbits establerts sòlidament com en els que són susceptibles d’evolució.

També cal destacar que una de les darreres normes aprovades de la legislatura hagi estat la Llei 3/2023, del 19 de gener, de recerca i innovació biomèdica, publicada també en el BOPA d’aquest dimecres. Aquesta Llei ve a completar el marc legal ja iniciat l’any 2017 amb l’aprovació de la Llei dels drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari, la Llei 34/2018, d’òrgans, cèl·lules, teixits i sang, i la Llei 12/2019, qualificada de tècniques de reproducció humana assistida.

L’objecte de la nova Llei de recerca i innovació biomèdica és la de definir els principis i les condicions de la recerca i la innovació biomèdica, establir les normes de qualitat i seguretat que ha de complir la recerca, la innovació biomèdica i la bona pràctica clínica, les seves garanties, en especial en l’àmbit de l’edició genòmica i la regulació de les condicions dels biobancs, entre d’altres.

Mes enllà de les consideracions tècniques respecte aquestes normes, resulta interessant destacar la previsió de la col·laboració públic-privada també en aquest camp. Així, la llei expressament reserva la potestat a les entitats de naturalesa pública, públic-privada o similars d’emprendre actuacions amb finalitats comercials o empresarials. També preveu cooperacions i col·laboracions comercials amb tercers en el context de transferències de coneixement i finalment recull la possibilitat de creació d’ empreses emergents o start-ups que estableixin col·laboracions amb tercers.

Com a conclusió destacar que aquestes dues normes resultaven necessàries per a la protecció de la vida individual i col·lectiva dels habitants andorrans, si es volen desenvolupar activitats d’investigació i biomedicina. També resultava indispensable tenir les bases normatives fixades pel desenvolupament de la biomedicina com a sector preferent de la diversificació econòmica.