Jaime Mesas

Aquesta setmana volem compartir amb els lectors les principals novetats tributàries quant a l’Impost sobre Societats introduïdes per la Llei 5/2023, del 19 de gener, de mesures per a la reforma de la imposició directa i de modificació d’altres normes tributàries i duaneres, publicada al BOPA número 17 del 8 de febrer del 2023.

S’hi introdueixen novetats que afecten la determinació de la base de tributació, el tipus de gravamen i els incentius fiscals.

En aquest àmbit, cal destacar el nou article 14, el qual introdueix una limitació general a la deducció de les despeses financeres netes (definides com la diferència entre els costos de finançament i els ingressos financers) equivalent al 30% del resultat comptable positiu corregit. En tot cas, es podran deduir 500.000 euros.

Es destaquen certes modificacions a l’article 20, al qual s’introdueixen algunes limitacions a fi de garantir el tractament simètric dels ingressos i les despeses i evitar supòsits de desimposició, com són la restricció de la deducció de les pèrdues relatives a extincions d’entitats participades que es corresponguin amb dividends exempts percebuts prèviament, o la restricció a l’exempció quan la distribució generi una despesa fiscalment deduïble en l’entitat pagadora.

Es modifiquen els percentatges d’amortització dels actius intangibles i es deroga el règim especial d’amortització per a noves inversions previst a l’article 26 de la Llei de l’impost sobre societats actual.

En relació amb les pèrdues per deterioració del valor dels elements patrimonials, s’estableix com a novetat la restricció a la deducció de les despeses per deterioració corresponent a qualsevol tipus d’actiu, a excepció de les existències i els crèdits i saldos per cobrar. Aquesta mesura, complementada amb la regla d’imputació de l’article 19 de la Llei de l’impost (la qual limita la deducció fiscal de certes pèrdues per transmissions intragrup), persegueix que la pèrdua s’integri de manera sistemàtica i proporcionada en el temps, una vegada s’ha materialitzat efectivament i s’ha realitzat davant de tercers aliens al grup.

Pel que fa a les pèrdues per deterioració de valors representatius del capital o dels fons propis d’entitats, el Principat d’Andorra ja va introduir la restricció a la deducció fiscal de les pèrdues derivades de la transmissió de les participacions. Per tant, es feia necessari introduir la mateixa mesura en l’àmbit de les pèrdues per deterioració, a l’efecte d’evitar l’asimetria que es deriva de la deducció fiscal d’una despesa corresponent a un actiu generador d’ingressos exempts.

Finalment, en l’àmbit de les despeses per deterioració d’actius, s’hi introdueix una habilitació expressa per desenvolupar reglamentàriament la deducció fiscal de les despeses corresponents a crèdits i altres actius derivats de les possibles insolvències dels deutors de les entitats bancàries o de crèdit.

S’introdueix a l’article 19 una limitació temporal per a la deducció de les rendes negatives que puguin generar-se en la transmissió d’elements patrimonials quan la transmissió esmentada es faci en l’àmbit del mateix grup de societats o control. Aquesta mesura intenta evitar supòsits d’abús de la norma, especialment en un entorn en què les pèrdues per deterioració no són deduïbles, i garanteix que la deducció fiscal de la pèrdua tingui lloc una vegada s’ha fet davant de tercers aliens al grup.

S’amplia l’exempció de l’article 20 per als ingressos obtinguts pels partícips no gestors en relació amb els comptes de participació donat que els pagaments en el marc de contractes en comptes de participació no són deduïbles i per tant s’assimilen a una retribució als fons propis. Aquesta exempció també s’estén a l’àmbit de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

És important destacar la introducció d’un nou article 17 bis, relatiu a la transparència fiscal.

A aquest efecte, s’obliga l’obligat tributari a integrar en la seva base de tributació de l’impost sobre societats, que s’estén igualment a l’impost sobre la renda de les persones físiques, les rendes obtingudes a través de: (i) organismes d’inversió col·lectiva andorrans que gaudeixin del tipus del 0% i sobre els quals els contribuents exerceixen un control efectiu (generalment, quan tenen una participació superior al 50% en l’entitat) i (ii) entitats estrangeres controlades que, estant sotmeses a una tributació baixa (inferior al 50% de la que haurien satisfet a Andorra), no portin a terme una activitat econòmica substantiva i obtinguin certes categories de rendes de caràcter passiu.

S’introdueix un nou límit a l’apartat 2 de l’article 43 respecte a la compensació de bases de tributació negatives i a l’aplicació de deduccions a la quota de tributació, de tal manera que la compensació de les unes i l’aplicació de les altres no pot reduir la quota de tributació en més d’un 70% de la mateixa quota.

El seu objectiu és assegurar que els contribuents contribueixin mitjançant el pagament d’un cert nivell d’impostos, sense perjudici de la possibilitat de compensar en el futur, amb el límit de deu anys per a bases de tributació negatives i de tres anys per a deduccions, els imports no deduïts per aplicació d’aquesta limitació.

La limitació no és aplicable en l’exercici d’extinció de l’obligat tributari sempre que es compleixin certs requisits.

L’article 43 es desdobla en dos articles: per una banda, l’article 43, que com a novetat regula el límit descrit a l’apartat anterior, i per l’altra l’article 43 bis, que recull les disposicions relatives a les deduccions per doble imposició interna i internacional i en què s’introdueixen alguns canvis, com per exemple la supressió del crèdit fiscal corresponent a l’impost sobre plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries (conseqüència de l’eliminació d’aquest impost) o l’agrupació per països dels impostos estrangers suportats per l’obligat tributari a l’efecte de computar la deducció per doble imposició internacional, entre altres mesures.

En matèria d’incentius fiscals, cal destacar la introducció d’una reducció a la base de tributació pels ingressos provinents de contractes d’arrendaments d’habitatges situats al Principat d’Andorra. Aquest incentiu també s’estén a l’àmbit de l’impost sobre les rendes de les persones físiques. Així mateix, la deducció per creació de llocs de treball prevista a l’article 44 introdueix una previsió que incrementa l’import de la deducció per als obligats tributaris que contractin persones que es troben en situacions que puguin comportar més dificultats a l’hora d’ocupar-se.

També s’elimina la deducció per inversions de l’article 44 esmentat, donat que el seu manteniment es considera innecessari. No obstant això, s’hi introdueix una nova deducció relativa a projectes que fomentin la digitalització d’acord amb els plans que s’aprovin legalment i sempre que estiguin compresos entre els que estan previstos al nou annex 3 de la Llei de l’impost sobre societats, amb l’objectiu d’incentivar la digitalització de les empreses andorranes, en congruència amb el conjunt de mesures de política econòmica destinades al foment de la competitivitat.

S’hi introdueix un nou article 44 bis, a l’efecte d’establir un marc jurídic que fomenti i s’ajusti a l’actual demanda que la societat presenta respecte a la participació privada en activitats d’interès general. L’article 44 bis es configura, doncs, com un article que pretén incentivar diverses formes de participació de les entitats jurídiques en la protecció, el desenvolupament i l’estímul de les activitats d’interès general.

Pel que fa a les modificacions que s’introdueixen a l’impost sobre societats respecte a la integració de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, es descriuran en els pròxims consultoris fiscals amb les modificacions en aquest àmbit en l’impost sobre la renda de les persones físiques i en l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.